ENERGIES RENOVABLES
Societat 07/11/2011

Per què l'Amèrica Llatina es resisteix a la sostenibilitat

5 min
Per què l'Amèrica Llatina es resisteix  a la sostenibilitat

L'any passat el Brasil va llançar l'emissió d'accions més gran de la història per recaptar fons per invertir en el sector energètic. Petrobras, la petroliera controlada per l'estat, va obtenir 70.000 milions de dòlars per posar en marxa els projectes per perforar les reserves de petroli, potencialment enormes, descobertes fa poc en alta mar. No va ser un dia encoratjador per als que esperaven que el Brasil, la principal economia llatinoamericana, intensificaria els esforços per promoure un consum energètic més sostenible a la regió.

"És un moment difícil i polèmic per al Brasil", afirma en una entrevista telefònica des de Minas Gerais Claudio Boechat, professor i especialista en sostenibilitat de l'escola de negocis de la Fundação Dom Cabral. "D'una banda, les reserves de petroli són una font de riquesa nacional que pot servir per treure la gent de la pobresa i renovar el país. De l'altra, això tindrà unes repercussions negatives enormes en les futures emissions de diòxid de carboni del Brasil. Segurament es convertirà en un problema molt greu -afegeix-. Crec que ni el Brasil ni la majoria de països llatinoamericans prendran aviat la decisió d'invertir per aconseguir una gran reducció de les emissions només per sentit de la responsabilitat".

Molt potencial i poca voluntat

Malgrat el seu enorme potencial, els països sud-americans encara representen una proporció relativament petita de la producció mundial d'energies renovables. Tot i que moltes d'aquestes economies avancen a tota màquina, i minimitzen les pors d'una recaiguda d'Europa i dels EUA en la recessió, hi ha pocs indicis d'un canvi imminent.

El descobriment de grans jaciments de petroli al Brasil és només un dels factors que frenen el sector. Els parcs eòlics de la costa brasilera i els plans per desenvolupar l'energia solar al desert xilè són prometedors, però encara estan en una fase inicial. Fa poc s'han descobert nous jaciments de petroli a Colòmbia i a l'Argentina, i és poc probable que Veneçuela diversifiqui la seva economia per no dependre tant del petroli. No sembla gens probable que en un futur immediat l'Argentina faci grans inversions en cap altra cosa que no sigui l'etanol, per raons polítiques i econòmiques. L'ús de l'etanol, el principal recurs renovable de l'Amèrica Llatina, ja no creix a un ritme tan ràpid i, d'altra banda, cada vegada se senten més veus crítiques que consideren que no és una solució ecològica a llarg termini.

En les fases inicials del desenvolupament dels jaciments de petroli situats sota una gruixuda capa de sal i roques a l'Atlàntic, el sector petrolier representa més del 10% del PIB de l'estat de Rio de Janeiro, el segon més ric del Brasil. Petrobras promet invertir part dels beneficis en energies renovables, però, segons els crítics, la quantitat de temps i diners que pot dedicar a les inversions en energia és limitada. "El petroli i les energies renovables competeixen indirectament -afirma Sven Teske, director de la Campanya per a l'Energia Renovable de Greenpeace-. El petroli se sol destinar al transport, i les energies renovables solen anar a la xarxa elèctrica, però competeixen en l'àmbit de les mesures polítiques i els recursos".

"Sol passar que el descobriment d'un gran jaciment de petroli desvia l'atenció de les energies renovables -afegeix-. En general, les inversions es consideren una manera de garantir un subministrament segur, i el govern creu que ara disposa de prou recursos i no necessita altres fonts d'energia."

El conductor té l'elecció

Al Brasil el petroli i els biocombustibles competeixen directament, sobretot a les gasolineres, on els conductors poden escollir entre gasolina o etanol, que procedeix en gran part de la canya de sucre. Alguns cotxes només poden funcionar amb un dels dos combustibles, però el 90% dels nous i la meitat dels que estan en circulació poden funcionar amb motors flex, en què es pot posar qualsevol dels dos combustibles o fins i tot una barreja. Els propietaris solen decidir en funció del preu dels combustibles en cada moment.

