Una segona selectivitat per recuperar el prestigi de la docència

BarcelonaDes que era petita, Adriana Rivera (18 anys) tenia clar que volia ser mestra. La seva mare és docent i sempre li ha transmès la passió per la professió. L’Adriana va ser un dels 2.892 estudiants que es van examinar ahir de les proves d’aptitud personal (PAP) per accedir als graus d’educació infantil i primària, que per primera vegada són obligatòries per a tots aquells que vulguin ser mestres. Les proves es dividien en dues parts: l’examen de competència comunicativa i raonament crític i l’examen de competència logicomatemàtica. Països com el Regne Unit o Finlàndia fan proves d’accés als mestres en aquesta línia.

A Catalunya, els únics graus que tenen una prova d’aptitud obligatòria són els d’educació infantil i primària. Fins aquest any, els que volien ser mestres ja havien d’aprovar obligatòriament les proves de llengües a la selectivitat.

Per al coordinador del programa per a la Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF), Miquel Martínez, “totes les carreres tindrien arguments per fer les proves”, però considera que no tots els graus tenen “aquest nivell de contacte directe amb persones”. “A magisteri, des del primer moment, els estudiants estan en contacte amb alumnes i han de ser un referent per a ells”, apunta Martínez, que opina que “és necessari que tinguin elevades competències comunicatives i logicomatèmatiques”.

Martínez aclareix que les PAP no tenen la voluntat de seleccionar l’alumnat, sinó que el que pretenen és que siguin conscients que han “de ser més curosos amb certs temes”. Les PAP són una de les potes del programa MIF, creat l’any 2013 pel Govern i les universitats que imparteixen magisteri amb l’objectiu de prestigiar la professió de docent. Durant aquests anys, bàsicament s’han centrat a dissenyar la prova d’ingrés al grau de magisteri, a articular com haurien de ser els estudis i a definir les pràctiques.

“El més important de les PAP és que pretenen prestigiar i ser exigents amb els mestres del país”, apunta el vicedegà de qualitat i innovació de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antoni Santisteban, que creu que aquestes proves són “un bon instrument per marcar un nivell per accedir a ser docent”.

Per a Santisteban, si es vol millorar l’educació, “la clau és millorar el nivell i la formació dels mestres”. Per aconseguir-ho, creu que és necessari demanar les competències professionals adients per a la tasca que després hauran de desenvolupar. En aquest sentit, defensa que cal garantir que un mestre tingui “capacitats de raonament i comunicatives, així com saber sintetitzar i tenir sentit comú”. “Els joves estan més ben formats que mai, però hem de ser molt exigents quan arriben a la universitat”, reivindica Santisteban, que creu que els mestres que exerceixin haurien de ser “els més ben preparats”. Per caminar cap aquí, creu que una prova d’aptitud és el primer pas.

Tot i que celebra l’existència de les PAP, la vicerectora d’estudiants i política lingüística de la Universitat de Barcelona (UB), Alba Ambròs, creu que no són suficients. “També s’hauria de fer una entrevista amb la persona en qüestió: estem parlant d’educar els nens i nenes i s’han de garantir un mínim d’aptituds”, expressa Ambròs.

Per a ella, un model de referència és el de la Universitat de Winchester (Regne Unit). Allà, els alumnes han de fer una carta de presentació per poder optar a entrar a magisteri, a banda d’obtenir una nota mínima dels estudis postobligatoris. Posteriorment, un director d’escola i un professor de pràctiques d’universitat els fa una entrevista personalitzada, entre altres proves. Les entrevistes -explica Ambròs- es fan durant mesos, de manera que no hi ha overbooking a l’hora de realitzar-les. “L’òptim seria caminar cap aquí”, considera.

Medicina, l’any que ve

Magisteri no és l’única carrera que vol implantar unes proves d’aptitud per poder accedir als estudis. Per assegurar que els que acaben estudiant medicina són els alumnes que, a més d’un bon expedient acadèmic, tenen les capacitats personals i emocionals necessàries per exercir la professió, la secretaria d’Universitats i Recerca vol implantar-hi proves d’aptitud personal a partir del 2018.

Així, els estudiants de batxillerat que vulguin estudiar medicina i que faran la selectivitat l’any que ve s’enfrontaran a aquestes proves, que valoraran les competències comunicatives i d’empatia, per exemple. El projecte, però, es troba en una fase embrionària, i el Govern el tirarà endavant si té garantit el consens de totes les universitats públiques. De moment, el departament encara no té definit si serà una prova pilot o bé si s’aplicarà a tots els estudiants que vulguin començar la carrera el curs 2018-2019. Tampoc si les proves d’aptitud personal seran discriminatòries (si no se superen invalidaran l’estudiant per entrar a medicina?), sumaran la nota a les PAU o s’utilitzaran només per desempatar entre estudiants.

Sigui com sigui, tot sembla apuntar que les proves d’aptitud personal han arribat a Catalunya per quedar-se.