Publicitat
Publicitat

CONSUM SOSTENIBLE

Cinc històries d'èxit del reciclatge: objectes insospitats poden tenir una nova vida

Les segones vides dels residus

Convertir residus en nous productes resol problemes ambientals, socials i econòmics, i esdevé un autèntic baròmetre de la creativitat. Heus aquí cinc històries d'èxit.

El cotxe redimit

Pantalles acústiques fetes amb material de l'automòbil

Els últims anys les pantalles acústiques s'han estès per autopistes i autovies en zones urbanes i metropolitanes per protegir del soroll les zones habitades. El que no és tan conegut és que algunes d'aquestes pantalles procedeixen de la indústria de l'automòbil. Estan fetes amb els materials sobrants del procés de construcció de l'habitacle dels vehicles, com restes de moquetes.

Una empresa barcelonina va comprovar que aquests materials, un cop triturats i compactats podien transformar-se en plaques aïllants i absorbents del so. Només calia afegir-hi una quantitat molt petita de resina. Com que procedien de la indústria automobilística, aquests materials tenen una elevada qualitat: són molt resistents, molt absorbents i aporten seguretat. L'altra opció per a aquests residus de l'automòbil hauria estat l'abocador. La construcció de 2.000 m de pantalla acústica (1 km de carretera) consumeix 80 tones de moqueta de cotxe que es deixa de llençar. Així, l'automòbil dóna solució a un problema ambiental causat per ell mateix.

Asseure's en un fanal

Originals cadires fetes amb esferes d'un fanal

Els anys 80 i 90 centenars de municipis catalans van instal·lar fanals forma d'esfera, aleshores moderníssims, que projectaven llum en totes direccions. Però les noves tendències en il·luminació urbana han anat marcades per l'eficiència i la necessitat de disminuir la contaminació lumínica. L'Ajuntament de Vila- seca, seguint aquestes dues directrius, va voler substituir el 2010 els vells fanals i es va trobar amb el problema que havien d'anar a un abocador. No podia ser a qualsevol abocador perquè els fanals contenien metalls com el plom que demanen un tractament especial. Tot plegat, tenia un cost. La solució va sorgir de mirar l'objecte d'una manera diferent. Amb uns canvis mínims, un dissenyador va convertir les esferes del fanal en seients que s'il·luminaven per dins. Cadira o llum? Totes dues coses! La creació va ser un èxit i avui aquest seient singular es pot trobar en botigues selectes.

El banc que ens sobreviurà

Marbre sobrant per construir seients reutilitzables

El municipi de Santa María de Guía, a l'illa de Gran Canària, convoca periòdicament una trobada per generar noves idees sostenibles. El 2007 dos joves dissenyadors catalans que hi havien assistit van contactar amb una empresa local que fabricava marbres i granits i van assabentar-se que cada dia es llençava una tona de marbre del que sobrava del procés constructiu de taulells de cuines i banys. Era un marbre de molta qualitat procedent de pedreres del Senegal i altres països africans, que després s'havia de portar a un abocador de la Península. D'aquí va sorgir la idea de crear un banc per reaprofitar aquests materials. L'objecte va ser batejat com a relaja (re, per la reutilització, i laja per llosa en castellà). La idea és simple: les restes de marbre es farien servir per crear uns blocs que servirien de suport a un banc de fusta. Els dissenyadors no van voler posar cap tipus d'aglutinant per unir les peces de marbre. D'aquesta manera, si un dia s'havia de desmuntar el bloc, les peces estarien llestes per ser utilitzades un altre cop. Al Prat del Llobregat s'hi instal·laran cinc d'aquests bancs com a prova pilot.

Cables que ja no enrampen

Separadors de carril bici fets amb cable elèctric

Cada any es generen arreu de l'estat 1.000 tones de residus de cables elèctrics que acaben en abocadors. Una empresa de Bilbao que centralitzava la recollida d'aquest material va plantejar-se una alternativa i va contactar amb una empresa de Barcelona experta a transformar residus en productes que, en aquell moment, estava buscant els residus adients per fabricar un separador de carril bici.

La idea era fer-lo amb restes de finestres i persianes però es va observar que, en afegir el cable elèctric triturat i barrejar-lo amb els altres residus, es conservaven les prestacions del producte. La innovació va ser fer servir un residu que no havia estat utilitzat abans en cap procés industrial. I va funcionar.

El resultat és un separador de carril bici fet d'un material 100% reciclat i 100% reciclable que avui es pot veure als carrers de moltes ciutats catalanes. Els ciclistes hi van segurs perquè no té elements tallants i és molt visible de dia i de nit. A més, té prou presència per dissuadir els automobilistes de qualsevol possible invasió del carril. Cada tona de cable elèctric emprada per a aquestes finalitats evita l'emissió de 1.900 kg de CO equivalent.

Els envasos ressusciten

Bancs fets amb plàstic reciclat i un acer especial

En temps de canvi, el més assenyat és canviar. És el que va fer una empresa catalana que va canviar la fabricació de carrosseries pel mobiliari urbà. El repte era col·laborar amb uns dissenyadors amb sensibilitat ambiental per aportar durabilitat a uns seients aparentment convencionals. Els Nuu -és el nom que tenen- no presenten cap singularitat estètica, però tot és diferent. L'acer, en part reciclat, és del tipus Corten, que amb el temps té una oxidació superficial que impedeix que el procés segueixi a l'interior. Els dissenyadors van dubtar entre fusta i plàstic però van triar el segon perquè comporta menys manteniment i perquè provenia, en part, dels envasos que llencem al contenidor groc. El Nuu es pot veure a Torredembarra i a Gandesa. El ciutadà inquiet descobrirà en la textura del seient algunes impureses que revelen l'origen mestís dels materials. Lluny d'amoïnar els dissenyadors, això és per a ells un subtil detall pedagògic.

Més continguts de