Publicitat
Publicitat

ELS NOUS VIATGERS

La classe mitjana creix a la Xina i a l'Índia i neixen milions de turistes potencials; Catalunya vol posicionar-se com a destí

El turista del futur vindrà d'Àsia

Qui són els turistes asiàtics? Sota aquesta denominació genèrica hi ha milers de persones: xinesos, indis, tailandesos o singapuresos que tenen en comú les ganes de viatjar. El fort creixement econòmic que estan vivint aquests països ha potenciat el desenvolupament d'una classe mitjana que els convertirà, en un termini de deu anys, en els principals emissors de turistes del món. Les xifres parlen per si soles: segons l'Organització Mundial de Turisme, l'any 2020 la Xina serà la primera potència turística del món, amb 100 milions de viatgers, i l'Índia la seguirà de prop, amb 50 milions de turistes.

Molts receptors d'aquest nou turisme han vist la gran oportunitat de negoci i ja han començat a preparar la seva estratègia. Per ara, grans capitals europees com París, Londres o Roma guanyen la partida. Per no perdre el tren, Catalunya ja està perfilant des de fa temps la seva estratègia. El turista asiàtic encara no coneix bé els catalans i per atraure'l els experts diuen que, primer, cal conèixer molt bé el nou visitant i saber què busca.

Perfils diferents
En pocs anys veurem els senyals del metro de Barcelona en xinès? O la senyalització dels aeroports? Tot és possible. Si més no, aquest és un dels consells que dóna Liu Wu Xion, vicepresident de China International Travel Service, una de les agències turístiques més grans de la Xina, que reconeix que Barcelona i Catalunya encara no són gaire conegudes entre els seus clients. L'any passat van arribar 102.000 turistes xinesos a Espanya, un 23% més que l'any anterior, però s'espera que la xifra creixi molt en els propers anys. El visitant que arriba fins aquí és, majoritàriament, una persona jove (entre 26 i 45 anys), amb estudis universitaris i que en un 53% dels casos està casat i viatja amb fills, segons dades de Turespaña.

Els indis, tot i que entre nosaltres també hi ha una comunitat creixent d'habitants que en són originaris, encara tenen menys referències de Catalunya. De fet, a tot Espanya l'any passat només hi van venir 77.108 turistes, un 5% més respecte a l'any anterior. Les xifres encara estan molt per sota d'altres països occidentals com França, Itàlia, el Regne Unit, Suïssa o els Estats Units, que són els seus destins preferits. Segons Kavita Bhalla, vicepresidenta de l'agència Cox & Kings (una de les més importants del país), Catalunya i -sobretot- Barcelona es podrien posicionar com a destí de viatges d'incentius, una tradició molt arrelada perquè els indis celebren els ascensos, les promocions o qualsevol millora laboral amb un viatge i fa pocs anys que comencen a fixar-se en Europa.

Què busquen?

Els motius pels quals els asiàtics viatgen són senzills: volen relaxar-se, divertir-se i anar de compres. Als xinesos no els motiva ni el sol ni la platja, prefereixen el turisme cultural, arqueològic i paisatgístic, i una de les característiques més definitòries tant de xinesos com d'indis és que gasten molts diners. Senten debilitat per les marques de roba i de cosmètics internacionals, que en molts casos els surten més barates a Europa que als seus països. Els xinesos continentals que van venir de turistes a Espanya el 2010 es van gastar, de mitjana, 725 euros, un 134% més que l'any anterior. Els xinesos de Hong Kong encara van gastar més: 970 euros, un 117% més. Els indis, en canvi, van arribar fins als 429 euros. James Samuel, cap de vendes d'International Travel Market, recorda que la Xina és el segons país del món pel que fa a bilionaris i que l'Índia n'és el vuitè, i destaca la "immensa oportunitat" que això suposa per al turisme de luxe, un sector que a Barcelona comença a despuntar.

Una altra de les passions dels turistes asiàtics són els espectacles esportius locals, especialment els partits de futbol d'equips coneguts internacionalment, com el Barça. La Fórmula 1 i les motos també aixequen passions i poden justificar, perfectament, un viatge de milers de quilòmetres.

Més continguts de