Publicitat
Publicitat

VOCACIONS RELIGIOSES

Catalunya és la segona autonomia on menys joves volen ser capellans

Un de cada tres seminaristes és estranger

El 30% de seminaristes que es formen a Catalunya són nascuts fora de l'estat espanyol. Gràcies a ells l'Església supleix la falta de capellans, l'únic ofici que la crisi no ha perjudicat.

La falta de fe passa factura als seminaris i a les esglésies catalanes. Ja fa anys que es redueix el nombre de joves que volen estudiar per a capellans, un ofici que, contràriament a la resta de professions, que pateixen de ple les conseqüències de la crisi econòmica, té poca demanda i molta oferta.

"Fan falta joves que vulguin treballar d'això. La feina no ens falta, som pocs i no podem donar a l'abast. Necessitem gent", es queixa Jaume Casamitjana, rector del Seminari de Vic i vicerector del Seminari Interdiocesà de Barcelona, que explica que els seminaris estan força buits a Catalunya i, en general, a la resta de l'estat espanyol i de l'Europa occidental. En canvi, explica: "Això no passa a Àfrica ni a Amèrica. Els seminaris estan plens, allà", confirma el religiós, que atribueix la situació europea a la secularització que ha viscut la societat moderna, que ara, en opinió del mossèn, és "fràgil" i sense "idea de compromís".

Catalunya, una realitat pitjor

Per suplir aquestes mancances, que ja són un fet consolidat amb els anys, molts seminaris de Catalunya han acceptat joves nouvinguts al país. Per exemple, al Seminari Interdiocesà de Barcelona, que és el que forma els futurs capellans de comarques, hi ha un seminarista colombià, un altre de les Filipines i un parell que són africans. "Actualment podríem dir que els seminaristes nascuts fora de l'Estat són un 30% del total", explica Norbert Miracle, rector del seminari, per qui la causa d'aquest fet no és cap altra que la immigració que té el territori. "Això és el reflex de la nostra societat. Cada cop hi ha més persones estrangeres a Catalunya i, per tant, això es veu reflectit també en aquest sector", explica el religiós. Ara bé, el mossèn també considera que hi ha falta de vocacions a Europa i a l'estat espanyol i, per això, diu, "és bo que vinguin seminaristes de l'estranger". I el fet és que han augmentat la seva presència els últims anys.

Pel que fa al Seminari Conciliar de Barcelona, que és el que forma els futurs capellans de les diòcesis de la capital catalana i de Sant Feliu de Llobregat, la xifra de seminaristes nouvinguts també ronda el 30% del total. Concretament, deu estudiants per a capellà són vinguts de l'estranger i d'aquests deu, cinc han vingut a Catalunya expressament per cursar el seminari i ordenar-se mossens. Tal com explica el rector del seminari, Josep Maria Turull, n'hi ha dos procedents de Colòmbia, un de França, un de Mèxic, un de Bolívia, un de Sèrbia i quatre d'Ucraïna.

Un ofici que la crisi no perjudica

L'Església catalana viu, doncs, una situació precària. En vint anys ha perdut un quart dels capellans que tenia i molts dels que queden en actiu superen els 70 anys d'edat. A més, Catalunya és la segona comunitat de l'estat espanyol en què menys joves volen ser capellans, de manera que la situació d'aquesta professió no sembla que es pugui revertir a curt termini. Hi ha demanda de mossens, una demanda que ni les dificultats econòmiques poden suplir.

De totes maneres, l'Església catalana no acceptaria ningú que volgués ordenar-se capellà per raons exclusivament econòmiques i, segons els clergues, "això ja es vigila". Tal com confessa Norbert Miracle, ara per ara, no s'han trobat cap cas d'aquests i, fins i tot, han acceptat dos nois al seminari que han deixat "bones feines" per entrar-hi.

No obstant això, Casamitjana considera que com que hi ha necessitat, la situació canviarà. "Estic convençut que vindrà una primavera vocacional", sentencia.

Més continguts de