Ja falta poc perquè arribi el moment d'acomiadar l'any i donar la benvinguda al 2012. L'última nit -i la primera- és una de les més simbòliques i especials de l'any, i la gent se la prepara amb antelació. Hem fet un recull dels costums, les tradicions i les cites ineludibles que heu de conèixer per gaudir al màxim de la nit de Cap d'Any.
1.
Una nit per posar-se molt sexi
L'energia i l'alegria del vermell s'encomana
El 31 de desembre té un color, el vermell, i un tacte sedós i delicat, el de les puntes i el setí. Les calcetes, els sostenidors, les picardies i els portalligacames es converteixen en protagonistes dels aparadors i de les marques de llenceria, que aposten per peces fines i sexis, més enllà de la típica roba interior vermella que, segons la tradició, s'ha de cremar per assegurar la fortuna en les hores, dies i mesos posteriors. "Intentem fer peces especials, més de fantasia, per somniar... i per a les festes d'hivern agraden", indica Núria Sardá, directora creativa de la firma Andrés Sardá. L'origen del costum pagà de portar roba interior vermella és incert, amb lligams amb l'Orient i l'època medieval. Aquest color, que s'associa a l'energia, la vida i la força, llavors es relacionava amb les bruixes i el món diabòlic, per això "estava prohibit vestir de color vermell", com resumeix Mercè Quesada, editora de moda de la revista Introversion . Per celebrar el solstici d'hivern, i malgrat que no es podien portar peces exteriors virolades, la gent tenyia les enagües i les peces interiors amb pigment i en duia d'amagat. La llegenda urbana més compartida ha arribat fins als nostres dies i ha arrelat tant als països nòrdics com a la Xina, on el vermell també és color de festa. A més de la llenceria també són buscats els complements eròtics, com el lot burlesc -format per unes manilles, un joc de mugroneres i una lliga-, els antifaços i les pintures per al cos -de gustos-. Des de Le Boudoir, Paula Estela defensa que la gent s'atreveix amb coses diferents quan arriba aquesta època de l'any: "És una excusa més per tancar el cicle i començar l'any jugant, de manera divertida i positiva".
2.
El moment de les supersticions
Raïm, monedes o anells. Tot s'hi val per cridar la bona sort
Si hi ha un dia de l'any en què fins i tot la gent menys supersticiosa es deixa endur per aquestes tradicions és Cap d'Any. La superstició més estesa és la que ens porta a menjar-nos els dotze grans de raïm. És un ritual que a l'Estat se segueix de manera majoritària, i el consum mitjà de raïm arriba als 500 milions. La llegenda diu que cal acabar-se-les a temps perquè l'any nou ens porti sort, però sembla que l'origen d'aquesta tradició es troba a principis del segle XX, quan els viticultors van tenir un gran excedent de raïm que no sabien com col·locar. Amb molt bona idea -tal com s'ha demostrat després- van inventar-se que menjar raïm portava sort, i va funcionar: 100 anys després milions de persones creuen en la seva llegenda.
Però n'hi ha molts més: els que esperen que el nou any els porti diners tenen diferents rituals. Un consisteix, per exemple, a posar un anell a la copa de cava amb què es fa el primer brindis; una altra tradició diu que s'han de portar diners a les butxaques i monedes a les sabates per atraure la fortuna. Els que volen iniciar un bon any asseguren que cal menjar-se el raïm posant a terra només el peu dret, ja que diuen que és el peu correcte per començar l'any. També hi ha qui es posa la roba interior del revés per atreure la bona sort. Un dels rituals més rebuscats però que s'ha anat estenent requereix escriure en un paper tres desitjos per a l'any que comença. Cal desar el paper en contacte amb la pròpia pell tota la nit, i un cop s'entra en l'any nou cremar-lo.
3.
