"Els reptes Em fan molt De respecte, però no em fan por"

Els seus fans del Facebook es pregunten si serà la nova Mònica Terribas, però ella encara ho veu lluny. De moment, els passos l'han portat fins al 3/24, però el seu futur podria estar al plató del Telenotícies . Fa uns anys, difícilment s'hi hauria vist. Com a màxim, hauria pensat a dibuixar-ne els plànols.

Dedicar-te al periodisme és una cosa que et ve de lluny?

No sóc periodista de vocació: volia fer arquitectura. Quan havia d'entrar a la universitat, no sé per què, vaig canviar completament i em van venir ganes de veure coses i d'explicar-les, una mica amb la visió idealista del corresponsal. No sé si era una vocació que tenia molt dins meu de petita. Recordo haver jugat amb el meu germà a fer veure que estàvem en una ràdio, però quan em preguntaven què volia ser de gran... periodista no, mai.

Encara et ronda pel cap la idea del corresponsal?

Sí, tot i que no a tot arreu. Crec que molts periodistes hi entren per això, pels corresponsals. Ara sóc companya de l'Esteve Soler al 3/24. Quan explica les històries de quan era corresponsal a Jerusalem, tots ens quedem embadalits. T'agafen unes ganes boges d'anar-te'n! Crec que això és molt important: tenir corresponsals arreu del món és un luxe que et garanteix que tens informació pròpia del que passa sobre el terreny.

Molts corresponsals de TV3 són joves. No t'ho han proposat mai?

Crec que t'has de sentir preparat per anar a un lloc. El que vingui, ja vindrà. No tenir pressa és important per poder fer els passos amb seguretat. A mi m'agrada tenir-ho tot sota control. Val més anar fent passets ferms, sabent que quan en fas un el de darrere ja no es mou.

Haver presentat Els matins és un pas cap a TV3?

Per a mi Els matin s ha estat una experiència molt forta: vaig entrar a TV3 i al cap de menys d'un any em proposen Els matins d'estiu . És fort, això! La meva feina la desenvolupo al 3/24, però també compten amb mi per fer coses a TV3: Els matins , però també per a la manifestació del 10-J, la visita del Papa, les eleccions. Vas fent petites coses que t'enriqueixen i t'ajuden a obrir mires. I si és el camí cap a TV3, fantàstic. Saben que la meva posició mai ha sigut tancar-me: ells m'ho proposen i jo ho faig. Els reptes em fan molt de respecte, però no em fan por.

Però tornar al 3/24 després d'haver fet Els matins no és un pas enrere?

No és gens un pas enrere! Jo em crec molt el 3/24. Fa tres anys que hi vaig entrar i cada dia hi aprenc. Sempre n'he sortit amb bitllet d'anada i tornada, i sense cap problema. A més, sempre hi he tornat havent après coses que he incorporat a la meva feina. I el 3/24 el que té són els directes, quan hi ha un accident de tren a Castelldefels o l'alliberament dels miners de Xile. En aquests moments, per molt cansat que estiguis, et surt tot el que portes dins, i quan surt una cosa que creus que és digna, la satisfacció és completa.

T'agradaria fer el Telenotícies ?

Sí, suposo que aquest és el pas següent. Quan m'ho diguin, jo hi sóc.

Tu no t'hi oferiràs directament.

No. No sóc així. No ho he fet mai i m'ha anat bé: sóc on vull ser. La direcció ha confiat sempre en mi per fer coses i crec que ja ens entenem. El TN és encara el vaixell insígnia dels informatius de TV3, per tant, si em diuen "aquí", aquí.

De moment no t'ho han dit?

No.

Al teu grup de fans al Facebook es pregunten si seràs la nova Mònica Terribas. És una mica precipitat?

És absolutament precipitat! La Mònica és un dels referents en el tema entrevistes. En Cuní és l'altre. De Mònica Terribas només n'hi ha una, i jo sóc l'Ariadna Oltra, que faig coses. És un honor que et comparin amb ella, però em queda moltíssim per aprendre! Ella és molt incisiva a l'hora de fer entrevistes, no se li escapa ningú, i hi ha força consens a dir que tu segueixes la mateixa línia.

A mi se m'escapen! Encara em queda entrenament per fer! Però hi ha una gran màxima del Cuní que és: "Preguntar no és ofendre". Per tant, tot es pot preguntar. Si la persona que tens al davant no vol dir-te alguna cosa, per més que l'hi preguntis no t'ho dirà. Jo m'ho prenc més com una conversa, i quan no entenc una cosa, la pregunto. Ser incisiu... Si tu preguntes una cosa i no et responen, hi has d'insistir. Si no ho volen dir, que diguin: "No t'ho vull dir".

Preguntar no és ofendre, però arriba un punt que l'altre ja ha deixat clar que no vol parlar del tema i seguir insistint pot ser violent, no?

Sí, però l'espectador no és tonto i ja sap que tu estàs fent la mateixa pregunta i que l'altre no respon. És més fàcil fer-ho evident: "Veig que no em vol respondre, doncs passem a un altre tema". Qui l'estigui veient ja en traurà la conclusió. Ara, per molt que m'hagi pogut sentir incòmoda professionalment en una entrevista, mai n'he sortit amb un mal gust personal ni amb una mala valoració del convidat.