Publicitat
Publicitat

De què parlarem el 2012

 Què ens preparen els científics per al 2012? Alguns dels grups de recerca més destacats d’aquest any no han fet res més que començar a donar fruits. L’any que ve, més

Habitualment, la ciència avança fent petits passos. Les troballes trencadores i revolucionaries arriben o bé per sorpresa, quan no s'esperaven (les serendipitats, les anomenen els científics), o bé perquè el saber acumulat és tant que arriba el moment de la veritat. L'any vinent, el 2012, el gran volum de coneixement i de dades permetrà gran avenços, sobretot per a la física, que busca el bosó de Higgs -la partícula de Déu-, que atorga massa a les altres partícules que formen part del model estàndard de la física.

Física, més que mai

També serà moment de confirmar si els neutrins son més ràpids que la llum o no. Aquests resultats es van obtenir amb l'experiment Opera, dut a terme al laboratori europeu de física de partícules a Ginebra, el CERN. L'any que ve es donaran per vàlids o no, ja que el mateix experiment s'està replicant al Fermilab, a Illinois, en un altre projecte independent anomenat Minos.

Però també hi ha altres camps que poden donar sorpreses. I el que és molt important: cal esperar molt bons resultats de la recerca a casa nostra. De fet, en el rànquing anual de la revista Science en què destaca les 10 troballes més importants de l'any hi ha tres projectes amb científics catalans i espanyols, un fet que no havia passat mai. I són projectes en marxa, que el 2012 encara donaran més bones notícies. La primera vacuna de la malària, projecte dirigit per Pedro Alonso -al capdavant del CRESIB-, ha donat a conèixer el 2011 que en els últims assajos amb més de 15.000 nens s'ha aconseguit una protecció del 50%. El 2012 s'iniciarà el procés amb els resultats definitius perquè les agències del medicament n'aprovin la comercialització.

Salut global

També hi ha en marxa el projecte Microbioma, que estudia com els bacteris interaccionen amb les nostres cèl·lules, de manera que activen o desactiven malalties. Francisco Guarner, investigador de la Vall d'Hebron, coordina la part del projecte que estudia els microbis de l'intestí.

Aquest any s'ha sabut que tots ens agrupem en tres grans grups de bacteris, igual que amb els grups sanguinis. El pròxim pas, més enllà del 2012, serà aplicar aquest coneixement a la medicina. I probablement serà amb assajos en trasplantaments de flora bacteriana a persones amb alguna disfunció relacionada, com la malaltia de Crohn. El projecte Microbioma també donarà noves dades sobre els microbis que habiten la pell i la boca.

A dins del cervell

Alguns dèficits cognitius, com la síndrome de Down o la síndrome del cromosoma X fràgil, s'han considerat sempre irreversibles. Però el pròxim any es començaran en humans assajos amb tractaments que en ratolins han aconseguit revertir aquestes malalties. Es tracta de molècules que tenen com a objectiu arribar fins a factors de creixement i neurotransmissors. Per altra banda, també s'està investigant com aconseguir noves neurones per a possibles implants per tractar malalties neurodegeneratives. I hi ha en marxa el projecte Connectoma, que està fent un mapa de les connexions del cervell humà.

Cèl·lules mare

S'espera avançar en el coneixement de les cèl·lules mare i en l'aplicació com a teràpia mèdica. En aquest sentit, destaca la recerca que hi ha en marxa per conèixer millor el seu metabolisme. El 2012 s'esperen resultats de diferents estudis a gran escala per conèixer com es comporten a dins del cos i com se les pot manipular adequadament per aconseguir en les teràpies que s'assagen els resultats desitjats.

També s'esperen noves troballes en la creació d'òrgans i teixits de laboratori. Aquest any s'ha pogut fer una uretra artificial. I amb neurones de ratolí, un cervell artificial.

Tocaran Mart

El pròxim mes d'agost, la missió Mars Science Laboratory aterrarà a la superfície del planeta vermell i desplegarà el robot Curiosity, que ha d'agafar mostres de la superfície. S'haurà d'estar atents que el complex sistema d'aterratge funcioni. Si no funciona i hi ha algun accident s'hauran perdut 2.600 milions de dòlars, que és el que ha costat aquesta missió.

Més continguts de