Un religiós, primer 'bon samarità' d'un trasplantament
El primer trasplantament renal en cadena de l'Estat, en el qual han participat sis persones, s'ha fet amb èxit. L'ha iniciat un 'bon samarità' anònim que és un religiós de Barcelona.
Barcelona.El gest generós d'un home anònim va ser la primera anella d'una cadena que va permetre que tres persones obtinguessin ronyons. El bon samarità , o donant altruista , un religiós de Barcelona, va oferir un dels seus ronyons a un desconegut, i així va començar una cadena de sis persones.
Tots els pacients van ser intervinguts el mateix dia -el 6 d'abril-, a la mateixa hora i de manera coordinada, els uns a la Fundació Puigvert i els altres a l'Hospital Virgen de las Nieves de Granada. Són, a més del donant altruista , dues parelles -formades per un pacient i un receptor- i una persona que era a la llista d'espera per rebre un ronyó d'un donant mort. Tots han rebut l'alta i evolucionen de manera favorable, segons va informar la ministra de Sanitat, Leire Pajín, ahir a Madrid.
Ha estat el primer trasplantament de ronyó en cadena que s'ha fet a l'Estat, i el religiós el primer donant altruista . L'altra novetat ha estat que les operacions s'han fet amb donants i receptors que no eren físicament al mateix centre: els ronyons es van traslladar en avió.
Pajín remarcava ahir, en la presentació dels resultats, que "tota la societat espanyola i tot el sistema sanitari públic es poden sentir orgullosos" d'aquest acte fruit de la "generositat" d'un conciutadà. També va declarar que la fita va ser possible gràcies a l'augment progressiu del nombre d'hospitals que fan trasplantaments de ronyó de donants vius: el 2010 va arribar-se al màxim històric de 240, 124 dels quals (un 52%) es van fer a Catalunya. Aquestes xifres representen un 11% dels que s'han fet mai a tot l'Estat i un 28% dels fets a Catalunya, respectivament.
Possible gràcies al 'bon samarità'
Tota donació d'òrgans és altruista i lliure -la llei ho exigeix-, però els termes bon samarità o donant altruista denominen la persona que dóna un òrgan a algú desconegut. Només hi ha una condició: que també ho faci un familiar o amic del receptor. La figura del bon samarità , molt estesa als Països Baixos i als Estats Units, es va aprovar el 2010 a l'Estat espanyol, que es va convertir en el tercer estat de la Unió Europea -després d'Holanda i la Gran Bretanya- a incorporar-la. Des que es va fer públic, 35 ciutadans s'han ofert a convertir-se en bons samaritans , però de moment només el religiós ha passat les severes proves mèdiques i psicològiques.
El seu ronyó es va adjudicar a un receptor que feia 5 anys que l'esperava i en feia 2 que era a la llista d'espera per a donacions creuades -un tipus diferent de donació que es fa entre parelles-. La dona d'aquest receptor, al seu torn, va donar un ronyó a un pacient de Granada, que també esperava per a donacions creuades. Com que no es va trobar cap altra parella compatible, la cadena no va seguir i el ronyó de la dona d'aquest últim receptor el va rebre una dona de Barcelona inscrita a la llista d'espera de donants cadàvers des de feia tres anys i mig -temps que va passar en diàlisi- i a qui, segons el director de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Rafael Matesanz, "li va tocar la loteria". Aquesta pacient, la veu de la qual es va poder sentir en una gravació a la roda de premsa de Sanitat, afirmava que estaria agraïda "tota la vida" al donant, la seva "salvació", i que ara es podria moure i sortir de casa lliurement, cosa que la diàlisi li impedia: "Em sento com una persona normal, com abans".
"Em sento més lleuger"
També es va sentir una declaració del donant, en què no va faltar la broma ("em sento més lleuger") ni l'emotivitat ("el sentit d'aquesta donació supera qualsevol agraïment que et puguin donar"). La decisió de donar va ser motivada pel fet que va conèixer el tràfic d'òrgans en una presó de l'Amèrica Llatina on, explicava, va ser tancat per raons administratives. Segons ell, la cadena de trasplantaments, que va qualificar "d'instrument de sensibilitat humana", dóna a la vida un significat "d'alegria repartida amb els altres". També va dir que el fet de ser religiós el feia sentir que ell rebia "molt més que qui rep" el ronyó. Si es continua aplicant la figura del bon samarità es podrien multiplicar per 10 les operacions de trasplantaments creuats i augmentar en un 20% les donacions de ronyons de vius. A tot l'Estat actualment hi ha uns 4.500 pacients que esperen un ronyó; la durada habitual de l'espera són uns 20 mesos. Matesanz també va dir ahir que com que el sistema està començant els criteris estrictes aplicats es podrien rebaixar en un futur.
