Com reduir el deute i, de passada, les emissions

BARCELONA.En un moment de fortes limitacions pressupostàries per als ajuntaments -que malgrat tot han de continuar prestant serveis-, a Catalunya s'està començant a implantar l'externalització dels serveis energètics com a solució dels problemes econòmics i ambientals dels municipis. Els ajuntaments de Martorelles (Vallès Oriental) i Tona (Osona) han estat els primers municipis catalans a contractar una empresa de serveis energètics (ESE).

L'ESE és una societat que fa actuacions per incrementar l'eficiència energètica en les instal·lacions d'un client determinat. Quan el client és un ajuntament, això permet que l'administració local pugui posar al dia instal·lacions com l'enllumenat públic sense haver de fer una gran inversió de cop.

L'ESE s'encarrega d'aquesta inversió inicial i l'ajuntament anirà pagant a l'empresa els serveis de gestió i manteniment durant un període fixat, sempre que la companyia sigui realment capaç de disminuir el consum energètic. La consecució de l'objectiu és un escenari win win : l'empresa pot recuperar la inversió inicial i obtenir beneficis, i l'ajuntament millora el servei als ciutadans i modera la seva despesa, gràcies a l'estalvi energètic. Tot plegat contribueix a reduir les emissions.

Martorelles, el municipi pioner

El model va aparèixer a Europa i als Estats Units amb les crisis del petroli dels anys 70 i es va anar desenvolupant lentament fins a finals dels anys 90. En aquell moment, en països com França i Alemanya, l'externalització dels serveis energètics dels ajuntaments amb el compromís de l'eficiència i de la reducció de despesa va començar a ser habitual.

"Teníem unes instal·lacions d'enllumenat molt antigues, de fa 40 anys, i el 2009 ens vam plantejar renovar-les", explica l'alcalde de Martorelles, Romuald Velasco. Després d'encarregar una auditoria, ja amb la idea de canviar la gestió, el consistori va saber que amb una inversió de 400.000 euros per arreglar els quadres i substituir els llums, sense tocar els fanals, es podria arribar a una reducció força significativa del consum.

A partir d'aquí aquest municipi del Vallès Oriental va començar a treballar amb l'Institut Català d'Energia (Icaen) i la Diputació de Barcelona per aplicar una fórmula que anés més enllà del simple manteniment puntual de l'enllumenat. "La idea era anar cap un manteniment integral que garantís un bon servei, amb més eficiència energètica, i que comportés una reducció de la factura elèctrica", subratlla Velasco. I la manera de fer-ho era treure a concurs aquest manteniment redactant uns plecs en què s'especifiquessin fil per randa les condicions. "Vam ser una mica conillets d'Índies, perquè no hi havia precedents jurídics", recorda l'alcalde de Martorelles. A fi d'estimular l'interès de les empreses privades es van promoure un seguit de reunions amb companyies del sector per donar-los a conèixer els plecs en detall. "Això no se sol fer, però com que partíem de zero, va valer la pena garantir-ne la difusió".

L'empresa guanyadora va ser la mateixa que oferia anteriorment els serveis. Tot i així, el canvi és important: la companyia té el compromís, fins al 2019, quan s'acabi el contracte, de posar al dia les instal·lacions i de monitoritzar contínuament cada unitat de llum amb un control centralitzat. L'abonament de la factura elèctrica també correspon a l'empresa."El seu benefici i el nostre dependran de l'estalvi que pugui aconseguir-se en el consum", destaca l'alcalde.

Les dades comparatives entre la primera meitat del 2011 i la del 2012 indiquen que l'objectiu s'està assolint, amb un estalvi de gairebé 132.000 kWh i de prop de 23.000 euros pel que fa al cost real de l'energia. Traduït a emissions, això vol dir que s'han deixat d'emetre més de 30 tones de CO. Un aspecte que també s'ha tingut en compte en els canvis en els punts de llum és la reducció de la contaminació lumínica. Martorelles té part del terme municipal dins del Parc de la Serralada Litoral.

Tona pren la iniciativa

A Tona eren ben conscients que l'enllumenat representava el paquet més gros de la despesa energètica del municipi. Igual que Martorelles, aquest municipi va sotmetre el sistema d'enllumenat públic a una auditoria. Segons Pere Gordi, gerent de l'Ajuntament: "Això ens va permetre obtenir la informació base per saber on ens trobàvem". Aleshores va entrar en joc la Diputació de Barcelona, que els va "donar el suport tècnic necessari per establir amb exactitud els paràmetres d'intervenció per carrers i per punts de llum, i d'aquests paràmetres en va sortir la quantitat d'inversió que calia demanar en els plecs".

La inversió inicial es va establir en 500.000 euros, però la licitació, feta el 2011, va permetre augmentar aquesta xifra en estimular la concurrència entre les 10 empreses que s'hi van presentar. A diferència de Martorelles, l'empresa guanyadora no va ser la que tenia l'antic contracte de manteniment, sinó una de nova. "L'empresa adjudicatària va aportar una millora de 123.000 euros en la inversió inicial", destaca Pere Gordi.

Un altre avantatge que ha obtingut l'Ajuntament amb aquest model de gestió és no haver de fer la licitació del comercialitzador de l'energia que el consistori havia de dur a terme com a resultat de la liberalització d'aquest mercat. "Aquesta operació -indica el gerent municipal- ha entrat en el pack d'obligacions de l'ESE, un fet que representa un estalvi de temps i de recursos per al consistori". Una altra de les millores a què es va comprometre l'ESE va ser reduir un 10% la xifra de la factura elèctrica que estava pagant el consistori.

Pere Gordi reconeix que "la situació de deute de les administracions ens porta cap a aquest model". Però també pensa que la fórmula de les ESE respon a un canvi de paradigma "en el qual el sector públic i el privat estan condemnats a entendre's per pragmatisme". L'Ajuntament de Tona ha estimat que es podrà obtenir un estalvi del 45% del consum. Segons Gordi, "aquest percentatge implica deixar de consumir mig milió de kWh cada any, i això és una important reducció de la despesa energètica, en un moment d'augment considerable del preu de l'energia".

Il·luminació a la carta

El contracte adjudicat a Tona per un període de 13 anys és de 3 milions d'euros -ja inclou la inversió inicial-. La xarxa, envellida, amb lluminàries de vapor de mercuri, es canvia per la de vapor de sodi, més eficient i que suposa una reducció important del consum elèctric mantenint el mateix nivell de lluminositat.

També s'ha introduït la telegestió, que permet controlar el sistema d'enllumenat en temps real i intervenir-hi a distància. Una altra novetat és la incorporació de reactàncies electròniques en els punts de llum, que permeten ajustar la llum en 10 nivells diferents. És una tecnologia que, combinada amb sensors de presència al carrer, ofereix la possibilitat d'adaptar la quantitat de llum a l'activitat que s'estigui fent.