Quan l'any passat, Craig Venter va anunciar que havia creat una cèl·lula artificial, el president nord-americà, Barack Obama, es va afanyar a demanar un informe expert sobre les implicacions bioètiques que podia tenir. Thomas Murray, president del prestigiós The Hastings Center, referent mundial en bioètica, hi va participar.
Quins poden ser els mals usos de la biologia sintètica?
D'una banda, es té por de la guerra i del terrorisme biològic, que es puguin crear organismes que puguin provocar malalties o fer malbé l'agricultura. De l'altra, cal tenir cura dels bioerrors, que serien la creació organismes nous amb bones intencions però que poden acabar provocant algun tipus de dany. Els sistemes biològics poden ser imprevisibles. Un microbi sintètic podria reproduir-se amb d'altres. Però els dissenys ja s'estan pensant perquè això no sigui possible. Per exemple, els bacteris alliberats al mar per digerir vessaments de petroli es pensen perquè morin quan acabin la feina i no es puguin reproduir.
I els beneficis?
Molts. Està a punt d'aprovar-se un nou tractament per a la malària en què es faran servir microbis sintètics per produir una versió sintètica de l'artemisa. Hi ha crítics que diuen que als països del Tercer Món els que cultiven la planta que la produeix es quedaran sense feina. En el debat ètic cal tenir en compte tots els arguments, i si a l'altre cantó de la balança hi posem les moltes persones que se salvaran d'una malaltia que actualment en mata milions, el balanç és a favor.
En el seu centre han creat un comitè multidisciplinar. Hi participen filòsofs, advocats, científics... Han convidat Craig Venter?
Hi participen molts científics que investiguen en aquest camps, però no hem convidat Craig Venter. Creiem que és una persona massa ocupada.
Al científic se li pressuposa que investiga per fer el bé. Demanen llibertat. És ètic vigilar-los ?
Els científics són éssers humans, alguns tenen bones intencions, d'altres no i d'altres posen per sobre de tot el benefici propi.
