EL RESUM DE L'ANY
Societat 27/12/2010

Tot el que hem après aquest 2010

Hem descobert que amb un dit i un tablet podem tenir el món al nostre abast, que la natura és capaç de devastar un país com Haití i que la vida extraterrestre és una hipòtesi plausible. Quin 2010!

Joan Serra
10 min
NASA, ADN

Barcelona.Aquest és el magatzem del 2010, l'any que tanca la dècada de la revolució comunicativa. S'acaba l'exercici i és el moment de fer inventari. Ens han passat tantes coses. Aquest any hem après que...

Miners atrapats

Sobreviure més de dos mesos sota terra et pot convertir en un personatge famós (1)

Els 33 miners atrapats a la mina de San José de Xile només van necessitar revisions rutinàries a l'hospital de Copiapó malgrat haver superat el rècord de supervivència a més de 700 metres sota terra (l'accident va ser el 5 d'agost i van ser rescatats el 13 d'octubre, després d'un més llarg de perforacions). La història d'èxit, amplificada pel circ mediàtic -el rescat va ser retransmès en directe a tot el món-, va ser aprofitada per tothom: el govern de Xile va publicitar el rescat com un triomf, els mitjans van difondre històries sucoses i els protagonistes en van treure ingressos extraordinaris. Els miners i els familiars van vendre entrevistes exclusives, van firmar contractes publicitaris i van acceptar regals. Un fabricant d'ulleres de moda va fer arribar als miners el seu últim model perquè el lluïssin quan sortissin de la càpsula de rescat mentre que altres firmes van oferir-los espots, creuers o invitacions a llotges d'estadis de futbol. Hollywood ha estudiat fer-ne una pel·lícula, i no es descarten un serial de televisió i una novel·la. Els miners es repartiran els guanys que generi la seva història. El que no queda tan clar és si a Xile han millorat les condicions de feina a les mines.

Efectes quàntics visibles

Som capaços de desafiar el sentit de la realitat

La revista Science va escollir com a descobriment de l'any un aparell el moviment del qual només es pot explicar per les regles de la mecànica quàntica, que desafien el nostre sentit de la realitat. Els físics Andrew Cleland i John Martins van crear un artefacte que, a temperatures ultrabaixes, pot assolir un estat de superposició, vibrant molt i poc simultàniament.

Science va detallar, per argumentar la utilitat del descobriment, que les màquines quàntiques podrien tenir aplicacions sorprenents. "Per què un vehicle o una persona no poden ser a dos llocs diferents al mateix temps? Hi ha algun principi que ho prohibeixi?", es preguntava la publicació.

Noves formes de vida

La vida extraterrestre no és una entelèquia

La NASA va difondre a principis de desembre un descobriment impactant. Científics nord-americans van trobar, en un llac tòxic de Califòrnia (Mono Lake), una nova forma de vida capaç d'alimentar-se i incorporar arsènic al seu metabolisme, un element extremament tòxic que només és tolerat per alguns microorganismes. Els científics van constatar que un grup de bacteris substituïen el fòsfor per l'arsènic en les seves estructures moleculars, fins i tot en el seu ADN. La descoberta replanteja qüestions essencials per entendre no només l'emergència de la vida a la Terra, sinó també la seva distribució a l'univers. Les investigacions fetes a Califòrnia demostrarien que la vida és més que un cúmul d'elements que formen cadenes de molècules complexes; és una entitat robusta i activa que un cop emergida fa servir la matèria que té al seu abast per automantenir-se.

Haití devastat

Un país pot ser escombrat per un terratrèmol (2)

El terratrèmol que el 12 de gener passat va sacsejar Haití (7,0 graus a l'escala de Richter) va deixar tanta destrucció i caos que la comunitat internacional encara no ha pogut reconduir la situació. El retrat és esfereïdor: 200.000 morts (és el recompte de víctimes de les xifres oficials) i un país esborrat del mapa, amb problemes greus per disposar d'aigua potable i combatre epidèmies. Els dèficits han fet que, mesos després del sisme, la propagació del còlera continuï causant estralls.

