Els regants de Lleida abracen el nou Pla Hidrològic
Defensen que tindran aigua per als cultius mentre els ecologistes denuncien l’insuficient cabal del Segre
MaialsNo tothom està en contra del nou Pla Hidrològic de l’Ebre. Al contrari que la Generalitat i les entitats ecologistes, les comunitats de regants com els de les Terres de Lleida, que s’abasteixen de l’aigua del riu Segre, sí que veuen amb bons ulls el text que va aprovar divendres el consell de ministres, perquè consideren que tindran el servei de reg garantit. Ells creuen que augmentar més del previst els cabals ecològics dels rius repercutiria en la quantitat d’aigua disponible per als regadius, obligaria a buidar els embassaments i comprometria noves infraestructures de reg a la zona com el canal Segarra-Garrigues. Per la seva banda, les entitats ecologistes de la demarcació denuncien que amb el nou Pla Hidrològic el riu Segre en surt perjudicat perquè continuarà sobreexplotat i amb cabals deficitaris.
Les comunitats de regants de les Terres de Lleida mai han amagat el seu suport explícit al nou text que va aprovar divendres el govern espanyol en funcions. “El pla s’ha fet amb uns estudis que constaten l’equilibri per no deixar el delta de l’Ebre sense aigua i que alhora els pagesos tinguem l’aigua garantida. Nosaltres no volem que el delta de l’Ebre s’assequi ni tampoc que en surti perjudicat, però hem de poder conviure tots. L’agricultura és inviable sense l’aigua de reg”, explica a l’ARA Josep Maria Jové, president de la comunitat de regants del canal Segarra-Garrigues. Jové creu que el pla garantirà el reg de les 68.000 hectàrees que té previst abastir un canal que s’espera que es culmini amb la finalització de les obres de la presa de l’Albagés, prevista per d’aquí sis mesos. “Aquest estiu s’ha hagut de buidar l’embassament de Rialp -des d’on agafa l’aigua el canal-, i si la presa de l’Albagés hagués estat construïda l’hauríem pogut omplir fins a dues vegades”, diu Jové, que creu que aquest nou pla comportarà beneficis més enllà de l’agricultura. “El Pla Hidrològic té previst augmentar el cabal del Segre, amb la qual cosa les zones urbanes i les indústries també se’n veuran beneficiades”, afegeix.
En aquesta línia també es va expressar el president del canal d’Urgell i de l’Associació Catalana de regants, Ramon Carné, que també rebutja l’augment dels cabals ecològics que demanaven les comunitats autònomes com Catalunya perquè per garantir-lo suposaria “deixar de regar en moments determinats i desembassar els pantans”. Carné també considera que la posició de la Generalitat és contradictòria perquè rebutja el nou Pla Hidrològic però alhora demana que es plantegin els nous regs del Segarra-Garrigues amb garanties.
La posició dels regants està molt allunyada de la visió que tenen les associacions en defensa del medi ambient i de les institucions. “El Segre és un afluent important de l’Ebre, i el Segarra-Garrigues s’endurà aigua per traspassar-lo a l’àrea de Barcelona”, explica de manera contundent Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que va afegir que no entrarà en el cos a cos amb els regants. “No ens discutirem amb ells, només demanarem que s’apliqui la llei”, apunta.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, també mostra el seu rebuig al nou Pla Hidrològic perquè considera que pot desembocar en “tensions”. Reñé defensa el plantejament que hi ha hagut fins ara per garantir “l’equilibri entre l’ús del regadiu i una gestió ambiental adequada”. Les entitats ecologistes de les Terres de Lleida, com Ipcena, també s’han mostrat molt crítiques amb el Pla Hidrològic i pel cabal que es preveu per al riu Segre, que aporta un 22% de l’aigua de l’Ebre. Consideren insuficient l’augment del cabal del riu al seu pas per la ciutat de Lleida -que passarà dels 0,2 metres cúbics per segon actuals fins a un màxim de 5-, molt per sota del cabal que van demanar l’Ajuntament de Lleida i la mateixa Diputació d’entre 14 i 18 metres cúbics per segon. “Als regants no els preocupa si al riu baixa aigua o no, que s’augmentin les plagues com la mosca negra o que tinguem rius en la més absoluta misèria. L’aigua és un recurs escàs i no se’n pot fer un ús abusiu”, explica a aquest diari Joan Vázquez, portaveu d’Ipcena.
Preguntes d’un eurodiputat
El nou pla de l’Ebre aprovat divendres preveu abastir 465.000 hectàrees més de regadiu en el període 2016-2021, així com la construcció de 52 embassaments més. L’eurodiputat d’Unió Democràtica, Francesc Gambús, va presentar ahir una bateria de preguntes dirigides a la Comissió Europea sobre les mesures que prendrà davant dels “reiterats incompliments” del govern espanyol sobre la directiva marc de l’aigua després de l’aprovació del nou Pla Hidrològic. Gambús va indicar que els cabals del nou text s’han establert “sense tenir en compte ni les indicacions de la Generalitat ni del territori” i va instar Brussel·les a explicitar les mesures que prendrà per “preservar la riquesa ambiental” del Delta.
