Per primera vegada en catorze anys, l'estat dels rius catalans no ha millorat enguany respecte de l'any passat. El 2011 el 75% dels hàbitats fluvials presenten algun tipus d'alteració: urbanització de la ribera, deixalles, cabals mal regulats o presència de substàncies nocives, entre altres. És una de les dades que va presentar ahir l'Associació Hàbitats, que a través de l'anomenat Projecte Rius estudia, des del 1997, les tretze conques hidrogràfiques de Catalunya anualment.
El fet que no s'hagi pogut constatar "cap millora, ni tan sols tímida" en la qualitat de l'aigua respecte de l'any passat preocupa els investigadors de l'associació, explica Roger Gili, director de l'entitat. "Pot ser que l'any que ve hi hagi una pèrdua de qualitat" remarcable, afirma. De fet, l'aigua dels rius catalans no arribarà el 2015 amb l'estat de salut que requereix la Unió Europea a través de la directiva marc de l'aigua. Segons Gili, és "un moment crucial" per assegurar que, com a mal menor, s'arribi als mínims el 2020. A banda de la importància ecològica, "les aigües amb mala qualitat afecten la salut de les persones", recorda.
Tot just quan està a punt d'acabar l'Any Internacional dels Boscos, Gili reclama acció política: "Sabem que hi ha problemes socials, però no ens podem permetre abandonar els rius". En aquest sentit, si es desatenen o directament es tanquen depuradores, va advertir: "Tindrem tots els números que l'any que ve la qualitat baixi en picat, i no ens ho podem permetre".
Les inspeccions les duen a terme equips de voluntaris repartits pel territori, i es fan més inspeccions als rius de més extensió i pròxims a zones amb més densitat de població. L'actual informe consta de 268 observacions, 151 fetes a la primavera i 117 a la tardor.
L'home és l'element alterador
Una de les conclusions de l'informe és que l'acció de l'home és el factor clau en les alteracions de l'aigua: la qualitat és pitjor en trams de riu pròxims a zones urbanitzades o amb pressió industrial, agrícola o ramadera. L'alteració més present, que ha aparegut en el 86% de les mostres recollides, és l'ocupació de la llera -que al país "xoca frontalment amb les directrius europees", diu Gili-, seguida de les deixalles -trobades en un 76% de les observacions-. Les deixalles tenen una "presència constant" en les mostres, i "la majoria són de consum domèstic", diu Rocío del Río, responsable del voluntariat. En aquest sentit, Del Río destaca: "Ja no podem parlar dels rius com a clavegueres, com passava als anys 60 -s'hi trobaven fins i tot rentadores-, però encara hi ha molta educació ambiental per fer".
Pel que fa als rius concrets, tradicionalment el Besòs ha estat el riu que clarament es diferenciava de la resta per estar molt més deteriorat, però actualment ja no és així, ja que els últims anys ha tingut una evolució positiva, inclòs el seu tram artificial. Queda clar que "no se li pot demanar un 10", diu Gili. I afegeix: "A diversos rius hi ha trams amb qualitat mediocre o empobrida que sabem que no arribaran a tenir una bona salut, però no pot ser que no millorin".
De fet, tots els rius tenen problemes en alguns trams i en tenen altres de sans. L'excepció és el Fluvià, l'únic en què cap de les mostres presentava alteracions. En general, segons Del Río, "als cursos més alts -als Pirineus- l'aigua té més qualitat que als mitjans i, sobretot, que a les desembocadures".
Els oblidats boscos de ribera
Una altra dada preocupant és que només el 62% dels boscos de ribera -els que creixen a banda i banda dels rius- tenen una qualitat bona als dos marges. Els investigadors reclamen que es doni més importància a aquests boscos, tradicionalment oblidats en els estudis de qualitat -que se solen centrar en els elements químics.