Altres tradicions per celebrar aquest moment
Sense un plat de llenties, no és Cap d'Any a Itàlia
Un dels destins clàssics per anar a passar el Cap d'Any és sens dubte la ciutat de Nova York, on any rere any una multitud desafia el fred intens per concentrar-se a Times Square. La festa dura unes quantes hores, des de la tarda fins a la mitjanit, i hi ha actuacions musicals fins que arriba el moment àlgid en què baixa la bola amb què es dóna la benvinguda a l'any. A Itàlia si es vol gaudir d'una vertadera nit de Capo d'Anno s'ha de menjar per força un plat de llenties. Aquest és l'ingredient fonamental de l'últim sopar de l'any, perquè els italians estan convençuts que porten sort per començar el nou any. En països com Holanda i el Regne Unit la tradició és celebrar l'entrada al nou any amb uns espectaculars focs artificials, que es poden veure a les principals ciutats, com Londres o Amsterdam. Si el que us agrada és canviar de temperatura, el Cap d'Any ideal és a Sud-amèrica, on ara mateix és estiu. Un dels més recomanats és el de Rio de Janeiro, que se celebra a la platja de Copacabana. Allà el nou any es rep amb molta música en directe i focs artificials, i molts dels assistents es vesteixen de rigorós blanc perquè es considera un color que porta bona sort. Un altre dels destins on és estiu és Austràlia. A la ciutat de Sidney hi fa calor i el Cap d'Any se celebra amb un espectacle monumental de focs artificials des del port de la ciutat.
4.
Recordeu: no és Cap d'Any a tot el món
Musulmans i xinesos enceten el 2012 més tard
Des de la República de Kiribati, situada a l'oceà Pacífic, fins a Hawaii i en ordre cronològic, gran part de les cultures celebraran el canvi d'any la nit del 31 de desembre a l'1 de gener. Tot i que el nou cicle implica festes de purificació i renovació arreu del món, no tots els calendaris coincideixen amb el gregorià, el més generalitzat internacionalment i que marca l'esdeveniment. Els xinesos no donaran el tret de sortida a l'any del drac fins al 23 de gener, quan encetaran l'any 4709 del calendari. Si es pren com a referència la manera tradicional de mesurar el temps, l'any comença amb la segona lluna nova després del solstici d'hivern i es commemora amb la Festa de la Primavera, que durant quatre dies anticipa el final de l'estació més freda.
La comunitat bahai tampoc tancarà l'any l'últim dia desembre. El calendari lunisolar d'aquest moviment religiós, nascut a l'Iran al segle XIX, estipula que l'any nou coincideix amb l'inici de la primavera, el 21 de març. "El calendari bahai comença quan tot comença a créixer", explica un dels membres de la comunitat del Vendrell. En comptes de brindar per un bon 2012, els prop de set milions de seguidors d'aquesta cultura, que és perseguida a l'Iran i altres països àrabs, celebraran l'entrada a l'any 169. Una altra de les comunitats en què el Cap d'Any passarà gairebé desapercebut és la musulmana, per a la qual el canvi no tindrà lloc fins al 15 de novembre. La data depèn de la lluna, però sempre es correspon amb el primer dia del muharram, el mes u del calendari islàmic. Altres comunitats, com l'hebrea, l'ortodoxa, la tibetana, la hindú o la maia -que profetitzava la fi del món per al 21 de desembre del 2012, a partir d'unes antigues inscripcions trobades en una excavació arqueològica al golf de Mèxic- seguiran de prop la festa global, però no estrenaran el calendari l'1 de gener.
5.
Les cites ineludibles del primer dia de l'any
Qui no s'esperi a veure sortir el sol pot optar pel bany purificador
Abans que comenci la festa moltes ciutats celebren la tradicional cursa de Sant Silvestre, que es va celebrar per primer cop el 1925 a Sao Paulo i es va estendre arreu. Però després de la festa i ja entrats en el nou any no s'acaben les tradicions. Continuen alguns dels rituals que busquen donar la benvinguda al nou any. Hi ha diverses poblacions de la costa catalana que celebren l'entrada de l'any nou amb una benvinguda col·lectiva contemplant el primer raig de sol que surt per l'horitzó. Normalment es fa en llocs especials, com el far de Sant Sebastià, a Palafrugell; la punta Montgó, a l'Escala, i el cap de Creus. En molts d'aquests indrets també s'hi fa una ballada de sardanes per celebrar el primer dia de l'any nou. A Barcelona, els més valents i menys fredolics tenen una cita al matí a la platja de Sant Sebastià, on ja fa anys que se celebra el tradicional primer bany de l'any. Es tracta d'una activitat popular que cada cop té més èxit entre tot tipus de persones, que un cop superen el tràngol de submergir-se en aigües força gèlides a canvi reben una tassa de brou i un diploma.
