La sospita plana sobre l’infern de Galícia

NigránInfern, por, canvi climàtic, eucaliptus, terrorisme o màfia són algunes de les paraules que s’han sentit més entre els grups de veïns afectats pels incendis de Galícia del cap de setmana passat. Si es visiten alguns dels pobles i muntanyes gallegues que han quedat totalment calcinades després dels incendis que van començar dissabte passat i van arrasar més de 35.500 hectàrees -segons les estimacions de la Xunta de Galícia- es pot arribar a sentir el pànic i la desesperació que s’hi va viure. “Va ser un autèntic infern”, repeteixen constantment veïnes de Chandebrito o d’As Neves, dues de les zones més afectades pels focs, en què van morir quatre persones. “No va ser un incendi normal, com els que combatem pràcticament cada any. Aquesta vegada el foc venia des del cel”, recorden.

Aquesta vegada les condicions climatològiques també van jugar un paper important en la propagació de les flames, que en qüestió de minuts devoraven extensions enormes de bosc i arrasaven tot el que es trobaven. A la sequera que afecta Galícia des de principis d’any s’hi va afegir l’huracà Ophelia, que va dur vents de més de 80 quilòmetres per hora que van facilitar que s’escampessin brases enceses que van volar diversos quilòmetres i van originar nous focus en diferents punts alhora. “Eren com boles de foc que queien del cel”, expliquen el José i la María Isabel, veïns d’As Neves, que van veure com diverses d’aquestes boles de foc, originàries d’incendis de Portugal, a pocs quilòmetres, queien al seu jardí, arrasaven el terreny que tenen i convertien el seu taller en una ruïna. “El fum arribava fins a Valença do Minho; va baixar com foc per la muntanya i en qüestió de minuts el teníem a sobre. Ja no es veia res i vam haver de sortir corrents. Ara entenem perquè a Portugal hi va morir tanta gent”, expliquen.

Desconfiança cap a la Xunta

Tot i això, els efectes del canvi climàtic no són la causa dels més de cent incendis que hi va haver. La desconfiança general i la sospita planen sobre la societat gallega. Ningú no entén com, en un sol cap de setmana, més d’un centenar de focs, simultanis o successius, van cremar en punts diferents de la geografia gallega. Però tothom hi coincideix: “Se sabia que això passaria. Hi havia les condicions perfectes”, asseguren l’Anton i la Mayte, veïns de Chandebrito. El biòleg Xavier Vasquez Pumariño apunta que molts focs van prendre per la propagació per les ràfegues d’aire calent, capaç de transportar les flames a desenes de quilòmetres”, però no descarta que “alguns focs poguessin ser intencionats”.

La Xunta de Galícia parla de terrorisme ambiental i ha impulsat una investigació paral·lela a la que puguin posar en marxa les autoritats judicials competents per aclarir les causes dels focs i agafar els culpables. Però són precisament el govern gallec i el seu president, Alberto Núñez Feijoo, els que estan en el punt de mira d’una gran part de la societat gallega per les seves polítiques forestals i d’omissió en la prevenció d’incendis. Pocs dies abans dels focs la Xunta havia acomiadat centenars de brigadistes contraincendis, un fet que crida l’atenció tenint en compte que, fins a aquesta setmana mateix i des del mes de febrer, les pluges habituals amb prou feines s’havien fet notar al nord-oest d’Espanya. Va ser una de les sequeres més severes que es recorden en els últims anys, que va fer que els boscos gallecs s’assequessin i es convertissin en un terreny adobat per al foc, que podia prendre amb qualsevol espurna, per petita que fos, o amb la mala idea de qualsevol ment incendiària.

A més, la Xunta continua impulsant campanyes per fomentar la plantació d’espècies invasores com l’eucaliptus, que han substituït espècies autòctones que són menys rendibles a curt termini per a la indústria de la fusta i del paper. Això crida l’atenció, tenint en compte que l’any passat el govern del Partit Popular va renovar la concessió a la paperera ENCE -situada a la ciutat de Pontevedra- per als pròxims 60 anys, fins al 2073, tot i que es donava per fet que l’empresa tancaria el 2018. Aquesta renovació, que no estava avalada per cap pacte polític i que es va fer després de la reforma de la llei de costes per part del govern espanyol, va dur a la declaració de Mariano Rajoy com a persona non grata a la seva pròpia ciutat natal, Pontevedra.

Comunitats de veïns i associacions per a la protecció de les zones forestals culpen aquestes espècies d’arbres invasors -sobretot l’eucaliptus- que poblen centenars de milers d’hectàrees a tot Galícia del fet que els incendis es fessin tan grans. Són espècies piròfites, que es beneficien del foc perquè són capaces de rebrotar abans que les plantes amb què competeixen. D’altra banda, també són espècies molt rendibles econòmicament en un termini relativament curt, precisament per la rapidesa de creixement. S’acusa el govern Feijóo de continuar subvencionant la plantació d’eucaliptus en lloc de fomentar la recuperació a les muntanyes gallegues de les espècies autòctones, molt menys inflamables i més enriquidores per a la bio-diversitat. La Xunta de Galícia, tot i això, critica a través de la ràdio pública la criminalització d’aquests arbres d’origen foraster argumentant que “són espècies rendibles” i que el que cal buscar és la “rendibilització de les muntanyes gallegues”. Aquesta mena de declaracions no fan res més que alimentar l’opinió, entre la població civil, que el govern gallec prioritza el negoci de la fusta i el foc per damunt de l’interès comú i del medi ambient.