Publicitat
Publicitat

BENESTAR SOCIAL

Els beneficiaris de la llei denuncien que s'ampliï fins a dos anys el termini per pagar les ajudes

La reforma alarma els dependents

Representants de les persones grans i els discapacitats clamen contra les retallades de l'Estat a la llei de la dependència. El Govern assegura que estudia una aplicació menys estricta de la reforma.

La dràstica reforma de la llei de la dependència que demà aprovarà el consell de ministres ha posat en estat d'alarma les persones dependents. Les entitats més representatives dels col·lectius de persones grans i de discapacitats opinen sobre la reforma i exposen els canvis que més els preocupen.

Nous terminis dels tràmits
La gent gran, inquieta per si han d'esperar fins a dos anys

"És evident que valorem la reforma molt negativament", deia ahir Enric Ollé, el portaveu de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec). Després de recordar que "d'entrada ja es va parir la llei sense donar-hi el finançament adequat", Ollé lamentava una retallada econòmica que considera que "anirà malament". La retallada econòmica, però, no és l'aspecte de la reforma que més preocupa les persones grans. El portaveu de la Fatec es mostrava ahir molt més inquiet per l'ampliació de sis mesos a dos anys del període en què les comunitats poden tramitar les sol·licituds sense haver de pagar retroactivament: "Tots coneixem casos de gent que, quan ha pogut començar a cobrar el que li tocava, ja s'havia mort. Si hi ha encara més retards, la gent s'anirà morint".

Copagament per a tothom
Els discapacitats i les rendes més baixes també hauran de pagar

La gran conseqüència de la reforma per a les persones discapacitades i les seves famílies serà haver d'incorporar-se al copagament, igual que les rendes d'entre 4.800 i 17.000 euros anuals. Fins ara, aquests dos col·lectius n'estaven exempts. Per al president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), Francesc Pérez, el canvi és "intolerable" perquè "trenca tot l'esperit de la llei de la dependència".

Pérez admetia que la llei va néixer amb un mal finançament. "Però no pot ser que ho hagi de pagar la gent", afegeix. L'ofensiva contra els cuidadors familiars -l'Estat reduirà un 15% les prestacions econòmiques a aquests cuidadors- tampoc convenç Cocarmi. Amb l'arraconament de les prestacions econòmiques per prioritzar els serveis, segons el president del l'entitat, "hi haurà més exclusió social i més pobresa, i també hi haurà gent que ho podrà pagar i no hi podrà accedir".

Aplicació a mida del Govern
Benestar no concreta els canvis en l'habitatge ni en els terminis

El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, va dir dimarts que Catalunya no tindria en compte l'habitatge habitual com a patrimoni a l'hora de calcular els ajuts, tal com proposa el govern espanyol. Ahir, però, fonts del departament van aclarir a l'ARA que el conseller es referia al canvi en el copagament que el Govern havia plantejat abans de la reforma estatal. El sistema previst per Benestar no hauria tingut en compte l'habitatge habitual, però si el decret llei estatal hi obliga, la Generalitat l'haurà d'acatar.

Cleries va dir dimarts que no aplicarà l'ampliació de sis mesos a dos anys del termini de tramitació. Ahir fonts del departament ho van corroborar, però van afegir que probablement no es mantindran els sis mesos. Sobre el recurs al Tribunal Constitucional, el Govern encara veu opcions d'acord previ.

Més continguts de