La revolució de la soledat
Dins l'edifici modernista de l'antiga fàbrica Casaramona, el CaixaForum ha inaugurat l'exposició Construir la revolució, art i arquitectura a Rússia 1915-1935. I d'aquesta manera s'uneixen dos dibuixos que es miren amb desconfiança, encara que són fills del mateix segle.
El cromatisme romàntic de la fàbrica Casaramona alberga, aquests dies, fotografies i maquetes de les indústries grises de la Revolució Russa. No crec que la fatiga i desesperança dels obrers que hi treballaven fos gaire diferent, però a Rússia volien crear i creure's la imatge d'un proletariat gloriós que canviaria el món.
El matí que m'hi acosto, passegen pel CaixaForum tres senyors de Barcelona, jubilats, que evoquen amb el dit un paisatge de fluorescent fos i escala d'incendis. Caminen tots pinxos, dins els seus pul·lòvers i els colls de camises planxats per les seves dones, que és teixit obrer d'aquell que no surt a les expos. Amb les mans al darrere, el trio ressegueix les imatges de torres de comunicacions, dipòsits d'aigua i centrals elèctriques que han perdut les finestres i la geometria.
Tenen l'aspecte, aquests edificis, d'unes males herbes que no s'atreveix a tallar ningú, com les marededéus que sobreviuen enmig dels blocs comunistes de Varsòvia. I mentre Moscou s'omple de Zaras i d'anuncis d'americans alimentats al McDonald's, cauen els edificis d'una revolució feta de material pobre, que incomoda la Rússia que va de compres.
L'únic que se salva de la devastació és el mausoleu de Lenin, construït amb durador granit vermell. La resta de modernes proeses que van construir arquitectes com Guinzburg o Vesnín porten instal·lat un vestit de decadència fet de vidre trencat i ciment que es desfà. Enmig d'aquest somni erosionat, sobresurt una maqueta, la casa de Konstantin Melnikov, que avui encara es pot visitar a Moscou. L'arquitecte va rebre un solar com a regal per treballar en projectes de l'Estat. Va construir-se en aquell fragment de llibertat una casa feta de dos cilindres que recorda el filferro d'un galliner.
Fins a la mort, Melnikov hi va viure tancat i va deixar que el constructivisme el cloquegessin unes altres bèsties. Vet aquí la revolució de la soledat.
