Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ SUPERIOR

La UPF i la UdG oferiran MOOCs, cursos gratuïts i massius que revolucionen internet

Les universitats catalanes posen un peu en la nova educació 'online'

El fenomen dels MOOC, cursos gratuïts i massius impulsats per les universitats més prestigioses del món, ha revolucionat l'educació online. La UPF i la UdG ja n'estan elaborant de propis.

Les classes de Harvard, de Stanford i del Massachusetts Institute of Tecnology (MIT) són avui a l'abast de tothom. Amb només una connexió a internet es pot fer un curs en algun d'aquests prestigiosos centres i obtenir un certificat que ho acredita -tot i que no és un títol oficial-. Són els anomenats MOOC (massive open online courses o cursos massius oberts online ), un fenomen que va esclatar l'any passat de la mà d'aquests centres de renom mundial i en el qual ara algunes universitats catalanes -com la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Girona (UdG)- han decidit introduir-se. N'hi ha que hi veuen la gran revolució de l'aprenentatge online , però a alguns dels principals experts en educació a través d'internet, com els de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), els generen massa dubtes.

Els antecedents

L'educació superior gratuïta a la xarxa fa més de 10 anys que existeix

L'educació superior de qualitat fa anys que ha fet el salt al món digital. El MIT va ser el primer a penjar gratuïtament, el 2002, part de les seves classes al MIT Open Course Ware. El 2006, la iniciativa va quedar eclipsada per la Khan Academy, la web creada pel graduat de Harvard i del MIT d'origen indi Salman Khan. Tot arrenca de l'intent de Khan d'ajudar el seu cosí a estudiar matemàtiques, amb vídeos tutorials que després va penjar a YouTube. L'èxit dels vídeos va portar Khan a deixar la seva feina de consultor econòmic i obrir la Khan Academy. Els centres University of the People i Peer to Peer University són altres experiències que ja hi ha a la xarxa.

Universitats amb prestigi

Noms com Harvard i Stanford i el format de curs real, claus de l'èxit

Què tenen d'especial els MOOC? Daphne Koller, cofundadora de Coursera, la plataforma de MOOCs creada per Stanford, destaca com a tret distintiu principal la seva "estructura de curs real". Els cursos tenen una durada concreta, entre 5 i 12 setmanes, amb una data d'inici concreta, exàmens al final de cada setmana i una prova final per atorgar el certificat. Una acreditació que també suposa un al·licient important per apuntar-s'hi, tot i que no són títols universitaris homologats, especialment si porten el nom d'algunes de les universitats més prestigioses del món. De fet, el simple fet de tenir al darrere centres com Stanford, Princeton i Colúmbia explica en bona part l'alt interès que de seguida van despertar els MOOC.

L'intent iberoamericà

Miríada X, la primera plataforma de MOOCs en llengua no anglesa

El novembre de l'any passat la xarxa d'universitats de parla hispana i portuguesa Universia va fer el salt al món dels MOOC amb l'ajuda de Telefonica Learning Services i de la Fundació CSEV. Van crear Miríada X, la primera plataforma de cursos MOOC de parla no anglesa que està preparant els primers cursos d'universitats de l'estat espanyol i Llatinoamèrica. Per animar les universitats a fer cursos, la plataforma ha anunciat un premi al millor MOOC de Miríada X que està dotat amb 10.000 euros.

UPF i Tecnocampus

Els primers MOOC catalans estaran llestos al febrer i març

Les primeres dues universitats catalanes a engrescar-se amb Miríada X han estat la UPF -i també el seu centre adscrit Tecnocampus Mataró-Maresme- i la UdG. "És una eina d'autoaprenentatge que vol obrir el coneixement a qualsevol persona, però no perquè amb allò pugui anar enlloc, ja que el certificat no l'hi convalidaran", explica Vanesa Daza, la professora de la UPF que està organitzant, amb un company, el MOOC Descodificant l'àlgebra. El curs, que arrencarà al març a Miríada X, té també un objectiu propi, que és cobrir el dèficit de nivell en matemàtiques que s'han trobat en alguns alumnes que arriben a primer d'alguna enginyeria. Per això recomanaran el seu MOOC -que pot fer qualsevol persona amb un nivell de matemàtiques de secundària- a tots els alumnes de primer curs. Per Daza, els MOOC tenen la funció d'oferir "un primer contacte a l'estudiant amb una matèria per decidir si vol endinsar-s'hi" amb un curs oficial.

La UdG farà dos MOOC

"Les universitats catalanes hi poden competir, sens dubte"

El MOOC de la UdG Investigació científica 2.0 , que començarà al febrer, ja té 824 inscrits, i el d' Història de la química , que arrenca al març, en té 610. La UdG ha comprat nou software per dissenyar aquests cursos, que requereixen molta creativitat de vídeo i elements interactius. Davant el seu nul rendiment econòmic, el vicerector de planificació i qualitat de la UdG, Martí Casadesús, ho té clar: "Més que un interès és una obligació, perquè una missió bàsica de la universitat és impactar en la societat i transferir coneixement", diu Casadesús, que destaca l'oportunitat "d'explorar noves maneres de fer docència". El mateix vicerector ha fet alguns dels MOOC de Coursera "per veure com funcionen" i n'és un gran defensor. "Ha ajudat moltíssim que les millors universitats del món ho impulsin, però no hi ha cap mena de dubte que les universitats catalanes hi podem competir", afirma. Diu que "universitats petites com la UdG tenen més possibilitats", perquè estan més avesades a la tutorització amb grups petits i més preparades, per tant, per al "canvi conceptual que cal en els professors".

Veus discrepants

La UOC estudia el fenomen, però encara li planteja molts dubtes

Amb prop de 20 anys d'experiència en l'educació online , la UOC està analitzant el fenomen MOOC amb un grup de treball. Per començar, dubta de "l'impacte real que tindrà en l'aprenentatge", ja que "no és el mateix educar que donar accés a la informació", diu el director de l'eLearn Center de la UOC, Albert Sangrà. Ell defensa "l'acompanyament d'un tutor", que és impossible amb cursos oberts a milers d'alumnes alhora. Per això creu que els MOOC evolucionaran necessàriament fins que augmentarà l'acompanyament. Sangrà també en posa en dubte la "finalitat", ja que no hi ha constància que generin un aprenentatge real i no donen una titulació oficial. Coursera i Udacity es defineixen com a entitats amb afany de lucre, però els cursos són gratuïts. "El model de negoci és molt poc transparent. ¿Després d'un temps, faran pagar pels cursos? ¿O faran negoci venent a empreses les dades de la gent registrada? ¿O potser han creat la plataforma tecnològica per fer que tingui èxit i llavors vendre-la a un preu alt?", es pregunta Sangrà.

Més continguts de