La remodelació dels mercats de Barcelona, al 'New York Times'
Un reportatge al prestigiós diari nord-americà repassa els projectes de renovació i els trets arquitectònics dels mercats de Sants, la Boqueria i el Born, entre d'altres
Barcelona'In Barcelona, Making the Markets Fresh Air' ('A Barcelona, modernitzant els mercats'). Aquest és el títol d'un reportatge publicat dimecres, 15 d'octubre, al 'New York Times' sobre la remodelació dels mercats de la capital catalana. Firmat per Jane Margoiles, l'article es fa ressò dels projectes de renovació impulsats per l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona i comença fent referència a la reobertura el maig passat del mercat de Sants, caracteritzat pel seu "sostre de volta del 1913".
Dels 38 mercats municipals de la ciutat, però, l'autora deixa clar que "cap d'ells, per descomptat, mai prendrà el lloc a la Boqueria, l'estimat mercat central de la capital catalana". Un privilegi que, reconeix a l'article, també té els seus inconvenients: "També és un imant turístic [...] De vegades sembla que els turistes superin en nombre els autòctons".
A la resta de mercats, continua, "els venedors fan broma amb els clients que coneixen de tota la vida", i apunta que en tots s'hi es pot apreciar l'arquitectura –i oferta culinària– després de diverses remodelacions als edificis. Margolies recorda que la majoria dels mercats es va construir al final dels segles XIX i XX, cosa que "reflecteix els estils arquitectònics de l'època". L'autora poosa especial èmfasi en el mercat del Born, "el primer edifici de ferro colat i vidre de Barcelona" i una espècia "d'hivernacle de fantasia de la mida d'una catedral". No s'està de recordar que en aquest enclavament es van descobrir ruïnes d'estructures "anteriors a la conquesta espanyola de la ciutat el 1714".
Altres edificis mencionats al reportatge són el del Mercat de Galvany (Sant Gervasi), el Mercat de la Concepció (Eixample), el de Santa Caterina o el de Sant Antoni. "Mentre els projectes de renovació s'han centrat en "salvar les estructures històriques, els interiors reformats queden menys autèntics", s'afirma. Més enllà dels trets arquitectònics dels edificis, l'article parla de la disminució dels venedors als mercats. "El Mercat de Sants tenia 90 venedors abans de la renovació; ara en té 36".
