Publicitat
Publicitat

El repte de treballar sense pressió

Intentaré ser breu enumerant els mèrits de Ferran Adrià: primer va ser qui va interpretar més bé la nouvelle cuisine a Espanya; tot seguit va amputar el cordó umbilical que la unia amb la cuina catalana i va infantar una nova manera de fer i entendre la nostra gastronomia. El tercer pas, la recontextualització del receptari amb tecnologia, va ser allò que va projectar la gastronomia catalana i espanyola a l'infinit. La premsa anglosaxona -és a dir, la premsa- va certificar que el canvi del centre de gravetat mundial culinari, de França a Espanya, l'havia provocat ell. I ara què? "Ara el futur és El Bulli Foundation", em va dir fa uns mesos. Tot dependrà de la seva capacitat d'esdevenir líder en el terreny de la recerca gastronòmica. Un repte que, deslligat de la pressió de rànquings i reserves, m'hi jugo un pèsol que té a fregar dels dits. No patim: Adrià ha deixat a companys i deixebles un llegat sòlid com una roca. Però tampoc ens adormim a la palla: la fundació, a més de monument autoreferencial, ha de ser un motor d'explosió que alimenti de noves idees la nostra cuina.

Més continguts de