17/07/2011

La tècnica

3 min
La tècnica

Fer una bona pancarta no és fàcil. I no parlo de l'estètica. A mi això no em preocupa. Ja es veu. El que compta és el missatge. La idea que vols transmetre. Una bona pancarta, amb un lema encertat, sempre pot merèixer una foto i acabar al diari i multiplicar el seu efecte de manera exponencial. Tant se val que estigui escrita en un foli, de vegades és millor i tot, sembla més espontània, però mentre es pugui llegir i el que digui sigui punyent sempre pots triomfar i arribar als mitjans, i això, no ho oblidem, és el que aquí es pretén.

La tècnica és molt semblant a fer un eslògan publicitari. Busquem una frase curta i fàcil de recordar. Vuit paraules és el màxim acceptable: " Que no me quiten el derecho a la salud ". Aquí m'he passat d'una, però és una preposició, la a . Cap problema. Això està permès. Seguim. Un bon lema ha d'identificar clarament el teu producte, en aquest cas la salut, això és el que ens interessa, aquest és el nostre centre, doncs no la posem al centre, la posem al final de la frase perquè així es fixa millor, la memòria enregistra més intensament els finals, les cues. Això és important. Els finals. Compte amb els finals. Fixeu-ho. Si parlem de salut, la salut al final. Més coses. En una pancarta s'han d'utilitzar paraules senzilles, comunes, res de cultismes, expressions enrevessades, mots que et distanciïn del poble. No. Fixem-nos en el nostre exemple, aquí què hem fet servir? Quitar, derecho i salud , aquests són els conceptes que estem relacionant; clars, contundents, indiscutibles...

Fem ara un petit parèntesi. Encara que aquest no és el context, heu de tenir-ho en compte. Si l'assumpte ho permet, de vegades, és bo fer servir l'humor: un doble sentit, una rima, un acudit, etcètera, si fas somriure el lector de la pancarta obres una porta perquè el teu missatge penetri. En aquest cas, però, no ens enganyem, l'assumpte no ho permet. Amb la salut no s'hi juga. És un tema seriós. Si féssim una conyeta, si ens poséssim graciosets, perdríem el respecte del receptor i tota la feina se n'aniria en orris. La nostra pancarta la porta una senyora en cadira de rodes i una altra amb degotador, o sigui que aquí res d'humor. No hi ha espai per a la brometa. En altres casos l'hem fet servir i amb resultats molt positius, ja us en donaré exemples, però aquí no, no convé i no s'ha de fer.

Què més? Una pancarta ha de tenir un lema rendible en el marc d'una conversa. Què vull dir? Que la gent ha de poder utilitzar la nostra frase com si fos seva. Imagineu que una persona que no té ni idea del que allà s'està reivindicant s'acosta al nostre grup i pregunta: " ¿Oiga, aquí qué hacen? " És un moment important. Podries quedar-te sense paraules, dubtar, i això seria fatal. Però no. Tu tens una arma, no estàs indefens i, ràpidament, perquè en aquests casos no has de crear la sensació que no saps què dir, pots respondre: " Estoy aquí para que no nos quiten el derecho a la salud ". Pam. Com un tret al cap. Directe. Indiscutible. Una persona que contesta així de ben segur que té la raó. I si no la té, ho sembla, que és el que aquí ens importa.

I ara em direu: "I l'altra pancarta que hi ha enganxada a sota, la que diu « ¡No quiero morir por falta de atención y por culpa del dinero! ¿Y tú? », aquesta pancarta, disculpi, però sembla que no segueix cap de les consignes que ens està explicant..." Doncs teniu tota la raó de fer-me aquesta pregunta. La veritat és que no sé qui va ser el saberut, el llest, l'espaviladet, a qui se li va acudir enganxar a sota del meu lema, que com heu vist està pensat i treballat, que té una reflexió al darrere, aquesta bestiesa incomprensible que només redueix l'impacte del missatge central. Jo m'ho vaig trobar ja fet, al carrer i, esclar, en aquell moment no podia dedicar-me a arrencar els paperets perquè hauríem donat una imatge de discòrdia, de lluita interna, que encara hauria estat pitjor. Però per això us he posat avui aquest exemple, per fer-vos entendre que tots els detalls compten i que no hem de deixar contaminar els nostres missatges.

Cadascú que porti les pancartes que vulgui, només faltaria, però no barregem conceptes. L'excés d'informació és informació zero. I s'ha acabat el temps per avui. Demà parlarem de la resistència passiva.

stats