Publicitat
Publicitat

EXPOSICIÓ PRIMAVERAL

Girona es bolca en la 56a edició de Temps de Flors, que omplirà la ciutat de color fins diumenge

La simbiosi perfecta entre pedres i flors

L'eternitat de la pedra en perfecta harmonia amb la bellesa efímera de les flors. Aquesta és la fórmula que la ciutat de Girona proposa cada primavera i que s'ha convertit en un autèntic fenomen que atrau cada any milers de visitants. És Temps de Flors. Els racons més bonics del Barri Vell gironí, els més coneguts i els més amagats, s'engalanen d'art floral per a l'ocasió, i l'aroma de la primavera desembarca amb tota la seva força pels carrers de la ciutat de l'Onyar.

Dissabte es va donar el tret de sortida a la 56a edició de Temps de Flors. I, de moment, el temps hi acompanya. Milers de persones desfilaran, fins a finals d'aquesta setmana, pels carrerons del Call Jueu. Però perquè els visitants puguin gaudir dels muntatges florals ha estat imprescindible la feina desinteressada de centenars de persones, que han dedicat hores i esforç a decorar els diferents indrets que constitueixen el patrimoni monumental de Girona. L'engranatge de Temps de Flors està en marxa des de fa mesos i la setmana passada voluntaris i brigades municipals van accelerar el ritme contra rellotge per convertir el Barri Vell en un tragí constant de camions, furgonetes, estructures, materials i, esclar, plantes i flors.

Els muntatges de Temps de Flors es classifiquen segons l'espai on s'ubiquen: hi ha els patis, que generalment són cases particulars del Barri Vell o edificis singulars de la ciutat; les exposicions de flors, que són els muntatges de gran format que s'instal·len als principals monuments del centre històric, i finalment els jardins i paratges naturals.

D'un temps ençà estan proliferant els muntatges artístics i conceptuals íntimament relacionats amb disciplines com l'arquitectura i el disseny. Les flors cedeixen part del seu protagonisme a altres materials i conceptes innovadors. L'organització busca l'equilibri entre aquesta nova tendència i les exposicions de tota la vida, i destina els patis als muntatges més conceptuals i els interiors als més intensius en flors. Com a tastet, vam visitar els preparatius de tres muntatges d'estils i generacions diferents.

Homenatge a la rosa

Maria Àngels Perpinyà fa 22 anys que participa a Temps de Flors. Sempre s'encarrega de la decoració de la Fontana d'Or, i ho acostuma a compatibilitzar amb la decoració d'un altre espai. Ja ha passat per tots i enguany repeteix per tercera vegada a les Sarraïnes, al costat dels banys àrabs. Per a la Maria Àngels suposa un repte. "Els banys àrabs et garanteixen l'èxit, perquè el lloc en si ja és emblemàtic. Les Sarraïnes, en canvi, és tot un repte, perquè és una casa en ruïnes que es fa servir com a traster", explica. Prepara uns muntatges molt detallistes, que combinen flors i verds i busquen l'harmonia amb la pedra. L'exposició d'aquest any l'ha dedicada a la rosa, "una flor clàssica que hem de revaloritzar". No les presenta en rams, com sol ser habitual, sinó que ha apostat per aixecar columnes de roses.

Un equip de quinze persones ajuden la Maria Àngels. "Amics que s'estimen les flors i la natura, i amb sensibilitat per a l'art floral", concreta. L'acompanyen de fa anys. "Són reincidents, el Temps de Flors enganxa molt", assegura. També reivindica l'ajuda "imprescindible" de les brigades municipals. "A Girona tothom s'estima el Temps de Flors, i es tracta de fer alguna cosa per a la teva ciutat", assegura. Com molts gironins, sent autèntica devoció per la seva ciutat i admet que "costa molt poc que els muntatges quedin bé, perquè Girona té molt d'encant". Destaca la importància de la pedra: "Els mateixos muntatges en un pavelló no serien iguals".

Flors de llum

En ple Call Jueu trobem la Casa Lleó Avinay, que acull diversos patis florals en forma de recorregut. Entre ells, hi ha un camp de fibra òptica obra de les arquitectes Natàlia Mitjà i Paula López Barba. Es tracta d'un muntatge eminentment conceptual, amb una forta aposta per les noves tecnologies. El camp de flors de llum artificial cau del sostre i des d'un paviment d'alumini polit es pot observar com es reflecteix i ofereix una doble ració: el reflex és la imatge del camp i les flors de fibra òptica es poden tocar. Per acabar de completar l'experiència sensorial, un ram de lliris blancs hi aporten l'olor. "Hem treballat la deconstrucció. El nostre camp de flors està sensorialment descompost", expliquen les autores.

L'element estrella del muntatge és la fibra òptica. Van escollir aquest material "per la plasticitat que té i perquè és el mitjà de transmissió per excel·lència". El problema era l'elevat cost dels 7.500 metres de fibra òptica que han necessitat. Per això van buscar patrocinadors, i van aconseguir el suport d'Ono, a banda d'altres empreses locals que els han proporcionat materials tècnics i de construcció per poder fer realitat el projecte. El resultat: un camp en què les flors són la llum blanca que emana dels cables de fibra òptica. Els visitants el podran contemplar còmodament des del sofà chill-out que la Natàlia i la Paula han habilitat en una banda del pati.

Fragments d'aroma floral

El tercer punt del nostre recorregut ens porta al carrer Ciutadans, just a l'entrada del centre històric, venint de la plaça del Vi. Allà hi ha la Casa Salieti, reformada per Rafael Masó l'any 1909, i a dins, un muntatge floral que proposa una metàfora sobre l'aroma de les flors. La interiorista Lara Pujol suggereix una columna de globus blancs que flueixen de les flors i evoquen fragments de la seva olor, que s'escampa per l'aire. Fragments d'aire procedents de lliris, orquídies i clavells, i que s'enlairen per l'escala d'accés dels dos pisos de la Casa Salieti.

La inspiració de la Lara prové de la seva passió pel flamenc i de ciutats com Sevilla, "on l'aroma de les flors se sent per tot arreu". Una imponent tela just a l'entrada recull una cita de Federico García Lorca a Juego y teoría del duende , acompanyada de l'explicació sobre el concepte de l'obra. La Lara ha emprès sola l'aventura de Temps de Flors, i ha hagut de compaginar el muntatge amb la seva feina a Barcelona. "Molta gent em pregunta què m'aporta fer això. Jo els responc que sóc una enamorada del Barri Vell de Girona. I que és un orgull formar part d'aquest projecte", conclou.

Més continguts de