El Brasil, el principal productor mundial d'etanol, va fer un paper fonamental a l'hora de consolidar-lo com a alternativa viable a la gasolina. Però el creixement de la producció s'ha alentit els últims anys, i els EUA podrien situar-se'n al capdavant. "La producció d'etanol va créixer un 10% anual del 2000 al 2008", afirma Marcos Jank, president d'Unica, la Unió Brasilera de la Indústria de la Canya de Sucre. "Des d'aleshores ha estat només del 3% anual", afegeix. L'última temporada, ha augmentat un 3% fins a 25.3000 milions de litres, segons Czarnikow, l'empresa dedicada a la venda de sucre amb seu a Londres. El 2010, el conjunt de l'economia brasilera va créixer més del doble.

La crisi ha frenat inversions i ha aturat la majoria de noves iniciatives però, segons Jank, "créixer menys de pressa és millor que no créixer gens, que és el que passa a tot el món en molts sectors i, a més, la indústria ha avançat molt en productivitat".

La dependència respecte del petroli és un "desafiament important", segons un portaveu de Petrobras. Si la demanda energètica mundial segueix augmentant i el petroli continua sent el principal recurs, "combinar la disponibilitat de fonts d'energia primària amb l'eficiència energètica és un repte fonamental per a la sostenibilitat". Des d'aquest any fins al 2015, Petrobras diu que invertirà 1.200 milions de dòlars per incrementar l'eficiència i reduir les emissions, i 4.100 milions en biocombustibles.

Al Brasil la qüestió de l'energia sostenible se sol veure com una dicotomia entre el petroli i els biocombustibles. Però cada vegada són més els crítics que es pregunten si l'etanol és realment una font d'energia sostenible a llarg termini. Pocs discuteixen que a molt curt termini és millor que el petroli, però la producció de sucre ocupa molt terreny i pot fer pujar el cost dels aliments, i la producció d'etanol dista molt de ser neutra en carboni.

"Els biocombustibles plantegen un munt de problemes -diu Teske-, pel que fa a la preservació de la terra, els preus dels aliments i les emissions. I en realitat a llarg termini i segons la nostra opinió, la solució per al transport és l'electrificació".

La polèmica d'una futura presa

El Brasil ofereix l'altre gran sistema de producció d'energies renovables que funciona al continent, menys important que la producció d'etanol: els últims anys han començat a funcionar parcs eòlics marins. "L'energia eòlica és cada vegada més competitiva i, en realitat, està a prop de ser econòmicament viable", afirma Boechat. "El govern ha preparat la xarxa nacional per rebre aquest tipus d'energia. Per desgràcia, l'energia solar encara no és competitiva", afegeix.

El debat sobre la millor manera d'utilitzar el gran potencial hidroelèctric del Brasil ha acaparat enguany els titulars dels diaris sud-americans. El gran projecte de la presa de Belo Monte, a l'Amazones, ha esdevingut el blanc de crítiques internacionals i d'irades protestes dels residents, que al·leguen que destruirà el medi ambient i obligarà els indígenes a abandonar les seves terres.

La notícia va provocar tant enrenou que el director de cinema James Cameron va viatjar al Brasil l'abril de l'any passat per unir-se a les protestes, i va afirmar que aquesta era la mena d'explotació que descrivia al film Avatar.

Segons Boechat, és probable que Belo Monte tiri endavant sense gaires canvis, tot i que les protestes han aconseguit reduir l'abast del projecte. Però ja fa molt que van començar les obres del pla, que forma part d'una estratègia energètica molt anterior al descobriment de les reserves de petroli. La qüestió és què farà des d'ara el govern amb aquest nou conjunt de recursos. "Per desgràcia, el meu pronòstic per als futurs 20 anys -diu Boechat- és que no tindrem una combinació energètica gaire millor que l'actual".

stats