Cendres volcàniques

Un volcà en erupció pot aturar el trànsit aeri (3)

De nom impronunciable, l'erupció del volcà Eyjafjallajökull, al sud d'Islàndia, va alterar la calma de la població islandesa, però també va pertorbar el trànsit aeri internacional a mitjan abril. El núvol de cendra format per les expulsions del volcà va obligar a tancar aeroports, des del Regne Unit fins a Polònia, i a cancel·lar milers de vols (uns 100.000 desplaçaments, que van deixar 1,2 milions de passatgers a terra). L'estampa del trànsit aeri bloquejat per culpa de l'activitat volcànica també va provocar perjudicis econòmics: el turisme estatal va calcular unes pèrdues de més de 200 milions d'euros. Les cendres de l'Eyjafjallajökull suposaven un risc perquè contenien partícules de roca, cristall i sorra que podien afectar les turbines dels avions i provocar, fins i tot, una possible aturada dels motors dels aparells. En aquesta ocasió, els controladors no en tenien cap culpa.

Combat a la malària

Hi pot haver una vacuna efectiva contra la malària (4)

Una vacuna contra la malària desenvolupada per l'equip liderat per l'immunòleg colombià Manuel Patarroyo, que ha demostrat la seva eficàcia en micos en un 95% dels casos, podrà estar a disposició de la societat per aplicar-la en persones en un termini de cinc anys.

Els tentacles visionaris

Un pop pot ser vident (5)

Empès per l'interès mediàtic, el malaguanyat pop Paul es va convertir en un dels noms més repetits d'aquest 2010. El cefalòpode més famós del món va pronosticar el triomf de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica. Però la victòria del combinat estatal no li va provar. L'aquari d'Oberhausen (Alemanya) va anunciar el 26 d'octubre la seva defunció, una nota no exempta de polèmica. El diari britànic The Guardian va publicar que el pop Paul hauria mort realment poc després de vaticinar el triomf del conjunt espanyol contra Holanda. La informació apuntava que els responsable de l'aquari haurien amagat la notícia. Com a la Federació Espanyola de Futbol, al pop vident el gol d'Iniesta li va sortir molt car.

Laporta omnipresent

Es pot ser diputat i president del Barça el mateix any (6)

Joan Laporta és home d'agafar dreceres. Directe, impetuós i persuasiu, a Laporta feia temps que se li llegia al rostre la voluntat d'encetar la carrera política. Amb pressa per passar d'una tribuna a una altra, del Camp Nou al Parlament, l'expresident del Barça va alçar la bandera de l'independentisme exprés quan més esllanguida estava ERC. Laporta va tancar l'etapa blaugrana colgat de títols i, embalat com anava, va pensar que també podia ser diputat si s'ho proposava. Va crear un partit nou (Solidaritat Catalana per la Independència) en un temps rècord, va refusar un matrimoni amb Joan Carretero i, després d'un campanya monotemàtica, va fer-se un foradet a l'hemicicle amb quatre diputats. Que n'aprenguin!

Dones al poder

Una dona pot assolir la presidència del Parlament

Es donava per fet que si Artur Mas obtenia una victòria còmoda el 28-N, Núria de Gispert seria l'escollida per exercir la presidència del Parlament. Més senzilla que les travesses dels consellers, la notícia es va acabar concretant. De Gispert va rellevar el republicà Ernest Benach, que havia estat el president de la cambra en les dues últimes legislatures. Jurista de professió i filla del primer conseller de Justícia del govern de Pujol, la diputada d'Unió va posar èmfasi en la necessitat de caminar cap a la igualtat real entre gèneres en el discurs d'estrena del càrrec. "Les dones, llevat d'alguns casos, no hem escrit la història fins ara, però volem escriure-la en el futur", va expressar De Gispert. Un altre obstacle superat. I quan hi haurà una presidenta del Govern?

L'excel·lència es diu Barça

Es pot jugar amb perfecció a futbol, també contra el gran rival (7)

Fins i tot el diari francès L'Équipe va regalar als seus lectors el vídeo del 5-0. Els francesos, que també es van inventar el premi de la Pilota d'Or (gestat per la revista France Football i que aquest 2010 es concedeix per primer cop de manera conjunta amb la FIFA), no fan les coses perquè sí. La golejada que el Barça de Pep Guardiola va infligir al Madrid s'hauria d'etiquetar com una obra d'art. Els blaugranes van ser capaços de repetir la gesta del Dream Team de Cruyff, amb l'afegit d'un domini abassegador en el control de la pilota que va convertir el conjunt blanc en un equip vulgar. Mourinho va veure al Camp Nou la millor obra futbolística que recorda. De fet, el tècnic portuguès ho sabia des de feia temps. A Barcelona fan teatre del bo. I futbol!

