El setrill de Marquina, a punt de fer 50 anys
Si l'èxit d'un producte ve marcat per les vegades que et copien, el setrill que no goteja creat per Rafael Marquina el 1961, és a dir, a punt de complir 50 anys, estaria en el cim del disseny, no només per les seves vendes milionàries sinó pel centenar de plagis que omplen el mercat
BarcelonaL'element essencial d'aquest recipient de vidre, que no va néixer per encàrrec sinó pel plaer mateix d'un grup d'arquitectes amics de demostrar que en aquella època hi havia dissenyadors amb idees, és el seu enginyós "broc corb".
Aquest simple mecanisme evita qualsevol degoteig de l'oli, explica a Efe Nani Marquina, filla del dissenyador i propietària d'un establiment d'objectes de disseny a Barcelona en el qual en aquests dies -i fins passat el Nadal- es pot veure una petita exposició que permet conèixer unes quaranta versions d'aquest objecte procedents de tot el món.
La patent del setrill Marquina va caducar fa anys, de manera que els "homenatges" comercials han proliferat amb diferents mides, materials i formes (fins i tot amb innecessàries nanses), però sempre mantingut aquest "broc corb" clau de l'èxit d'un objecte que va sorgir del cap d'un jove arquitecte que encara recordava com la seva mare el renyava quan de petit vessava algunes gotes d'oli a les estovalles blanques.
Rafael Marquina (Madrid, 1921), que viu des de fa dècades a Banyoles (Pla de l'Estany), va aconseguir un disseny elegant, depurat i el que és més important, efectiu, característiques que són un imant per a moltes anònimes empreses xineses que l'han copiat, però també per a firmes italianes de prestigi que la inclouen al seu catàleg.
"Els xinesos l'han copiat molt, però on els hem vist molt és a Itàlia, empreses molt conegudes en el món del disseny que l'han fet seva", assegura Nani, que no dubta a afirmar que el setrill del seu pare és l'objecte espanyol més copiat de la història.
"El nombre de versions superen el centenar, però les unitats creades d'aquestes és veritablement impossible de saber... milions", indica la filla del dissenyador, que apunta que l'única queixa que se li sol posar a l'estilitzat disseny, és el vidre amb el qual estan fabricats, el que el fa fràgil. Això no obstant, els que l'han utilitzat i han constatat la seva eficàcia, hi tornen una i una altra vegada, encara que es trenqui.
