Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ SUPERIOR

Guerra de xifres per l'augment de preus de les matrícules

Els universitaris paguen el 21% dels estudis, segons un informe

Acadèmics catalans calculen que l'alumne paga ara un 21% dels estudis, i no el 15% que diu l'administració. Segons els seus càlculs, l'encariment no podria superar el 19%, però el Govern rebat l'informe.

El dia abans de la reunió dels rectors amb el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, per tractar sobre l'augment del preu de les matrícules, les universitats catalanes van voler "trencar alguns tòpics" sobre l'aportació econòmica dels estudiants al sistema, com va apuntar el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez. Un estudi elaborat pel recentment creat Observatori del Sistema Universitari (OSU) -una plataforma independent formada per professors i estudiants d'alguns centres públics catalans- estima que els universitaris ja han pagat en aquest curs 2011/2012 un 21,38% del cost dels seus estudis, i no el 15% que xifren les administracions.

Això vol dir que "l'aplicació del decret del govern espanyol -que preveu per al curs vinent una forquilla de preus universitaris d'entre el 15% i el 25% del cost de la carrera- es podria fer sense apujar els preus actuals", segons la coordinadora de l'informe i professora de matemàtica aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Vera Sacristán. El càlcul del govern és que els estudiants paguen una mitjana del 15%, de manera que si el preu puja fins al 25%, suposaria un increment del 66%. En canvi, fent cas de les estimacions de l'OSU, l'increment de preus no hauria de superar el 19%.

El secretari d'Universitats de la Generalitat, Antoni Castellà, va voler deixar clar que l'estudi de l'OSU fa el càlcul respecte d'una part del sou del professorat, no tot, i tampoc no té en compte "ni les infraestructures, com aules o ordinadors, ni la part de la recerca que va associada a la docència". "Si l'alumne només aporta per docència, es condemna el centre a fer només docència, a ser un college , i el català és un model d'universitats de recerca", explica. Castellà va insistir ahir que l'aportació actual de l'estudiant és del 15% en relació a l'aportació del Govern, que cobreix el 85% restant.

El problema és que no existeix un mètode unificat per calcular quin és el cost per plaça d'un estudi universitari. "La majoria de centres públics catalans treballen amb comptabilitat de costos, però estem treballant per establir criteris homogenis", va dir Castellà. La Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, que aplica la comptabilitat analítica, calcula que l'aportació mitjana dels seus alumnes ronda el 18%.

Els preus més alts de l'Estat

A més de fer una estimació per al curs actual, l'estudi de l'OSU fa un càlcul concret del curs 2008/2009, l'últim del qual hi ha xifres tancades. Aquell any els estudiants catalans van pagar el 15,19% del cost, el percentatge més baix de l'Estat. Extremadura és la comunitat amb més aportació de l'alumne (29,9%) i la mitjana estatal va ser del 19,8%.

Tot i així, les universitats catalanes són les més cares de l'Estat, amb uns preus que van dels 910 als 1.423 euros per curs. Només Aragó té títols que arriben als 1.400 euros.

A escala internacional, els preus públics espanyols són els sisens més cars d'Europa, ja que en països com Alemanya, Suècia i Finlàndia la universitat pública és gratuïta.

Més continguts de