Publicitat
Publicitat

Fa milers d'anys l'evolució va posar a l'hora els ritmes biològics del nostre organisme. Els requeriments d'una societat oberta les 24 hores poden desajustar els cicles vitals

Un rellotge dins el cos

Encara que avui dia més de la meitat de la població mundial visqui en ciutats, els ritmes vitals del nostre cos continuen estant arrelats als de la natura. L'evolució va fer que els nostres rellotges biològics es posessin a l'hora fa milions d'anys en relació amb l'entorn en què vivíem. Quan sortia el sol, començava la jornada. Quan es feia fosc, acabava i millor anar a dormir no fos cas que hi hagués algun perillós depredador al mig de la negra nit.

Avui, el dia a dia no té res a veure. Entre altres coses i simplificant, existeix la llum artificial i coses a fer que abans no teníem. El dia se'ns fa curt. Què passa quan l'activitat diària s'acaba menjant la nit? La nit és per dormir? Hi ha un desajustament entre els nostres hàbits i els nostres rellotges biològics?

Els experts coincideixen que la salut depèn en bona part que es mantingui aquesta estructura temporal. El cos necessita les hores de llum per fer determinades tasques. La rutina en les hores de menjar i d'anar a dormir no tan sols sacien la gana i la son, sinó que també administren al nostre cos el que necessita en el moment adequat. I si no es fa, poden aparèixer problemes com intolerància a la glucosa o insomni.

Posar el cos a l'hora

El rellotge biològic organitza les funcions del nostre cos seguint diferents patrons. Hi ha ritmes circadiaris, cicles de 24 hores com passa amb la son i la vigília. Ritmes ultradiaris, que van de segons a minuts. I ritmes infradiaris, mensuals, com ara la menstruació, o fins i tot anuals. El mecanisme fonamental que s'encarrega que vagin alhora és al nostre cervell, al nucli supraquiasmàtic. Es tracta d'unes 20.000 neurones situades a l'hipotàlem, capaces de governar soletes una gran varietat de ritmes, com els cicles hormonals, la força muscular, la temperatura central, el cor, els pulmons i els ronyons. Fins i tot cada una de les nostres cèl·lules té un rellotge que controla quants cops es pot dividir perquè el nostre cos es pugui regenerar.

Aquesta màquina d'alta precisió se sincronitza amb l'ambient. El sincronitzador que més bé es coneix és la llum. Unes cèl·lules especialitzades de la retina envien la informació a aquesta part del cervell que ens governa perquè es posi en marxa i faciliti una sèrie de canvis químics a la glàndula pineal i altres parts del cervell. Per això la llum facilita que s'alliberi serotonina, coneguda com l'hormona de la felicitat, i suprimeix la producció de melatonina, encarregada de controlar la durada i el ritme del son. Per això, estar il·luminat les 24 hores del dia altera el rellotge biològic i pot arribar a ser molt estressant. De la mateixa manera, la falta de llum altera l'estat d'ànim de tal manera que als països amb menys llum la depressió és més freqüent.

Dissenyats per dormir de nit

Per molt que hi hagi persones més nocturnes que d'altres, que hi hagi qui li agrada viure més la nit que el dia, el cert és que el cos està dissenyat per dormir a la nit i estar actiu durant el dia. Si s'altera aquest ritme de manera continuada, hi ha un efecte dominó sobre la resta de ritmes biològics. Un cop més, les hormones són les primeres afectades. El cortisol, encarregat de preparar l'organisme per estar actius, presenta el seu pic més alt una mica abans de llevar-nos. Prepara el cos per començar el dia amb energia, fent que augmentin la glucosa, la temperatura corporal i la pressió arterial. Cap a les 11 de la nit baixen els nivells d'aquesta hormona. Ara bé, si durant molts dies es canvia el ritme del son, la producció de cortisol es dessincronitza. El seu excés pot provocar mort neuronal, immunodepressió i desgast muscular.

També estem dissenyats per digerir de dia i no durant la nit. L'aparell digestiu té un cicle i la insulina augmenta la seva sensibilitat al matí i la disminueix a la tarda. Si mengem a la nit, les baixes concentracions d'insulina no permeten metabolitzar la glucosa i forcem l'aparell digestiu. Per això, moltes persones que fan vida de nit perquè treballen en torns nocturns tenen problemes digestius i el sucre alt.

Des del ventre de la mare

Antigament, els cicles reproductius dels humans depenien de les estacions, tal com passa amb molts animals. Passa des de les formigues fins als humans. Segons diferents estudis de la Universitat de Valladolid, abans hi havia més naixements a la primavera i a l'estiu. Fins que els éssers humans ens vam desvincular del medi natural. Des de mitjans del segle XX, s'han anat igualant en totes les estacions.

Des del ventre de la mare, el fetus ja comença a percebre el dia i la nit. Quan ella segrega menys cortisol i adrenalina nota que és de nit. Però el rellotge biològic madura els primers mesos de vida. El ritme de la freqüència cardíaca s'ajusta als 30 dies; el de la respiració, entre el segon i el tercer mes, i la temperatura els primers sis mesos. Entre els dies 27 i 41 del naixement apareix el ritme de producció de la melatonina, el que marca el cicle del son. Per això és important que el nadó maduri en un entorn propici per als ritmes. Quan sigui de dia li ha de tocar la llum, no és bo crear un ambient nocturn. A la nit, ha de dormir sense llum. Si estiguessin sempre sota la llum no es podrien desenvolupar adequadament, segons s'ha vist en estudis fets amb cries d'animals de laboratori. Per això, a les unitats de vigilància intensiva de prematurs cal que no hi hagi llums a la nit. En nens més grans amb por de la foscor es recomana trobar alguna manera perquè no dormin amb el llum encès, ja que pot reduir la secreció de l'hormona del creixement.

El rellotge també envelleix

Amb l'edat, els mecanismes del cos es desajusten. Hi podria haver relació amb l'envelliment general del cervell, que afectaria les neurones del centre de comandament del nostre rellotge biològic. Entre altres conseqüències, es pot trastocar la producció de melatonina i produir-se la mateixa a la nit i durant el dia, amb la qual cosa s'alteraria el cicle del son. Per això hi ha molta gent gran que pateix insomni. També s'alenteix la comunicació entre tots els senyals que modulen la producció hormonal.

Al mateix temps, en aquesta etapa de la vida canvien moltes rutines. Els sincronitzadors ambientals poden canviar. Es deixa de treballar i, per tant, no s'està subjecte a una hora per llevar-se, menjar i anar a dormir, els hàbits que més ens ajuden a sincronitzar-nos.

Per protegir la maquinària dels nostres ritmes davant del pas del temps, els experts aconsellen sortir cada dia a passejar una estona per prendre el sol, fer exercici regular i seguir uns horaris per menjar, aixecar-se i anar a dormir.

Més continguts de