Publicitat
Publicitat

PROJECTE CIENTÍFIC

Un grup d'emprenedors han desenvolupat a Catalunya un submarí tecnològicament avançat

La reedició del somni utòpic de Monturiol

La història del submarí a Catalunya es repeteix. Els problemes de finançament que va tenir Narcís Monturiol són els mateixos que té ara l'equip de joves enginyers que està desenvolupant el submarí Ictineu 3.

"És la història de Monturiol repetida, malauradament", afirma Josep Maria Gili, professor d'investigació del departament de biologia marina i oceanografia de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona. Parla del projecte d'un submarí públic per a Catalunya que s'està desenvolupant en un taller de Sant Feliu de Llobregat, l'Ictineu 3, en honor precisament al cèlebre enginyer i intel·lectual català que, el 1859, va dissenyar i fabricar el primer submarí del món.

L'Ictineu 3, iniciat fa set anys per un grup d'emprenedors entre els quals hi ha enginyers, físics i topògrafs, vol ser un submarí "al servei del país", explica Pere Forès, director del projecte i dissenyador industrial. Catalunya -ni tampoc l'estat espanyol- no té cap submarí, a diferència de la majoria de països del seu entorn. L'equip de Forès, constituït en empresa el 2007, n'ha construït un que es podria utilitzar tant per a la ciència com per a emergències ecològiques -"com la del vessament del Prestige"- i també "per a troballes arqueològiques", comenta Forès. Així, amb 1,8 milions d'euros ja gastats -el 14% dels quals han provingut d'inversions públiques-, Ictineu Submarins ha dissenyat un submarí tecnològicament molt potent -"un prototip similar a altres a nivell europeu", diu Gili- amb un sistema energètic que serà el primer del món gràcies a un funcionament pioner amb bateries de liti, i el novè que podrà baixar a més profunditat, fins a 1.200 metres: podrà explorar gairebé el 50% del Mediterrani, explica Forès.

Els submarins tripulats són "quasi inevitables per estudiar els oceans entre els 100 i els 1.000 o 2.000 metres de fondària", segons Gili. De fet, "els últims cinc anys, gràcies a l'ús de submarins, s'han fet passos de gegant en investigació oceanogràfica", apunta.

El problema per a l'Ictineu 3 és el mateix fet que ha cridat l'atenció d'instituts oceanogràfics dels Estats Units i de tot Europa, que els segueixen amb lupa i els han convidat a explicar el projecte: la quasi proesa de fabricar un submarí semblant als existents i, a diferència del que passa al Regne Unit, Alemanya o França, sense el suport de les institucions o de potents empreses tecnològiques. "Ningú a Europa ha fet el que fan ells", reconeix Gili.

L'odissea del finançament

De fet, actualment els fan falta 200.000 euros -el 10% del pressupost- per completar el projecte, al qual ja han retallat "tot el que era retallable", assegura Forès. Després de reduir la plantilla i eliminar els braços robòtics o el sonar -en definitiva, tot el que es pot afegir després-, l'equip ha recorregut a les xarxes socials per fer la campanya de subscripció popular Acabem l'Ictineu 3. És l'empenta final que busquen a la societat civil per a un projecte construït a base de préstecs, subvencions i beques que han aconseguit "en concurrència competitiva" i amb grans dificultats, diu Forès.

"Tenim gent molt bona al país, i no pot ser que estiguem agonitzant perquè no hi hagi cap interès real de l'administració", afegeix. En aquest sentit, l'investigador comenta que hi ha la possibilitat que acabin el projecte en un altre país, cosa que lamentaria -"l'Ictineu 3 hauria de ser un orgull per al país, hauria de treballar entre 20 a 40 anys al seu servei i generar-hi riquesa, llocs de treball, descobertes..."-.

Gili coincideix que marxar a l'estranger seria, possiblement, la millor opció per a Ictineu Submarins, a causa del poc bagatge en aquest tipus de tecnologia a l'Estat. "Espanya no té una gran institució a nivell oceanogràfic, l'Institut Oceanogràfic no fa gairebé res en desenvolupament tecnològic", diu Gili, i a això s'hi afegeix el problema de l'eficàcia. I és que els submarins alemanys, per exemple, funcionen "d'allò més bé" i tenen costos de lloguer molt assequibles per als investigadors, explica.

Així, el gran repte per a l'Ictineu 3, si aconsegueix arribar al mar, serà "demostrar que és eficient" i competitiu, que pot anar en vaixells que ja existeixin -una manera d'estalviar costos per als científics , ja que el CSIC, per exemple, té els seus propis vaixells especialitzats- i, en definitiva, que és igual de solvent que la resta. Com que no tenen cap gran empresa ni l'administració al darrere, aquest esforç l'han de fer ells, perquè ningú a l'Estat -que està "a la cua d'Europa" en aquests equipaments- no es mullarà, per molt que ho vulgui, per invertir en un projecte que no queda clar que sigui igual de barat que els que ja s'ha demostrat que funcionen.

Aquest aspecte és el que s'assembla més al cas de Monturiol que, tot i el seu èxit, va haver de desmantellar el seu segon submarí i abandonar el projecte per falta de suport. És, precisament, aquest passat el que aporta un valor afegit a l'Ictineu 3: l'aspecte romàntic que ens recorda que tota la història dels submarins va començar a Catalunya.

Més continguts de