Sancions per als municipis que reciclin poc

La futura llei de residus catalana endurirà la fiscalitat perquè augmenti la ràtio de reciclatge

Acumulació d'escombraries en uns contenidors a Barcelona. La producció de deixalles a l'Estat supera la mitjana europea. / P. TORDERA

La futura llei de residus de Catalunya es començarà a discutir amb tots els agents implicats d'aquí un mes i inclourà un enduriment de la fiscalitat per tal que les ràtios de reciclatge s'apropin més als estàndards que exigeix Europa. L'objectiu fixat per la UE és que els estats reciclin el 50% del total dels residus el 2020, però la ràtio actual catalana està en un 30%. Entre les mesures incentivadores de la nova llei s'inclourà una penalització per als ajuntaments que abusin de l'abocador o la incineració i no arribin als mínims de reciclatge.

"Volem penalitzar més els residus que acaben als dipòsits controlats o incineradores", ha explicat el director de l'Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost. De fet, el departament de Medi Ambient engegarà a partir del 2018 una estratègia d'encariment dels cànons que actualment paguen els municipis per desfer-se dels residus que no es reciclen. En tres anys el preu per tona abocada en un dipòsit controlat a Catalunya creixerà un 57% i passarà dels 30 euros actuals als 47 euros. En el cas de les incineradores, el preu per tona passarà de 14,5 euros als 23,60 euros, un 68% més.

Amb l'enduriment previst a la futura llei, els ajuntaments que no arribin als estàndards mínims de reciclatge marcats per la UE hauran d'afrontar sancions. Els recursos, segons Tost, revertiran en l'àmbit municipal com ja passa ara amb el cànon: "El 96% del que es recapta amb el cànon retorna als ajuntaments i només un 4% se'l queda la Generalitat".

La recollida selectiva de residus neta a Catalunya -és a dir, un cop extrets els materials impropis dels diversos contenidors- és del 30,41%, lluny de l'objectiu del 50% europeu. En el cas de les comarques de Barcelona, el percentatge és encara més baix, de només el 27,69% sobre el total de residus. 

Les comarques de la demarcació de Barcelona concentren la majoria dels residus municipals generats a Catalunya, ja que són les més poblades. A més, a la zona costanera barcelonina s'hi suma l'impacte del turisme, que equival a sumar 250.000 habitants més. En total es van generar 2,28 milions de tones de residus el 2016, que suposen 1,24 quilos per habitant i dia. La xifra és inferior a la mitjana catalana d'1,43 quilos per persona i dia, segons el balanç del Govern.

La comarca que millor separa els residus a l'àrea de Barcelona és el Maresme -amb un 33% de recollida selectiva neta- tot i que és de les que més escombraries genera. En canvi, la que té pitjors resultats pel que fa a separació de la brossa és el Garraf, amb només un 23,45%.

Taxa d'escombraries personalitzada

L'altre gran eix de la futura llei serà avançar cap a una taxa d'escombraries cada cop més individualitzada. Els qui menys reciclin, doncs, acabaran pagant més, segons aquesta filosofia que ja funciona a molts països europeus i que s'assaja en alguns municipis de Catalunya, segons Tost. N'hi ha tres que ja han personalitzat les taxes -Argentona, Miravet i Rasquera- i dos més s'hi volen sumar el 2018 -Vilablareix i Riudecanyes-.

“Cal més transparència i que tothom sàpiga què paga d’escombraries”, sosté el responsable de l’Agència Catalana de Residus. En paral·lel, insisteix que caldrà anar fent passes cap al pagament per generació. Pagar segons la brossa que es genera i el reciclatge que es fa és possible sempre que es tendeixi cap a un sistema de recollida porta per porta, que ja funciona a 140 municipis petits de Catalunya i que s’estendrà més el 2018. També permet aquest control individualitzat la implantació de contenidors intel·ligents, una solució tecnològica que existeix a molts estats d’Europa. Aquest tipus de solucions per gestionar millor els residus, diu Tost, estaran sobre la taula dels alcaldes els pròxims anys.

Més continguts de