El tancament del 'Xornal de Galicia' deixa el gallec sense diaris
Avui es publica l'últim número del Xornal de Galicia , el segon diari en gallec que tanca aquest estiu. La manca de lectors i de suport institucional han deixat aquesta llengua sense presència als quioscos.
Barcelona.Els gallecs que vulguin llegir notícies en la seva llengua hauran de fer-ho, a partir de demà, per internet. Avui es publica per última vegada el Xornal de Galicia , que, després del tancament, el 28 de juny, del Galicia hoxe , era l'únic diari que encara utilitzava el gallec en les seves pàgines, si bé ho feia en una edició bilingüe en què part de la informació estava escrita en castellà.
Igual que va fer el Galicia hoxe , el Xornal mantindrà oberta la seva web, que inclou una versió en gallec i una altra en castellà. De fet, aquest diari va néixer a la xarxa el 1998, i no va ser fins al desembre del 2008 que va arribar als quioscos, en què ha aguantat tot just dos anys i mig.
La vida del Galicia hoxe , en canvi, va ser força més llarga: amb aquest nom havia nascut el 17 de maig del 2003 -Dia de les Lletres Gallegues-, però en realitat era l'hereu d' O Correio Galego , als quioscos des del 1994. "Vam ser pioners a treure un diari en gallec, el primer de la història de Galícia, i no va servir de res", lamenta José Manuel Rey, conseller delegat del grup Correo Gallego, editor del rotatiu.
Manca de suport
La desaparició amb tan poc temps de diferència d'aquests dos diaris s'explica per diversos factors. El Xornal en responsabilitzava, en la notícia en què anunciava el seu comiat, "la crisi específica que travessen els mitjans de comunicació, la crisi econòmica global i la falta de suport institucional".
Rey coincideix en l'anàlisi, i remarca que la Xunta actual "no aposta gaire pel gallec", però afegeix una altra causa a la desaparició d'aquesta llengua del quiosc: "El poble dóna l'esquena a l'idioma". Per això, en l'últim número del Galicia hoxe , es preguntava: "Què se n'ha fet dels 261.513 votants d'un partit nacionalista que presumeix de defensar el gallec? On són els 50.000 manifestants a favor de l'idioma que van omplir Santiago el 2009?". I criticava la poca implicació de les entitats de defensa de la llengua a l'hora de protegir els diaris en gallec.
