Publicitat
Publicitat

La gran temporada de bolets dispara la xifra de boletaires perduts

Els boletaries perduts creixen com els bolets: en deu mesos els bombers ja n'han rescatat 71. Només durant la segona quinzena d'octubre han estat 29 els caçadors de bolets extraviats

El perfil del boletaire perdut no té ni sexe ni edat concrets, però acostuma a ser de ciutat, sense experiència a la muntanya, va equipat amb roba de gran superfície comercial i inicia la cacera dins un grup liderat per un guia -que resulta ser tan inexpert com ell- i sense conèixer el nom de cap municipi dels que el rodegen. Cada hora que els bombers passen buscant boletaries costa uns 3.000 euros a la Generalitat.

La xifra augmentaria si es tinguessin en compte totes aquelles operacions que acaben abans del rescat, perquè el boletaire troba tot el sol el camí de tornada, però no deixa de ser sorprenent. 71 boletaires perduts en deu mesos han permès als bombers del Grup de Recolzament d'Actuacions Especials (GRAE), els especialistes que responen a la seva trucada de socors, dibuixar un perfil dels rescatats.

"Hem notat un augment considerable de les peticions de rescat per part de persones que surten a buscar bolets, es despisten i ja no saben tornar", explica. Són persones "molt inexpertes" que s'enfilen per la muntanya i es desorienten "amb gran facilitat".

Del 13 fins al 31 d'octubre, l'època de més bolets, la xifra de rescats s'ha disparat. En aquesta segona quinzena han estat 29 les intervencions d'aquest grup especialitzat en operacions de muntanya. Si la trucada d'auxili té lloc durant el dia -el més freqüent-, a banda dels vehicles terrestres, també s'enlaira un helicòpter. El cap de la divisió dels Grups Operatius Especials, Sebastià Massagué, xifra en "uns 3.000 euros" els diners que costa cada hora que els especialistes passen buscant els desapareguts.

El Ripollès, un dels destins de cap de setmana més escollits per la gent de Barcelona, és la comarca que ha enregistrat la concentració més elevada de boletaires despistats. 14 dels rescats han tingut lloc en aquesta comarca gironina. Al Berguedà s'hi han trobat 6 boletaries, a la Selva, 5 i a l'Alt Urgell, 4.

"He esmorzat en aquest restaurant, però no sé on sóc ara"

"Les converses telefòniques que mantenen rescatadors i rescatats sovint freguen límits surrealistes. Un cas molt freqüent el protagonitzen persones que han anat a buscar bolets de la mà d'amics que els fan de guia. Els porten a esmorzar i després fins a la muntanya, però en cap moment no els diuen on són exactament quan comença la cacera. "Ens truquen i ni tan sols saben dir-nos un municipi que els quedi a prop", subratlla Sebastià Massagué, cap dels Grups Especials.

L'abaratiment de la roba de muntanya i les millores en tecnologia de dispositius mòbils han ajudat la majoria de persones de ciutat a perdre la por a la muntanya. Les males llengües fins i tot bategen els més inexperts muntanyencs amb el nom d'una marca blanca d'una gran superfície comercial dedicada als esports. Van raonablement ben equipats "però els veus caminar i t'adones que són de ciutat", diu Carles Bosch, bomber dels GRAE. "A més fan preguntes que et fan veure que no s'adonen què és la muntanya i els perills que la rodegen".

Els mòbils, lògicament, han fet que creixin els rescats, ara "poden avisar, sense telèfon mòbil abans només podien intentar trobar el camí de tornada pels seus propis mitjans", raona Massagué.

Més continguts de