La universitat vol que el Govern exigeixi el First per ser mestre
Ensenyament és partidari que a primària el requisit del B2 segueixi sent només per als docents d’anglès
BarcelonaQue els mestres tinguin un nivell elevat d’anglès perquè els alumnes aprenguin al màxim possible l’idioma. Amb aquest objectiu, el programa Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) ha demanat al departament d’Ensenyament exigir el títolFirst Certificate d’anglès -o el seu equivalent, el B2, en la nomenclatura comunitària- per poder treballar de mestre. El MIF, un organisme que està format majoritàriament per les facultats d’educació, però també per la secretaria d’Universitats i Recerca i el mateix departament d’Ensenyament, recull aquesta petició en l’informe de la formació dels mestres de primària en llengües estrangeres. El text insta a demanar una acreditació mínima de B2 a qualsevol professional que vulgui accedir a un lloc de treball com a mestre.
Actualment no es demana cap nivell de llengua estrangera per entrar a la borsa de treball de mestres, mentre que s’exigeix un B2 només per exercir de mestre d’anglès. Fins fa dos anys, només s’exigia el First als professors d’anglès de secundària i, actualment, se’ls demana el C1, que equivaldria a un Advanced en terminologia de Cambridge.
“Cal que sigui Ensenyament qui posi els requisits lingüístics a l’hora de demanar la feina, perquè és l’única manera de garantir que tothom tingui el B2”, apunta la coordinadora de la comissió del MIF d’anglès i professora titular del departament de didàctica de la llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Cristina Escobar, que afegeix que “cal avançar cap a un món plurilingüe i interconnectat”. Fonts del departament d’Ensenyament, en canvi, justifiquen que no es demani una acreditació lingüística. “Els mestres no han de fer classes d’anglès i, per tant, no cal que se’ls exigeixi cap nivell per accedir a la borsa”, apunten. Segons el departament, són les universitats que ofereixen els graus de magisteri les que han de determinar el nivell dels futurs mestres.
De fet, els estudiants de tots els graus -no tan sols els de magisteri- que van començar la universitat el curs 2014-2015 haurien de tenir el First per poder obtenir el títol el 2018. Segons dades de la secretaria d’Universitats i Recerca, només un terç dels estudiants van accedir a la universitat amb aquest nivell o un de superior.
Per aconseguir que els universitaris estudiessin la llengua estrangera, el Govern va crear el programa Parla3, en què es concedeixen ajuts per millorar el nivell lingüístic. La secretaria assegura que no té constància de quants estudiants han utilitzat el programa Parla3 perquè “aquests estudiants encara no s’han graduat”.
L’informe també reclama més rigor en la formació dels mestres. En aquest sentit, defensa que cal “revisar els criteris de selecció en la contractació de mestres per part de les administracions”. Els canvis, segons el text, haurien d’anar encaminats a aconseguir que la selecció de docents valori adequadament la formació lingüística i didàctica dels candidats.
Per a Escobar, en resum, és necessari que “a l’hora de contractar els mestres es puguin triar els millors, els que tenen més competències”, sosté.
Més nivell, més punts
En la mateixa línia, l’informe del MIF demana que les acreditacions lingüístiques superiors donin accés prioritari a la borsa de treball. És a dir, demanen a Ensenyament que de forma “immediata” incentivi de manera “determinant i progressiva” les acreditacions lingüístiques oficials, de manera que una acreditació lingüística superior (C1, per exemple) doni accés prioritari a un lloc de treball, per davant d’un altre professional amb mèrits equivalents però amb una acreditació lingüística inferior. “A les escoles arriben nous mestres que tenen competències molt avançades i sovint es queda el qui és més antic i no el qui ho fa més bé”, insisteix la coordinadora del MIF.
Sigui com sigui, tothom coincideix en un punt: cal millorar el nivell d’anglès de mestres i alumnes com més aviat millor.
Què és i què fa el MIF?
Amb l’objectiu de prestigiar la professió de docent, el Govern i les universitats que imparteixen magisteri van crear el programa Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) l’any 2013. El consell de coordinació del MIF està format per dos membres de cada universitat (per tant, la presència de les universitats és majoritària), dos membres nomenats pel departament d’Ensenyament, dos per la secretaria d’Universitats i Recerca, el coordinador del MIF i el secretari del MIF. Durant aquests tres anys, bàsicament s’han centrat a dissenyar la prova d’ingrés al grau de magisteri i a articular com haurien de ser els estudis. Aquest juny s’aplicarà la prova per primera vegada.