Publicitat
Publicitat

"Cada setmana tinc un fill dins d'un avió"

La mare dels germans Roca, Montserrat Fontané, menjava ahir el plat d'arròs a la cassola que ofereix en el menú de deu euros del restaurant que porta amb el seu marit, Can Roca. Com sempre, dinava a la cuina, dreta i amb un ull posat a l'arròs i l'altre a les comandes dels clients. El cap, però, el tenia una mica més lluny, a Londres, on al cap de poc més de set hores la prestigiosa revista Restaurant havia de fer públic si el Celler de Can Roca, dirigit pels seus fills, es convertia en el millor restaurant el món.

"Seria un orgull", admetia ahir la Montserrat. Finalment, van mantenir la segona posició. Tot i així no podia evitar que se li imposés el sentiment de mare i reconegués que el "títol" hagués generat encara més feina al Joan, al Josep i al Jordi. "Cada setmana en tinc un dins d'un avió", mig protestava ahir, perquè això la fa patir.

Tocar de peus a terra

Tots han fet pinya per mantenir la família. Cada dia, abans de començar el servei, la Montserrat dóna dinar al seu restaurant a la quarantena de treballadors, inclosos els tres germans, del Celler -que és a uns 200 metres-. Tots tres tenen molt present que entre els fogons d'aquest establiment ha començat la seva carrera i que la seva millor mestra ha estat la seva mare. "Aquí toquen de peus a terra, tot i que ells ho tenen molt clar", explicava la Montserrat, que diu que no són exigents a l'hora de menjar però que n'hi ha un, el Josep, que de seguida detecta quan ha fet algun canvi en un plat. "Quasi sempre té l'última paraula en tot. El Joan és el més tranquil i el Jordi el més imaginatiu", explicava.

Ahir va ser prudent i va evitar revelar com ho hauria celebrat si el Celler de Can Roca hagués estat proclamat el millor restaurant del món. El que sí que tenia clar era que després de tancar el restaurant amb el seu marit i el Jordi -que es va quedar al peu del canó del Celler- es quedarien esperant notícies de Londres. "Normalment la primera trucada acostuma a ser per a nosaltres. L'esperarem", explicava. El Joan ja va marxar a Londres el cap de setmana, mentre que el Josep ho va fer ahir al matí.

L'expectació continguda no només es vivia entre la família, sinó també entre els clients de Can Roca. "S'ho mereixen", explicava en Pepe, que fa més de deu anys que va a dinar al restaurant de la Montserrat. "Sobretot els dilluns, perquè fa uns calamars boníssims i una excel·lent truita de patates", deia. A mig servei el silenci s'imposava al restaurant.

Un canal de televisió es feia ressò que ahir a la nit es donaven els premis i de sobte va sortir una imatge d'arxiu de la Montserrat amb els seus tres fills. Els clients van aplaudir espontàniament i la Montserrat, que es barrejava entre ells, comentava la jugada. "Ser número 2 està molt bé. Si algun cop aconsegueixen ser els primers els quedarà mantenir-se", va reflexionar la matriarca dels Roca.

Més continguts de