BarcelonaEl 22 de gener del 1939 feia fred i vent, Barcelona estava a punt de caure, i riuades d'homes, dones i nens emprenien el camí cap a l'exili. El bàndol republicà havia perdut la guerra i havia d'evacuar els seus ferits. L'estat major va encarregar a un dels responsables de la Sanitat en la Defensa Civil, el metge cirurgià i ginecòleg Francesc Bergós, portar fins a l'altra banda de la frontera un miler de soldats ferits. No era gens fàcil, perquè a la ciutat no quedava gairebé res en peu: no hi havia ni camions, ni autocars, ni ambulàncies. Finalment, Bergós va pujar aquests homes als vagons a Barcelona i el tren es va posar en marxa destí a Portbou. Les tropes feixistes, que ja havien guanyat la guerra, van intentar, sense èxit, atrapar el comboi dels soldats ferits. Bergós havia de fer moltes parades, portava ferits que necessitaven cures, i sovint, quan deixava enrere una població, al cap de poques hores hi arribaven els franquistes.
No era un viatge fàcil, les bombes continuaven caient sobre la població civil i les estacions eren rateres on, sense previ avís, l'aire s'omplia de soroll i la llum ho encegava tot. Amb pocs minuts, a l'andana, només hi havia pols, crits i cossos destrossats. El comboi va arribar el dia 27 a Portbou i a la població rossellonesa de Cervera. No va ser el final del periple, els ferits no podien ser atesos: "Les autoritats franceses van posar a disposició del metge català u n nou tren per tal que conduís els ferits fins a Lió", explica David Serran o, professor de la URL. Ni tan sols quan van arribar a aquesta població francesa, Bergós va poder donar per acabada al seva batalla. Allà els metges francesos van començar a practicar amputacions de manera força sistemàtica. El metge va haver de bregar perquè es convencessin que les ferides, malgrat la supuració, es podien guarir, com així va passar. Bergós va ser com Elisabeth, un altre heroi pràcticament anònim, que va salvar la vida a un miler de soldats republicans malferits. Aquest metge català no va tornar a Barcelona. Va ser el cap de sanitat al camp de concentració d'Argelers i més tard es va embarcar cap a Amèrica.
Als camps d'extermini hi va haver moltes més mostres de solidaritat. Ho diu sempre Neus Català, que va sobreviure a un infern que tan sols pot recordar en blanc i negre, el de Ravensbrück. En aquest camp d'extermini, els nazis hi van tancar més de 132.000 dones. Català, quatre dècades després de sortir "del món dels morts", va voler recollir el testimoni de totes aquestes companyes a De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. A Les dones als camps nazis , Serrano explica que, "com en algunes presons franquistes, es van crear unitats familiars amb el cognom de la més forta, que es dedicava a administrar l'aliment i l'afecte entre les desvalgudes membres del seu nucli familiar".
