Societat 22/07/2017

"La seva filla està lligada, no pengi": així és l'estafa del segrest virtual

La policia ha rebut la denúncia de 193 persones aquest any i ha detingut un home a Xile com a presumpte autor d'almenys un cas

Ara
3 min
Els autors de l'estudi parlen de nomofòbia, però no consideren que el mòbil causi addicció / GETTY

Madrid"La seva filla està lligada de peus i mans, no pengi o li farem mal". És un missatge que pot arribar a qualsevol per telèfon i, compte, perquè pot ser l'esquer perquè cregueu que algú proper és víctima d'un segrest virtual, com les 193 persones que han denunciat aquesta estafa aquest any.

La policia espanyola ha alertat d'aquests falsos segrests en informar d'un d'aquests casos, que s'ha saldat amb la detenció a Xile del suposat autor i de dues col·laboradores d'un segrest virtual amb el qual van estafar 3.000 euros a una dona que era a Espanya.

Segons la policia espanyola, amb amenaces com l'esmentada, la dona, de 65 anys i resident al barri madrileny de Chamberí, va rebre el 5 de juliol una trucada al telèfon fix des d'un altre amb prefix de Xile.

Una trucada en què va sentir uns crits, que ella es va pensar que eren de la seva filla, i una veu masculina amb accent llatí que pronunciava la frase de més amunt.

A canvi de l'alliberament de la seva filla, els suposats segrestadors li van exigir 10.000 euros, però la dona els va respondre que només en tenia 3.000.

Els seus "interlocutors" la van instar a seguir la conversa a través d'un telèfon mòbil, però sense penjar el fix perquè quedés incomunicada, i li van demanar els diners immediatament.

Davant d'aquestes amenaces, la víctima va aconseguir fer un primer enviament de 1.200 euros –el màxim que li permetia treure la targeta– a nom d'una col·laboradora de l'autor de la trucada i a través d'una oficina de Correus de Madrid.

La mateixa nit, la dona va aconseguir parlar amb qui es pensava que era la seva filla per comprovar que seguia amb vida i poc després va rebre una altra trucada, des d'un altre número i amb la mateixa veu, que li exigia els altres 1.800 euros.

La víctima va fer l'endemà al matí un altre enviament, en aquesta ocasió a nom d'una altra dona.

Els suposats segrestadors la van instar a trencar el justificant de la tramesa a prop de l'altaveu del telèfon perquè no deixés rastre, però en la segona ocasió va guardar els trossos i això va facilitar la investigació.

Un equip conjunt d'investigació entre la Policia Nacional i la Policia d'Investigació de Xile (PDI) va aconseguir identificar tres persones involucrades en l'estafa: l'home que va fer les trucades i les dues dones a nom de les quals es van fer els ingressos. Tots tres van ser detinguts.

La policia ha alertat d'aquest 'modus operandi' de segrest virtual en què el número es tria normalment a l'atzar per veure qui pica. Les trucades procedeixen d'un número ocult o amb el prefix 056, intenten provocar un bloqueig emocional –són agressives i directes–, tracten d'allargar la conversa per evitar que la víctima tingui temps de reaccionar i exigeixen diners ràpidament a través d'empreses d'enviament.

La Policia Nacional va constatar que el 2015 més de 200 persones van rebre a Espanya aquesta mena de trucades, unes extorsions telefòniques que van permetre als seus autors cobrar el rescat en un 6,7% casos, per un total de 10.150 euros.

El 2016 les víctimes van augmentar fins a gairebé 1.000 i les que van fer el pagament van sumar 41.000 euros.

Fins a mitjans de juliol d'aquest any, la Policia Nacional va rebre 193 denúncies per aquest tipus de fets. Tot i la reducció –en aquest mateix període del 2016 van ser 323 casos–, l'elevada xifra del gener, amb 103 denúncies, va obligar aquest cos a posar en marxa una acció informativa entre els ciutadans.

Des del 2015 s'han fet 76 pagaments de "rescats" per un import de 76.225 euros només en el que ha registrat la Policia Nacional, sense comptar doncs les denúncies d'altres cossos. I des del gener fins ara, s'han fet 19 pagaments per 24.674 euros.

stats