Perduts al sofà

El final d'una sèrie pot aturar el món (8)

La sèrie Perdidos (Lost en anglès) es va acomiadar dels seguidors fent història. El capítol final després de sis temporades d'emissió (The end), que es va emetre de manera simultània a 60 països, va generar expectació mundial. El fenomen es va amplificar gràcies a internet. El desenllaç, decebedor per a alguns i genial per a altres, va marcar una nova fita al Twitter. El hashtag #Lost va representar prop del 4,5% dels tuits publicats a tot el món durant la matinada d'emissió del capítol final, que també va provocar la creació de nombrosos grups al Facebook.

Desastre al golf de Mèxic

Una plataforma petroliera pot provocar una catàstrofe sense precedents (9)

Es necessitaran anys de paciència i treball per recuperar la vitalitat de l'ecosistema marí del golf de Mèxic. El vessament de petroli provocat per l'explosió de la plataforma de British Petrolium (BP) l'abril passat es va convertir en la pitjor catàstrofe mediambiental de la història. Malgrat els treballs per segellar la fuita, es van vessar al mar uns 62.000 barrils de cru al dia (gairebé 5 milions de barrils en total). Aquesta xifra supera els 3,3 milions de barrils vessats a la badia de Campeche per la petroliera mexicana Ixtoc I el 1979, considerat fins aquest 2010 el desastre ecològic més gran de la història. Les greus conseqüències de la negligència de BP van provocar que Barack Obama anunciés un enduriment de les condicions per concedir permisos a les empreses petrolieres per perforar a la costa dels Estats Units.

La taca de la pederàstia

El Papa no té més remei que demanar perdó (10)

Benet XVI ha hagut d'afrontar el debat de la pederàstia a l'Església. Al Vaticà encara se l'acusa de ser tebi en l'atenció a les víctimes d'abusos sexuals i el Papa no ha pogut obviar durant aquest 2010 el dany comès pels capellans pedòfils. El pontífex va demanar perdó al juny, en l'acte final de l'Any Sacerdotal, celebrat a la plaça de Sant Pere davant de 15.000 preveres. Va escenificar el mateix gest de disculpa en el darrer viatge papal al Regne Unit, on es va reunir amb representants de les víctimes. El coneixement de casos d'abusos sexuals a menors per part de religiosos -la majoria comesos en seminaris, escoles i orfenats- ha esquitxat l'Església en diversos punts del planeta, des dels Estats Units fins al Regne Unit, passant per Bèlgica, Irlanda, Alemanya, Àustria i Holanda. La darrera imatge projectada pel Vaticà va ser la de la cimera convocada pel Col·legi Cardenalici per fer un acte de "reflexió i oració" sobre la xacra de la pederàstia a l'Església. El silenci dels anys precedents està passant factura a Roma.

Wikileaks

Un portal és capaç d'obrir vies d'aigua en les relacions diplomàtiques (11)

El portal d'internet fundat el 2006 per Julian Assange ha guanyat una enorme rellevància pública aquest 2010, quan les seves filtracions s'han intensificat i han adquirit unes dimensions desconegudes fins al moment. Els documents filtrats afecten especialment la política exterior i de seguretat dels Estats Units: les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i, més recentment, un gran volum de telegrames diplomàtics de les ambaixades nord-americanes al món.

