La Unió Europea té una normativa sobre les àrees de joc infantil que recull els requeriments de seguretat generals i específics per a determinats elements de joc (gronxadors, tobogans, tirolines i balancins) així com per a la seva instal·lació, inspecció, manteniment i ús. I una norma relativa a les superfícies absorbidores d'impacte de les àrees de joc. Són de caràcter voluntari i els estats membres no estan obligats a complir-los. Bàsicament es fonamenten en una norma alemanya que imposa un criteri molt estricte i eficaç de control i homologació, i que regula aspectes com ara l'accessibilitat de les àrees de joc, la protecció contra les caigudes, l'alçada dels jocs, els angles de les peces, etc.
Els parcs catalans
En l'àmbit estatal, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) va treballar el tema dels parcs infantils i va elaborar la norma UNE 147103 sobre planificació i gestió de parcs i àrees de joc a l'aire lliure. En l'autonòmic, algunes comunitats, com Andalusia, han legislat específicament sobre parcs infantils. A Catalunya, no existeix cap legislació específica, tot i que molts municipis n'apliquen una a partir de la normativa europea. És el cas de la ciutat de Barcelona -amb prop de 750 parcs- , on apliquen les recomanacions com a norma. L'any 2006 es va fer la primera edició de l' Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població , en què els parcs infantils van rebre un aprovat just. Falta veure si millora la nota en la segona edició de l'estudi que s'està elaborant aquest semestre.
Estem fent nens porucs?
Aquestes normatives busquen fer de les àrees de joc infantil llocs més segurs, però hi ha algunes veus que qüestionen la sobreprotecció dels infants. La doctora en psicologia i pedagoga Maria Jesús Comellas assegura: "Generem criatures ansioses perquè no s'acaba d'entendre l'actitud de la gent adulta. Que hi hagi parcs més segurs és bo perquè s'ha reduït molt la sinistralitat infantil. Però a partir d'aquí cal veure com els acostem als parcs i com ens comportem amb ells. Els pares es passen el dia dient "Compte que cauràs", "No pugis aquí que et faràs mal", etc. No deixem empastifar la canalla ni que corri el risc de fer-se torçades i donar-se cops i amb això estem generant criatures molt insegures". Comellas veu bé reduir riscos potencialment perillosos però es pregunta "com és que els protegim tant de petits i després als 13 anys els deixem sortir de festa a la nit". La pedagoga defensa que les criatures "han d'experimentar més i els adults han de donar-los seguretat". "L'autoestima s'aconsegueix donant-los seguretat i no sobreprotecció", conclou.
Altres professionals, en canvi, no acaben d'entendre en què pot ajudar a la maduració d'una criatura el fet de jugar en un entorn menys segur. El doctor en pediatria Carlos González assegura que els parcs infantils comencen a estar bé ara, ja que fa 15 anys eren perillosos. "No crec que aporti res a la seva educació i el seu benestar futur que els nens es trenquin una cama. Suposant que caure sigui educatiu, n'hi ha prou fent-ho sobre una superfície tova. Els parcs d'avui han millorat molt però encara n'hi ha que preserven antigues estructures de ferro o terres fets amb sorra i pedres".
González no comparteix el parer del que afirmen que les àrees de joc d'avui són més avorrides. "Jo les veig cada vegada més divertides, amb elements més engrescadors i diferents. Abans només hi havia 4 ferros". El pediatra insisteix que per a la formació dels infants l'important és jugar "i això es pot fer en qualsevol lloc, inclòs el parc".
