Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

La superfície glaçada cobreix menys del 30% d'aquest oceà, el seu nivell més baix de les últimes tres dècades

La reducció de gel de l'Àrtic bat rècords

L'acumulació de gel al mar de l'Àrtic ha baixat fins al seu rècord històric. Una confirmació del dràstic escalfament a la regió i del probable presagi de canvis més grans que encara han d'arribar.

Els satèl·lits que vigilen l'extensió del gel marí van detectar aquest cap de setmana que cobria al voltant de 2,5 milions de quilòmetres quadrats, o menys del 30% de la superfície de l'oceà Àrtic, segons els científics. Això el situa només lleugerament per sota de l'anterior rècord, assolit el 2007, però amb moltes setmanes encara per davant de la temporada estiuenca de desgel sembla clar que aquell rècord es batrà per un ample marge.

El Centre Nacional de Dades de la Neu i el Gel dels Estats Units, una agència de recerca subvencionada pel govern nord-americà a Boulder (Colorado), va anunciar la seva descoberta aquest dilluns en col·laboració amb la NASA. L'acumulació de gel al mar aquest estiu s'ha reduït en més del 40% des que va començar el seguiment del satèl·lit a finals de la dècada del 1970, una tendència que la majoria de científics creuen que és conseqüència principalment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle generada pels humans.

"Costa de creure, fins i tot per a gent com jo, com el canvi climàtic està fent realitat el que les nostres pitjors pors havien predit", va dir Jennifer A. Francis, científica de la Universitat de Rutgers que estudia l'efecte del gel oceànic sobre el clima. "Comença a provocar-me calfreds, la veritat sigui dita", afegeix.

Aviat no hi haurà gel a l'estiu

Les prediccions científiques basades en patrons informàtics indiquen des de fa temps que arribarà un moment que l'Àrtic estarà completament lliure de gel a l'estiu, potser cap a mitjans de segle. El prodigiós desgel d'aquest any aporta credibilitat a les anàlisis més pessimistes, que diuen que aquest moment pot arribar encara molt abans, potser a finals d'aquesta dècada.

"És un exemple de com la incertesa no és la nostra amiga quan es tracta del canvi climàtic", va dir Michael E. Mann, un científic especialitzat en el clima de la Universtat Estatal de Pennsilvània. "En aquest cas, els models van ser massa conservadors en els canvis que projectaven, probablement per una falta important de dades físiques".

Els experts diuen que gairebé segur que la potent tempesta que hi ha hagut aquest mes a l'Àrtic ha contribuït al nou rècord perquè ha trencat el gel. Però aquest rècord no s'hauria produït, afegeixen, si el gel no s'hagués estat reduint de manera constant durant diverses dècades.

El ritme d'aquest descens sembla que s'ha accelerat. Però els científics són en certa manera cautelosos encara en les seves prediccions, ja que el mar glaçat és de manera natural propens a la inconstància. A més, només disposen de 33 anys de dades registrades per les minucioses observacions dels satèl·lits i, abans d'això, només existien dades poc precises en alguns mapes i altres fonts històriques.

Per si mateix, el desglaç marí no ha elevat el nivell global del mar, perquè ja hi havia el gel flotant. Però el fort escalfament que està fonent el gel marí també amenaça el gel terrestre, especialment la capa de gel de Groenlàndia, que s'està fonent a una velocitat creixent. El gel que es fon a la terra sí que eleva el nivell del mar. Ja avui dia, la reducció del gel està alterant els patrons climàtics a l'Àrtic i potser també més enllà. Està generant tensió a l'ecologia de la regió i generant la ràpida erosió de les riberes, que ara estan més exposades a les fortes onades.

El desglaç, no obstant, ofereix alguns beneficis potencials, incloses noves rutes marítimes i els accessos més fàcils al petroli i altres dipòsits minerals. Ja hi ha pressa per reclamar concessions i començar l'exploració mineral de l'Àrtic.

La temperatura mitjana de la regió està pujant més del doble de ràpid que la mitjana global de la terra, cosa que confirma la predicció feta per primer cop el 1896: que elevar els nivells de diòxid de carboni per la crema de combustibles fòssils tindria un important impacte sobre l'Àrtic. Una raó és que la superfície blanca del gel reflecteix enormement la llum del sol cap a l'espai, però les fosques aigües del mar i la terra que queden exposades quan el gel es desfà absorbeixen molt més la calor del sol, la qual cosa provoca encara més desglaç, més absorció de la llum del sol i així successivament. Un cercle viciós que els científics anomenen l'amplificació de l'Àrtic.

La doctora Jennifer Francis és un dels membres del reduït grup de científics climàtics que argumenten que la reducció del gel marí ja està tenint conseqüències en el clima en latituds mitjanes de l'hemisferi nord, inclosos els Estats Units. Ha publicat una investigació que indica que els models de circulació de l'aire s'estan alterant per afavorir els més extrems, com les onades de calor o les sequeres. Aquests tipus d'idees no es consideren provades, però estan generant cada cop més atenció atès que els canvis meteorològics són cada cop més dràstics.

Més continguts de