Els tresors ignorats del Liceu surten de l'armari

BarcelonaEl dimarts 7 de novembre de 1893 el conserge del Liceu escrivia: " Esta misma noche a las 11 menos cuarto, mientras se representaba el 2º acto de dicha ópera [ Guillem Tell de Rossini] y antes de comenzar el tercero un horroroso estruendo sembró la alarma entre los espectadores, empleados y demás personas que se hallaban en el teatro produciendo confusión y angustia. Era que entre los sillones 27 y 28 de la fila 13ª había estallado una bomba o petardo de dinamita" . El conserge era un bon cronista. Descrivia amb tot detall què va succeir la nit en què l'anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes Orsini sobre la platea del teatre.

Era part de la seva feina. Durant més de cent anys, del 1862 al 1981, els conscienciosos conserges del Liceu van relatar, cada dia i sense excepcions, fins i tot enmig d'explosions i d'incendis, tot el que succeïa al teatre.

Una descoberta inesperada

Aquest dietari exhaustiu de vint-i-sis volums és tan sols un dels més de 50.000 documents -és una xifra estimada- que la Societat del Gran Teatre del Liceu atresorava, sense saber-ho, en un immens armari de roure americà. En dos anys la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) haurà digitalitzat aquest increïble arxiu fins ara ignorat. "Sincerament, no érem conscients que a l'armari hi havia tota aquesta documentació", admet el president de la Societat del Gran Teatre del Liceu, Manuel Bertrand. Quan el 2007 es van començar a obrir les caixes, es van descobrir manuscrits que tothom creia que havien desaparegut en algun dels turbulents episodis de la història del segle passat. Per exemple, la Memòria per el concurs de Director d'Escena del Teatre del Liceu , que el dramaturg Adrià Gual va escriure al 1902 o documentació dels anys de la Guerra Civil, quan el Govern republicà va expropiar el teatre per convertir-lo en "l'òpera del poble". Aquest armari, com les maletes de Robert Capa, amagava un munt de tresors: una inacabable col·lecció de programes de mà, documents arquitectònics que han sobreviscut a dos incendis, una increïble col·lecció fotogràfica no només dels grans artistes i dels concerts, sinó també dels premis dels concursos de disfresses, de l'instrumental tècnic, dels llums, del disseny de l'attrezzo , ciclorames... Fins i tot, els rebuts de la llum del 1890 i tot el que queda per descobrir, perquè l'exploració encara no ha acabat.

Balls de màscares

Francesc Cortès, director del Grup de Recerca Les Músiques en les Societats Contemporànies de la UAB, està convençut que l'arxiu estimularà un munt de treballs de recerca. Cortès valora sobretot "les partitures dels balls de màscares del segle XIX i XX, que permetran saber quines eren les modes de cada època".

Amb la digitalització, tothom qui ho vulgui podrà accedir a la història del teatre, que comença amb l'escriptura de la constitució de la Societat del Gran Teatre del Liceu el 1838. "Només es disposa d'un arxiu semblant a l'Òpera de París, al Covent Garden de Londres, a la Scala de Milà o al San Carlo de Nàpols", explica Cortès. A diferència, però, de totes aquestes òperes, "que conserven sobretot documentació artística, el Liceu ha preservat -sense ser-ne gaire conscient- molts aspectes de la vida social i pública del teatre".