El risc social en ancians es multiplica per tres en les dones i per sis en les que viuen soles

BarcelonaEl risc social en persones de la tercera edat es multiplica per tres si s'és dona i per sis si es viu sol, segons un estudi elaborat pel grup d'investigació Octabaix, que des de fa tres anys segueix la vida i la salut de 220 ancians de més de 80 anys, 139 dels quals dones.

El grup d'investigació Octabaix, vinculat a la Fundació Jordi Gol i Gurina, està format per professionals sanitaris dels ambulatoris de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Sant Andreu de la Barca, l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Martorell, i des del 2009 treballa en un projecte centrat en la intervenció en caigudes i nutrició en pacients més grans de 80 anys.

Al llarg de l'estudi que s'ha fet durant els tres anys, els investigadors, entre els quals hi ha metges, infermers i treballadors socials, han mesurat situació familiar i econòmica, habitatge, relacions socials i suport de la xarxa social dels ancians.

Entre les conclusions del seu estudi constaten que el risc social no es relaciona directament amb les malalties cròniques conegudes (pressió arterial, depressió, deteriorament cognitiu, consum de fàrmacs) i que la valoració funcional i cognitiva dels ancians en les consultes és habitual, però encara és poc freqüent la valoració social.

També han constatat que hi ha una elevada prevalença de depressió, una patologia que afecta gairebé un 35% dels ancians, i a més han observat un elevat infradiagnòstic i infratractament, especialment en més grans de 85 anys.

Els investigadors han recordat que "la depressió en la tercera edat no és una conseqüència normal de l'envelliment, com es creu habitualment".

El risc social que es multiplica en les dones i en els ancians que viuen sols "també augmenta si es té menys capacitat funcional per fer gestions tan habituals com pot ser comprar o trucar per telèfon", segons ha explicat la doctora Assumpta Ferrer, investigadora principal de l'estudi.

Ferrer ha denunciat que en les consultes mèdiques es fa una valoració funcional i cognitiva de l'ancià, però no la valoració social, que caldria i que continua sent un tema pendent.

En vista de les conclusions, la doctora ha reclamat "un abordatge multidisciplinari individualitzat del pacient ancià, amb la integració de la valoració social a la clínica diària".

L'alta prevalença de depressió i el seu infradiagnòstic detectada en l'estudi està relacionada, segons els autors, "amb un augment global de la mortalitat, a més de tenir múltiples conseqüències en el pacient i la seva família, més mala qualitat de vida, pèrdua de funcionalitat, més cansament i pitjor compliment terapèutic".

De fet, segons l'estudi d'Octabaix, les conseqüències de la depressió en les persones grans suposen més visites ambulatòries i un increment del cost sanitari del 53%.

"És imprescindible entendre que la depressió en la tercera edat no és una conseqüència normal de l'envelliment, com sovint es creu, sinó una malaltia que s'ha de detectar i tractar igual que en altres èpoques de la vida", segons els investigadors.

L'estudi també ha trobat una alta prevalença de la fragilitat, que afecta gairebé un 46%, per la qual cosa el grup d'Octabaix considera necessari "fer intervencions per prevenir la dependència i el deteriorament d'aquestes persones grans".