La supervivència al càncer marca un nou rècord

BarcelonaDues dades molt concretes exemplifiquen l’espectacular increment de la supervivència al càncer durant les últimes dues dècades a Catalunya. Per una banda, si abans el 20% de les cirurgies dels tumors d’esòfag acabaven amb la mort del pacient, ara aquesta xifra s’ha reduït al 2%. Per l’altra, si fa només una dècada la majoria dels casos de leucèmia mieloide eren incurables, actualment, gràcies al fàrmac imatinib, sobreviuen el 94% dels pacients.

El resultat de tot plegat fa que Catalunya disposi actualment d’una de les taxes de supervivència més altes del món. En concret, el 60% dels malalts segueixen vius cinc anys després del diagnòstic, segons les dades que va donar a conèixer ahir l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’organisme que atén aproximadament la meitat dels casos que es produeixen. Fa una dècada eren el 45%. En el cas dels Estats Units, la supervivència actual s’acosta al 65% -però cal tenir en compte que es tracta de registres d’hospitals especialitzats de capital privat-, mentre que en el cas d’Europa se situa al voltant del 55%. “Les nostres són dades extretes del món real” que recullen tots els pacients diagnosticats per la xarxa pública, va expressar el director d’investigació de l’ICO, Josep Ramon Germà, durant el simposi celebrat a l’Hospitalet de Llobregat per commemorar el vintè aniversari de la institució.

Raons de la millora

L’augment de la supervivència, a un ritme superior al punt percentual per any, és el resultat de la combinació de diferents realitats, que es pot personalitzar en la feina de formigueta que fan investigadors i personal sanitari, però que té a veure també amb camps diversos com la millora de la cirurgia, una quimioteràpia amb menys toxicitat, una radioteràpia més afinada i, sobretot, una nova generació de tractaments farmacològics en els casos dels càncers líquids. El salt endavant és especialment destacat en el cas d’aquests tumors hematològics, tot i que el mateix Germà, acompanyat del president de l’ICO, Josep Maria Vilà, i la director general de la institució, Candela Calle, va admetre que encara hi ha un grup de tumors en els quals és difícil d’avançar -pulmó, esòfag i pàncrees-, que tenen molt a veure amb el tabaquisme. “Si demà desaparegués la planta del tabac desapareixerien el 27% de tots els càncers”, va expressar Germà de manera gràfica.

Futur esperançador

La realitat, de fet, és que millorar la supervivència del 94% en el càncer de mama, per exemple, serà difícil. Per això els oncòlegs van posar l’èmfasi en la prevenció i en la detecció precoç com dues eines bàsiques per aconseguir-ho, a més de subratllar l’esperança que representa la medicina personalitzada i l’ús de la immunoteràpia. L’augment dels anys de vida, però també de la qualitat amb què viuen els malalts aquest temps, fa pensar que en una dècada la taxa de supervivència als cinc anys podria enfilar-se fins al 70%, van assegurar els responsables de l’ICO, una institució que cada dia diagnostica prop de 40 nous casos de càncer i fa unes 900 visites de consultes externes, 350 tractaments de quimioteràpia i 470 de radioteràpia. L’institut du a terme actualment prop de 350 assajos clínics, amb un miler de pacients reclutats per participar-hi, i hi treballen un miler de professionals.

El càncer s’ha convertit en els últims anys en la principal causa de mortalitat a Catalunya, per davant de les malalties cardiovasculars. Al voltant de 17.300 persones van morir per aquesta causa l’any 2013, un 28,8% del total de defuncions registrades. Tot i així, no s’ha de perdre de vista que se’n diagnostiquen més de 40.000 casos i, per tant, la bona notícia és que el diagnòstic no és un sinònim de desenllaç fatal. L’envelliment de la població fa preveure que aquestes xifres augmentaran, però les constants millores de la ciència permeten albirar el futur amb optimisme. Saber que cal lluitar-hi, però que també es venç, és potser la millor manera de fer-hi front.