Publicitat
Publicitat

CIÈNCIA

Troben la mutació genètica que ho explica

Per què els tomàquets no tenen gust de tomàquet?

Els versats en genètica diuen que han trobat la resposta a una pregunta universal: per què els tomàquets no tenen gust de res? Solen collir-se verds i s'envien a grans distàncies. Sovint els posen en càmeres, cosa que en destrueix el gust i la textura. Però ara els investigadors han descobert una raó genètica que fa que el gust del tomàquet disminueixi fins i tot si el fruit es cull madur i no passa per càmeres. El culpable inesperat és una mutació genètica que van descobrir els cultivadors de tomàquets. Es va afavorir deliberadament l'extensió d'aquesta alteració a gairebé tots els tomàquets perquè conferia un avantatge: els proporcionava un to escarlata uniforme d'aspecte suculent quan són madurs.

Ara, en un article de la revista Science , els investigadors comuniquen que el gen que va quedar desactivat per aquella mutació té un paper important en la producció del sucre i les aromes que constitueixen l'essència d'un tomàquet gustós i olorós. I aquests descobriments proporcionen un full de ruta perquè els agricultors produeixin un tomàquet amb més bon gust i un vermell uniforme. El descobriment "és una peça important per resoldre el trencaclosques de per què el tomàquet modern és fastigós", diu Harry Klee, que investiga els tomàquets a la Universitat de Florida a Gainesville. "Aquesta mutació s'ha introduït a gairebé tots els tomàquets moderns; ara podem afirmar que en el seu intent de produir un fruit més maco han fet disminuir compostos importants relacionats amb el gust", comenta Klee. L'efecte de la mutació va ser una veritable sorpresa, apunta James J. Giovannoni, del Servei de Recerca del departament d'Agricultura dels Estats Units, un dels autors de l'article.

Resolució del trencaclosques

Els agricultors van topar amb aquesta varietat fa 70 anys i hi van veure potencial comercial. Als consumidors els agraden els tomàquets vermells del tot, però normalment els tomàquets madurs tenien una franja verda, groga o blanca al voltant del peduncle. Els productors dels tomàquets que s'utilitzen a la salses i el quètxup també se'n van beneficiar. Els agricultors els collien tots alhora, diu el doctor Giovannoni, i "amb el gen de maduració uniforme és més fàcil determinar quan són madurs".

Fa 10 anys, Ann Powell, bioquímica de la Universitat de Califòrnia a Davis, va topar amb un trencaclosques que ha conduït al nou descobriment. La doctora Powell, autora principal de l'article de Science , estudiava gens presents a les males herbes. Els seus companys van introduir aquests gens en tomaqueres. Per a sorpresa de la doctora Powell, els tomàquets amb els gens, abans de madurar, agafaven el to verd fosc d'un pebrot, en lloc del to verd pàl·lid de la majoria dels tomàquets actuals. "Per què els fruits primer es posen de color verd?", es preguntava. El verd prové dels cloroplasts, fàbriques d'energia contingudes a les cèl·lules de les plantes, on té lloc la fotosíntesi. El resultat final és el sucre, que serveix d'aliment a la planta. I, diu Powell, l'opinió prevalent era que el sucre passa de les fulles de la planta als fruits. Els cloroplasts dels tomàquets semblaven una cosa irrellevant.

Per què les fulles no eren també de color verd fosc? Ella i el doctor Giovannoni ho van investigar. Els gens de l'herba substituïen un gen que quedava inactiu al fruit de la tomaquera, però no pas a les fulles. Amb els gens de l'herba, els tomàquets es posaven de color verd fosc. La raó per la qual els tomàquets eren de color verd clar era que incorporaven la mutació que provoca la maduració uniforme i que havia provocat una mena de reacció en cadena. La mutació també va deixar inactius gens involucrats en la maduració, entre els quals els que fan que el fruit fabriqui el seu propi sucre, en lloc d'obtenir-lo de les fulles. Altres gens incrementen la quantitat de carotenoides, que donen al tomàquet un to vermell més profund i que tenen a veure amb el seu gust.

Per posar a prova el descobriment, els investigadors van utilitzar l'enginyeria genètica per activar els gens inactius i van deixar actuar el gen de la maduració uniforme de manera independent. Els fruits van adquirir un to fosc uniforme, primer verd i després vermell, i en madurar tenien un 20% més de sucre i entre un 20% i un 30% més de carotenoides. ¿Però eren més gustosos els tomàquets modificats genèticament? Com que la regulació del departament d'Agricultura prohibeix el consum de productes d'experimentació, ningú els ha tastat. A les fruiteries no hi haurà els tomàquets modificats genèticament. Els productors no gosarien fer-ne perquè tindrien por al refús dels consumidors. Però la doctora Powell diu que els tomàquets dels cultius tradicionals i de moltes espècies silvestres no incorporen la mutació de la maduració uniforme. "La idea és aconseguir que la indústria de les llavors s'hi interessi", expressa Powell.

Més continguts de