Els alumnes troben més fàcil la prova de català que la de castellà a la selectivitat

Barcelona.Com t'ha anat el primer dia de selectivitat? Què penses de les proves que has fet? Explica'ns la teva història

L'examen de Llengua catalana i literatura ha estat la segona prova que han hagut de fer els més de 30.000 alumnes que aquest dimarts s'examinen de la selectivitat. Les lectures obligatòries de curs que han sortit a l'examen han estat finalment 'Laura a la ciutat dels sants', de Miquel Llor, i 'Drames rurals', de Víctor Català.

Tot i així, els comentaris de text que havien de fer els alumnes es centraven en un fragment de 'La felicitat', de Lluís-Anton Baulenas, en la opció A de l'examen; o bé un extracte de 'Ciència i poesia' de Jordi Pàmias publicat el 2007 a la revista 'Mètode', a l'opció B. Els alumnes en general han considerat aquesta prova "més fàcil que la de castellà" que havien fet abans, sobretot perquè la part comuna a les dues opcions (la de reflexió lingüística) era tipus test en el cas de català, mentre que al castellà s'havia de respondre sense tenir opcions prèvies.

Llengua castellana i literatura ha donat el tret de sortida a la selectivitat d'aquest any. Un total de 30.250 estudiants s'examinen entre avui i dijous de les proves d'accés a la universitat. A la prova de castellà, els alumnes han hagut d'escollir en un dels exercicis entre un fragment de 'Los Jefes', de Mario Vargas Llosa, i un article de José Antonio Marina publicat a La Vanguardia el 8 d'octubre del 2011.

La prova també incloïa preguntes sobre 'Nada' de Carmen Laforet i sobre el dossier de 'L'antologia poètica de la literatura castellana del segle XX', dues de les lectures obligatòries del curs.

Alguns alumnes que sortien de la prova al campus de facultat de biologia de la Universitat Barcelona han comentat que era "més complicada" del que s'esperaven.

Les PAU es divideixen en dues fases, una general amb cinc exàmens obligatoris i una d'específica, que és voluntària tant per als que han cursat Batxillerat com per als que provenen de cicles formatius. Els estudiants coneixeran les notes a partir del 28 de juny a Internet i l'1 de juliol als seus centres

La prova que Wert vol eliminar

Tot i certes crítiques al format (poc canviant) o al nivell d'exigència (els aprovats han anat augmentant any rere any fins al 95,2% de l'any passat), la selectivitat catalana aconsegueix coordinar tot el sistema universitari públic per establir una fórmula comuna d'assignació de les notes de tall per accedir als graus universitaris. Però el projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, els ha posat data de caducitat.

Si el tràmit parlamentari que just ara comença no ho esmena, la selectivitat catalana desapareixeria per donar pas a un examen d'accés a la universitat homogeni per a tot l'Estat. Aquesta nova revàlida al final del batxillerat, a més, es podrà complementar amb proves d'accés específiques de cada universitat, segons preveu el projecte de llei, que podria entrar en vigor el curs 2014-15 o, si el tràmit s'allarga, el següent.

Però les universitats catalanes s'han compromès a mantenir el sistema català tot i que s'acabi imposant la revàlida. Els rectors de les dotze universitats catalanes, públiques i privades, van signar un acord el desembre passat amb el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, per comprometre's a instaurar una "prova coordinada que complementi la revàlida" i que es realitzaria "de manera anònima i simultània a les universitats públiques", a més d'una "prova de llengua catalana" per a tots els estudiants de secundària. L'acord planteja fins i tot que aquesta prova catalana equivaldrà al 40% de la nota de tall per accedir als graus universitaris "en les universitats públiques i la de Vic", mentre que el 60% restant serà la nota final de batxillerat, que, segons la Lomce, sorgiria de ponderar l'expedient del cicle (60%) amb la nova revàlida estatal (40%).

Els rectors catalans defensen així un sistema que "des de fa 35 anys s'ha anat desenvolupant a Catalunya" amb una "perfecta coordinació entre les universitats i la Generalitat de Catalunya per fer possible un accés als estudis universitaris ordenat", segons destacava el comunicat conjunt dels rectors i el Govern.

Un sistema que aquesta setmana torna a posar-se a prova per a milers d'estudiants catalans, molt probablement aliens a la controvèrsia. Per a ells es manté el sistema habitual, en què la mitjana de l'expedient de batxillerat (amb un mínim de 5) comptarà per al 60% de la nota de tall, mentre que els resultats que aconsegueixin aquesta setmana suposaran l'altre 40% de la nota, sempre que en la fase general superin el 4.

Nota fins als 14 punts

La fase general de la selectivitat és obligatòria per a tots els alumnes de batxillerat i consta de cinc exàmens: les quatre assignatures comunes (castellà; català; història o filosofia, a escollir, i llengua estrangera) i una d'optativa. En la fase específica, els alumnes es poden examinar de fins a tres assignatures optatives, i les dues en què obtinguin les millors notes se sumaran, un cop ponderades, a la nota de la fase general. Amb aquest sistema, instaurat fa tres anys, la nota de tall pot arribar fins als 14 punts.

Les proves han arrencat a les nou del matí d'avui amb l'examen de llengua i literatura castellanes, seguit del de llengua i literatura catalanes, i després matèries optatives. Dimecres serà el torn d'història o filosofia i de llengua estrangera.

La gran majoria d'alumnes que fan la selectivitat (24.752 aquest any) acaben de sortir de batxillerat, però també hi ha estudiants de matrícula lliure (2.351); a més, fa dos anys s'hi van afegir els provinents de la formació professional (FP), 3.147 aquest cop. Per accedir des de FP superior a la universitat, aquests alumnes poden examinar-se de matèries específiques i apujar així la seva nota d'expedient al cicle superior.

Com t'ha anat el primer dia de selectivitat? Què penses de les proves que has fet? Explica'ns la teva història