Què és la febre hemorràgica? 10 preguntes amb resposta

La mort d'un home a Madrid per febre hemorràgica i el contagi de la infermera que el va tractar, que es troba ingressada a l'UCI, han fet saltar les alarmes sobre aquesta malaltia i planteja nombrosos dubtes a causa del desconeixement que se'n té.

1. De quin tipus de malaltia es tracta?

Les febres hemorràgiques virals (FHV) són un grup de malalties que poden arribar a ser mortals i que estan causades per virus que pertanyen a diferents famílies: arenavirus, filovirus, bunyavirus, togavirus i flavivirus. El Centre Nacional de Microbiologia ha confirmat que els dos casos detectats a l'Estat són de febre hemorràgica de Crimea-Congo (bunyavirus).

2. Com es contagia?

Aquests virus viuen en alguns animals o insectes –anomenats vectors– (mosquits, paparres i rosegadors) que són els responsables de la transmissió als humans i que només es troben a les àrees geogràfiques en què viu la seva espècie. Els humans s'infecten quan entren en contacte amb els animals infectats pel virus: quan els pica un mosquit o paparra o per contacte amb secrecions o excrecions de rosegadors infectats.

3. Hi ha transmissió entre humans?

Posteriorment, es pot produir la transmissió entre persones, per contacte amb fluids infectats, però només en el cas de l'Ebola i Marburg (filovirus), Lassa (arenavirus) i Crimea-Congo (bunyavirus).

4. Quines són les característiques específiques de la febre de Crimea-Congo

El virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (FHCC) causa brots greus de febre hemorràgica viral. La seva taxa de letalitat pot arribar al 40 per cent i la seva transmissió es produeix, principalment, a través de paparres. No hi ha vacuna.

Es tracta d'una malaltia endèmica a l'Àfrica, els Balcans, Orient Mitjà i Àsia, segons dades de l'Organització Mundial de Salut (OMS).

La transmissió secundària, de persona a persona, pot produir-se per contacte directe amb el malalt o amb els seus fluids biològics, o indirectament per contagi a través d'objectes contaminats.

5. Quan es manifesta la malaltia després del contagi?

Després de la picada de paparra, la fase d'incubació és d'un a tres dies, amb un màxim de nou.

El període d'incubació després del contacte amb sang o teixits infectats és una mica més gran, de cinc o sis dies, amb un màxim documentat de tretze.

6. Quins són els símptomes?

Els símptomes comencen de manera sobtada, en forma de febre, dolor muscular, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia.

Hi pot haver nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió.

Al cap de dos a quatre dies, l'agitació pot donar pas a somnolència, depressió i debilitat, i pot aparèixer dolor abdominal en el quadrant superior dret, amb hepatomegàlia detectable.

Altres signes clínics possibles són taquicàrdia, adenopaties (inflamació dels ganglis limfàtics) i erupció per hemorràgia cutània en mucoses internes (boca, gola i pell).

Normalment hi ha signes d'hepatitis, i els pacients molt greus poden patir un ràpid deteriorament renal, o insuficiència hepàtica o pulmonar sobtada després del cinquè dia de malaltia.

En els casos que no es recuperen, la mort sobrevé durant la segona setmana i, entre els que la superen, la millora comença al novè o desè dia.

7. Com arriben aquests virus a la península Ibèrica?

Des de l'Hospital Carlos III expliquen que l'entrada d'un d'aquests virus a Espanya era "impensable fa algun temps", però que avui és "un risc quotidià que requereix una especial atenció i vigilància" a causa del augment dels viatges internacionals.

Existeix, a més, el risc d'importar els animals infectats, especialment mosquits i rosegadors.

Els experts adverteixen que alguns virus, com el Lassa i el Crimea-Congo (i menys probablement l'Ebola i el Marburg, es poden transmetre, a més, per inhalació d'aerosols infecciosos, una cosa que s'ha de tenir en compte per evitar la transmissió nosocomial i per identificar els contactes que puguin estar infectats.

8. És el primer cas a Espanya?

El virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo fa anys que circula a Espanya, però fins ara mai s'havia produït la transmissió de la malaltia a persones, segons ha explicat a Efe el cap del Departament de Malalties Infeccioses de l'Hospital San Pedro de la Rioja, José Antonio Oteo.

Per a Oteo, la raó per la qual mai s'havia produït aquest contagi és que la paparra 'Hyalomma' no sol picar les persones, però des de fa uns anys, amb l'elevació d'un grau en la temperatura mitjana que es registra a l'estiu, aquests artròpodes es tornen més actius i agressius.

9. És alt el risc de contagi?

En qualsevol cas, segons ha advertit el doctor José Antonio Oreo, el més normal és que quan una paparra infectada pel virus de Crimea-Congo encomani la malaltia a un humà, aquest només desenvolupi un quadre clínic en un percentatge petit dels casos i de manera lleu.

Només en un percentatge molt escàs dels afectats desenvolupen complicacions per la baixada de les plaquetes que fan que la sang no coaguli i per la inflamació del fetge.

En qualsevol cas, recorden a l'Hospital Carlos III de Madrid, "no es pot sostenir la idea inicial que les febres hemorràgiques són malalties altament contagioses entre humans".

S'han de considerar potencialment contagioses les secrecions i excrecions corporals, la sang, el semen i les mostres de teixits dels pacients infectats.

Per això, les persones amb un risc d'infecció secundària més gran són les que estan en un contacte més estret amb les persones infectades perquè els fan cures mèdiques o d'infermeria, i els treballadors de laboratori que tracten la seva sang, els seus teixits o altres mostres.

10. Quines mesures de precaució s'han pres?

Des de l'any 2000 i per iniciativa de la Comissió Europea s'han posat en marxa programes estatals de vigilància d'aquests virus i s'ha constituït la Xarxa Europea per al Diagnòstic de les Malalties Víriques Importades. Espanya va posar en marxa, a més, un programa de vigilància i control de les febres hemorràgiques virals.

Arran dels dos casos detectats en les últimes hores, la sanitat madrilenya està fent un seguiment a 200 persones que han estat en contacte amb els dos pacients.

El ministeri de Sanitat ha informat en un comunicat que ha activat el protocol fixat per la xarxa estatal de vigilància epidemiològica i els "mecanismes de coordinació" amb totes les comunitats autònomes.