Al Dario mai no li han tremolat les cames per deixar un examen en blanc. Als seus 16 anys, és un de tants adolescents poc motivats en l'últim curs de secundària. Però aquest any la por de no fer-ho bé li ha fet deixar-se moltes hores a l'institut. No per un examen, sinó per Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres i el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra. I és que l'espectacle de Nadal a l'Institut Guillem Catà de Manresa, on estudia, va esdevenir força més que una obra de teatre. Va ser una empresa que va involucrar tot l'institut, des de l'ESO fins als cicles de formació professional (FP), i que es va convertir en un acte de cohesió i "d'autoestima col·lectiva", com el defineix Rosa Maria Ortega, la professora de música que va impulsar el projecte.
L'empenta d'aquesta professora ha portat els alumnes de 4t d'ESO a un dels principals teatres de Manresa, Els Carlins, amb escenografia feta amb ajuda dels alumnes de FP de fusteria i estètica, el maquillatge a càrrec dels del cicle de maquillatge, pentinats pels de perruqueria, i amb col·laboracions de molts altres cursos, com les noies de 1r i 2n d'ESO que fan hip-hop com a activitat extraescolar i que van recrear l'infern de Folch i Torres al ritme d'aquest moviment juvenil. "Tot l'institut ens hem implicat en un objectiu comú" que era fer d'aquest espectacle una gran celebració comuna, diu Ortega, i de retruc "obrir una finestra a la cultura i la tradició catalanes" per a la diversitat d'alumnes del Guillem Catà.
Cohesionar la diversitat
Aquest institut públic del barri de la Sagrada Família de Manresa, una zona que ha crescut amb la immigració de la resta de l'Estat i que ha rebut en els últims anys molts nouvinguts, principalment del Marroc, té prop d'un miler d'estudiants d'ESO, batxillerat i FP (deu cicles formatius que representen el 60% d'alumnat). "Per primer cop hem celebrat el Nadal tots junts, gent d'origen i tradicions diferents, i ara tenim una cosa que ens lliga per sempre", destaca Ortega.
El muntatge de nadales amb Els pastorets de Folch i Torres i el Poema de Nadal de Sagarra partia d'un muntatge pensat per a escolars, però es va adaptar per reduir els components més religiosos i donar-li alguns tocs més concordes amb la realitat d'actors i públic, com les ballarines de hip-hop, per exemple. Alguns rapsodes amb llargues llistes de suspensos van acabar dedicant moltes hores de pati a aprendre els versos de Sagarra.
Rosa Maria Ortega està convençuda que l'experiència ha deixat en els alumnes un pòsit de "valors i actituds d'esforç i superació, i també de cooperació i de sentir que formen part d'una col·lectivitat". I afegeix: "Al principi hi havia moltes cares escèptiques, però hem confiat en els nois i ells mateixos han vist que han estat capaços de fer-ho i fer-ho bé".
Amb tot, reconeix que "no va ser gens fàcil". "Va costar suor i llàgrimes i vam estar a punt de tirar la tovallola diverses vegades", relata Ortega. A més de l'esforç dels nois i les hores de feina extra dels professors, va fer falta també el suport econòmic de l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'institut. I se'n van sortir. "Moltes vegades no fas coses perquè penses que no podràs, però quan t'hi poses te n'adones que també es poden trencar motlles", resumeix la professora de música.
Després de vint anys ensenyant Verdi i Beethoven -però també Bob Dylan i els Beatles- a estudiants de secundària, Ortega diu que li "encanta" treballar amb nois d'aquestes edats precisament perquè "és un repte". "I a mi m'agraden els reptes", afirma.
És una convençuda del valor educatiu de la música. "Diuen que la meva és una assignatura maria , doncs amb molta honra", es rebel·la Ortega, i defensa que "la música és un llenguatge que educa la sensibilitat i les emocions".
És amb aquest convenciment que la professora de música va engrescar tot l'institut en un projecte escènic que anava més enllà del tradicional concert de Nadal. "El fet de pujar a l'escenari d'un teatre de debò i enfrontar-se a un públic motiva més i els posa més pressió que un examen. És un estímul que els fa esforçar-se i donar el millor", explica. La mateixa Ortega es va sorprendre amb la dimensió que, a poc a poc, va anar adquirint el projecte, que va acabar implicant molta més gent que els nois de la seva classe. "Va ser molt emocionant i, com algun professor va dir quan tot va acabar, vam sortir d'aquell teatre millors de com havíem entrat".
"Si t'ho proposes, pots"
"Ens hi vam apuntar per fer la conya, però quan vam veure que hi havia tanta gent que ajudava i tanta gent que creia en nosaltres, no vam voler decepcionar-los", explica el Dario. Ell va demanar fer de Satanàs i el seu company Èric de Llucifer perquè els va semblar una gracieta. "I després va resultar que érem els que teníem més text per aprendre!", riu el Dario. Però com apunta l'Èric, una de les moltes coses que han après de l'experiència és "que si realment t'ho proposes ets capaç de fer qualsevol cosa".
