Publicitat
Publicitat

AVENÇOS MÈDICS

Una rèplica virtual del cor permetrà provar teràpies abans d'aplicar-les

Un grup de científics ha creat la primera simulació exacta d'un cor que es podrà personalitzar per provar teràpies abans d'aplicar-les al pacient i que servirà, a la vegada, per treure a la llum els secrets encara per descobrir d'un dels òrgans més complexos del cos humà

Des de fa més de dos anys, experts del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i de l'Hospital de Sant Pau de la capital catalana treballen en la recreació d'un cor que s'espera que, a finals d'aquest any, ja reprodueixi a la perfecció els mateixos processos que un de natural, alimentat amb sang virtual.

"El cor és una bomba mecànica molt sofisticada que hem de conèixer millor, perquè encara hi ha molts punts foscos", explica a Efe el cap de la Unitat d'Imatge Cardíaca del Sant Pau, Francesc Carreras.

Un d'aquests misteris per resoldre empíricament és el mecanisme electromecànic que activa el cor perquè es contraguin les fibres i es produeixi el bombeig de sang.

Si bé la medicina ja és capaç d'arreglar problemes electromecànics amb aparells de sincronització, com els marcapassos, encara no ha pogut descriure per què aquestes correccions funcionen.

Carreras espera que la recreació ajudi a entendre aquests processos i que contribueixi també a confirmar la teoria, acceptada ja per tota la comunitat mèdica, que les fibres dins del cor conformen una única peça helicoïdal que es contrau per torsió, com quan s'escorre una tovallola, per fer la funció de bombeig.

"Tota aquesta informació és molt important per entendre els mecanismes de les malalties del cor, sobretot les que afecten les fibres, i donar millors solucions", destaca Carreras.

Una vegada que estigui acabada la simulació, els cardiòlegs, amb les dades obtingudes amb electrocardiogrames i TAC d'un pacient, podran personalitzar el cor virtual i avançar en el temps per veure, en pocs minuts, com evolucionarà la patologia en 10 anys.

"Sabrem amb antelació, per exemple, quin és el moment més indicat per canviar una vàlvula que té una disfunció", destaca Carreras.

Per aconseguir les equacions necessàries per reproduir com en la realitat tots els moviments del cor, la supercomputadora Mare Nostrum usa un miler de processadors de forma simultània.

"La part més complexa és resoldre de forma correcta tot el sistema d'equacions que descriuen el funcionament del cor i això implica resoldre el problema elèctric, la deformació del múscul cardíac o el moviment de les vàlvules", explica José María Cela, responsable del BSC del projecte.

L'última fase, encara pendent d'executar, és inserir la sang, per a la qual cosa també cal resoldre les equacions que descriuen el moviment del líquid com succeeix en la realitat.

"Esperem que aproximadament a finals de 2013 tinguem un prototip complet per iniciar validacions amb casos d'estudi clínic", subratlla Cela.

Més continguts de