Publicitat
Publicitat

ELS PLATS FORTS DE LA BCNEGRA

El jutge Baltasar Garzón i l'exfiscal José María Mena es troben a la cloenda de la BCNegra

La realitat és més negra que la ficció

Tot i que el programa de la BCNegra acaba avui, la traca forta va esclatar ahir al vespre quan el periodista José Martí Gómez va entrevistar el jutge Baltasar Garzón i l'exfiscal José María Mena.

Dir que la realitat supera la ficció sona un pèl tòpic. Però ahir al vespre, entre els solemnes murs del Saló de Cent, va quedar constància que l'expressió té una part de veritat. Com va recordar Paco Camarasa, comissari de la BCNegra, la finalitat de les jornades és promoure la lectura de novel·la policíaca. Tanmateix, en l'acte de cloenda -batejat amb l'inquietant nom de La Teranyina-, el programa va decidir picar l'ullet a la realitat. José Martí Gómez, periodista des de fa 45 anys, va entrevistar el jutge Baltasar Garzón i el fiscal jubilat José María Mena, autor de De oficio fiscal -que, diu Camarasa, "és lectura obligatòria per a tots els que tinguin una visió distorsionada del que és un operador jurídic"-.

Mena confessa que mai no ha llegit una novel·la negra. "En els meus anys de servei, he vist morts ofegats en una banyera, empesos per un penya-segat, decapitats i tirotejats", enumera. "En el meu temps lliure, no puc dedicar-me a llegir les mateixes coses", riu. Baltasar Garzón hi està d'acord, tot i que diu que últimament ha llegit Sin cobertura , d'Eduardo Martín de Pozuelo i Jordi Bordas, i Un traïdor com els nostres , de John Le Carré. "Com poden sopar després de veure un mort?", pregunta el periodista. "Doncs sense menjar carn", respon Mena.

Els Corleone a l'actualitat
"El crim de metralla amb bandera negra i pota de pal ja va desaparèixer", diu Garzón. "Ara funciona en els pisos més alts dels grans gratacels i en ordinadors portàtils". Així comença una discussió sobre el crim organitzat. "Suposo que tots heu vist El padrí ", segueix Garzón. "Aquestes societats tenen un consigliere que s'ho manega perquè la legalitat estigui de la seva part". Explica que els grans clans busquen espais d'impunitat, esferes que poden corrompre fàcilment. Tant Mena com ell atribueixen els engranatges d'aquest modus operandi a les màfies transnacionals, a les xarxes de prostitució i al tràfic de drogues, amb una menció als conflictes que pateix el Mèxic de Calderón.

"Aquests grups corren com un lleopard i la justícia els segueix a ritme d'elefant", explica Garzón. "Les burocràcies estatals beneficien el desenvolupament del crim organitzat". Recorda que en una ocasió va treballar per intervenir una entrega d'heroïna a Amsterdam, a última hora de la tarda d'un divendres. Hi va enviar la policia espanyola; però el cos holandès va dir que, a aquella hora d'un divendres, la jornada laboral ja havia acabat. "Per sort, al final els holandesos van raonar", conclou el jutge.

La suspensió del jutge
La tertúlia es va animant fins que José Martí Gómez decideix tocar la corda delicada: la suspensió de Garzón i la seva imputació. "El que està passant em sembla una injustícia", diu el jutge. "Tots som iguals davant de la llei, jo també". Finalment, sentencia: "Això s'ha convertit en una caça de bruixes". Mena diu que l'acusació a Garzón no té ni cap ni peus, i es declara en contra de tot el que li han fet. "Se l'ha perseguit per ser qui és", diu Mena. "Aquesta sí que és una història de novel·la negra, no creieu?".

Més continguts de