Publicitat
Publicitat

Un homenatge a l'arqueòleg del cine fa doblar les visites al Museu d'Arqueologia

Els tresors d' Indiana Jones, peça de museu

Amagat a les sales del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), entre eines prehistòriques i àmfores gregues, hi ha un tresor cinematogràfic que hi ha anat a parar com a homenatge a l'arqueòleg més famós de la gran pantalla, Indiana Jones. La mostra A la recerca dels tresors perduts , que es podrà veure fins al 16 d'octubre, converteix les visites al museu en una gimcana en què les habituals peces arqueològiques comparteixen protagonisme amb les rèpliques dels objectes que el cèlebre explorador interpretat per Harrison Ford va perseguir durant quatre pel·lícules.

La idea de portar una mostra d'aquestes característiques a un museu va ser de dos fans de l'explorador, Rubén Molins i Rubén González. A través de Rubens Produccions, i per celebrar el 30è aniversari de la saga d'aventures, van proposar-la al MAC. La majoria dels objectes exposats pertanyen a les seves col·leccions personals i provenen d'edicions limitades que la productora de les pel·lícules va posar a la venda com a marxandatge, però d'altres han estat creats expressament.

"Ho vam proposar sense estar gaire segurs del que fèiem, però pensàvem que podria ser divertit", confessa Molins. I es van trobar amb l'entusiasme del director del museu, Xavier Llovera, que "feia temps que volia obrir l'espai a la gent, perquè el MAC té molta afluència escolar, però poca repercussió en la societat civil". De moment sembla que la idea funciona. Des que la van inaugurar fa poc més de dues setmanes, segons el director, s'han doblat el nombre de visites a la tarda (al matí hi van bàsicament escoles i casals).

El camí, però, no ha estat fàcil. El museu va contactar amb l'empresa que gestiona els drets de la marca Indiana Jones a Espanya, Biplano, i tot i que en un primer moment van donar suport a la iniciativa, van acabar retirant-lo perquè, segons un portaveu de la companyia, "hi ha una exposició als EUA que ha de voltar pel món i té els drets en exclusiva".

D'exposició a circuit

El contratemps va obligar els impulsors a esprèmer la imaginació i després de descartar el tradicional format d'exposició van haver d'optar per un recorregut a través del museu. "D'aquesta manera els visitants -apunta Molins, que és comissari de la mostra- han de recórrer totes les sales i es poden interessar per la resta de peces". Encara que el museu ha omès qualsevol referència a marques registrades per Lucasfilms -l'empresa que té els drets a escala mundial- i no ha fet servir logotips patentats, el portaveu de Biplano va assegurar que es mouen en una "frontera molt delicada" i que ells han complert la seva "obligació" d'informar Lucasfilms, que "està estudiant quines han de ser les accions a prendre".

Forjar vocacions

A més de dinamitzar l'activitat del museu, Indiana Jones ha fet altres bones obres per al món de l'arqueologia. Segons el director del MAC, "moltes vocacions d'arqueòleg es van forjar arran de les pel·lícules", i tot i que el que s'hi ensenya de la professió "no té res a veure amb la realitat", van servir per "despertar l'interès en l'arqueologia i revaloritzar la importància dels seus símbols". "A la pel·lícula -afegeix Llovera- s'omet el vessant científic, un dels més importants de la feina d'un arqueòleg, i es queden només amb la part aventurera".

Els guionistes i assessors de Spielberg també van flaquejar en el rigor històric. Les peces que s'exposen aquests dies al Museu d'Arqueologia presenten incongruències històriques majúscules. "S'ha de tenir present que estem parlant d'un entreteniment que té algunes connexions amb la realitat, però no busca una correspondència escrupulosa amb els fets", justifica el comissari. Davant d'això, el director del museu és conscient que la decisió de barrejar la ciència i l'entreteniment pot no agradar a tothom: "Estic convençut que hi ha sectors de la professió que no estan contents amb això, però ens ha servit per apropar-nos a nous públics".

Més continguts de