Icona universal

La Sagrada Família es pot acabar en un termini de 15 anys (12)

La visita de Benet XVI a Santiago de Compostel·la i Barcelona va atiar el debat sobre la laïcitat de l'Estat, alimentat per les afirmacions polèmiques del Papa sobre l'anticlericalisme de l'Espanya moderna i l'estudiada absència de José Luis Rodríguez Zapatero en les misses de Galícia i Catalunya. Però la gran vencedora de la visita papal va ser la Sagrada Família, l'obra magna d'Antoni Gaudí, convertida en basílica. La dedicació del temple a càrrec del pontífex va servir per projectar al món la bellesa de la gran icona de Barcelona, gràcies a una retransmissió televisiva exitosa. El president del Patronat de la Sagrada Família, Joan Rigol, va confirmar que el 7 de novembre va ser un punt d'inflexió: d'aquí a un any i mig es començarà a aixecar la columna central i el perfil de la basílica canviarà totalment, i en un termini de 15 anys el temple pot estar acabat. Que estrany que serà veure-la sense grues!

El 10-J

Un tribunal pot mobilitzar tot un poble (13)

La sentència del Tribunal Constitucional arran del recurs presentat pel PP contra l'aprovació de l'Estatut va provocar una onada d'indignació a Catalunya, verbalitzada per la classe política, però sobretot per la societat civil. Malgrat les disputes partidistes -la negociació per escenificar una resposta unitària no va ser senzilla-, el crit ciutadà que va significar la manifestació del 10 de juliol va ser contundent. Un milió i mig de persones van omplir Barcelona per situar-se darrere del lema "Som una nació, nosaltres decidim". El primer resultat polític d'aquella riuada de c atalans emprenyats ha estat el canvi de Govern.

Gestes mèdiques

És possible fer un trasplantament complet de cara (14)

Un home de 31 anys, que responia al nom d'Òscar, es va convertir el 20 de març en el primer receptor d'un trasplantament de cara complet del món. Va ser intervingut a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i quatre mesos després va poder tornar a casa. L'operació, que va ser duta a terme per un equip multidisciplinari de 30 professionals dirigit pel doctor Joan Pere Barret, cap del servei de cirurgia plàstica i cremats de l'hospital, va durar unes 22 hores. L'equip mèdic va haver de fer el trasplantament de l'estructura òssia, la pell i els músculs de la cara, les parpelles, el nas, els llavis, el maxil·lar superior, totes les dents, el paladar, els ossos dels pòmuls i la mandíbula. Després de la intervenció, el pacient es va haver de sotmetre a sessions de logopèdia, fisioteràpia i teràpia facial intenses per anar recuperant la mobilitat de la cara. L'home havia quedat amb la cara completament destruïda per un accident que va tenir el 2005. Aquell traumatisme li impedia respirar bé pel nas i la boca, empassar saliva i parlar.

Retallades

Ningú no s'escapa de la crisi (15)

José Luis Rodríguez Zapatero va haver de prendre mesures dràstiques per adaptar l'economia espanyola a les exigències de la Unió Europea. Amb l'objectiu de retallar en 15.000 milions el dèficit públic, el president espanyol va anunciar al Congrés dels Diputats que retallava un 5% de mitjana el sou dels funcionaris, que durant el 2011 es congelarà. Zapatero també va haver de fer passes enrere en polítiques socials: es va carregar el xec nadó de 2.500 euros, va congelar les pensions i va aplicar la tisorada a les inversions. Com que les mesures impopulars no surten gratis, encara que es prenguin apel·lant al bé comú, el gir del govern espanyol després de diversos missatges de tranquil·litat li va costar a Zapatero una vaga general. De moment, Espanya ha evitat el rescat. Però el fantasma de Grècia i Irlanda encara planeja per la Moncloa.

La llei del respecte

Als EUA es podrà ser gai i soldat sense por a represàlies (16)

El Senat dels Estats Units va aprovar aquest desembre la revocació d'una llei del 1993 que prohibeix als soldats que es declarin homosexuals prestar servei a les forces armades. La norma era coneguda amb la frase " Don't ask, don't tell ": l'exèrcit no preguntava als soldats quina era la seva orientació sexual i ells la mantenien en silenci; qui es declarava homosexual era expulsat. El pas fet pel Senat aplana el camí perquè el president Barack Obama validi la revocació abans de finals d'any. Obama havia promès durant la campanya presidencial que lluitaria per suprimir una norma que havia generat un rebuig unànime de la comunitat gai. La llei s'havia aprovat, curiosament, durant el mandat demòcrata de Bill Clinton. En els 17 anys que ha estat en vigor, ha comportat l'expulsió de més de 13.500 persones homosexuals de l'exèrcit nord-americà.

stats