CIÈNCIA
Societat 03/08/2017

“És urgent tenir un debat sobre l’edició d’embrions”

Els experts alerten que l’estudi sobre la modificació dels gens reobre l’opció dels “fills a la carta”

Pau Esparch / Elena Freixa
3 min
La investigació internacional publicada només és una prova, ja que no ha deixat que els embrions es poguessin desenvolupar.

BarcelonaEl primer èxit de l’edició genètica en embrions humans ha rellançat un debat que fa temps que s’arrossega. La investigació internacional que s’ha publicat a la revista científica Nature ha augmentat les probabilitats que, algun dia no gaire llunyà, es modifiquin els gens dels embrions per protegir els nadons de malalties hereditàries. Els experts catalans consultats per l’ARA coincideixen a destacar que l’estudi ha impactat en la mateixa comunitat científica i que reobre també el meló dels “fills a la carta”. Tot i això, subratllen que es tracta d’una prova, ja que la investigació publicada per Nature no ha deixat que els embrions es desenvolupessin. A part, falta que altres grups de recerca corroborin que poden aplicar aquesta tècnica i aconseguir el mateix resultat.

En l’equip investigador que ha fet aquest estudi hi ha l’espanyol Juan Carlos Izpisúa, que havia dirigit el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB). “Estem contents de saber que aquesta tècnica funciona”, valora l’actual director del CMRB, Ángel Raya, que afegeix que l’estudi confirma la línia apuntada des del 2015 per tres experiments previs a la Xina, que ja havien avançat en l’edició genètica en embrions humans. “Gràcies a la tècnica CRISPR s’ha aconseguit alliberar els embrions d’una mutació que els conduïa a desenvolupar una malaltia”, explica l’investigador de l’Icrea de la UPF Tomàs Marquès-Bonet. En l’estudi s’ha corregit una mutació que causa una malaltia comuna al cor que pot provocar la mort sobtada.

“La tècnica, utilitzada per primer cop de manera eficient i específica, s’ha utilitzat per substituir la mutació genòmica patològica per la seva còpia homologada que no està relacionada amb la malaltia. Així, els embrions queden lliures del risc de desenvolupar la malaltia”, diu Marquès-Bonet. Per tant, l’estudi permet evitar la transmissió de malalties genètiques familiars simples.

Malgrat tot, la investigadora del departament de genètica de la UB Gemma Marfany indica que “abans d’editar genèticament els embrions, potser es poden esmerçar els recursos a intentar curar amb una teràpia gènica o cel·lular”. “Si manipules genèticament els embrions, això queda per als seus descendents, s’està modificant el genoma humà”, posa de manifest Marfany.

També destaca que l’edició genètica en embrions només es necessitaria “en pocs casos”, perquè la selecció d’embrions -que actualment ja s’aplica i no suposa la manipulació genètica- permet evitar una mutació. Hi coincideix la cap del grup de teràpia gènica i càncer de l’Idibaps de l’Hospital Clínic, Cristina Fillat, que afirma que tan sols en casos “minoritaris” la selecció d’embrions no representa una opció. “S’ha d’abordar si és necessari modificar els embrions. Si es pot desenvolupar una malaltia, potser és millor corregir aplicant una teràpia sobre l’individu”, insisteix Fillat.

“Aquí no s’hauria pogut fer”

Tot i que l’aplicació clínica de l’edició genètica en embrions humans encara queda lluny, la comunitat científica alerta que la investigació que s’ha publicat obliga a encetar una deliberació. “És urgent tenir un debat ètic i moral. En els pròxims cinc o deu anys serà una tècnica desenvolupada”, avisa el científic Salvador Macip, que diu que s’ha de decidir fins on es pot arribar amb la manipulació dels gens dels embrions. “La societat ha d’anar al mateix ritme que la ciència. Hem de vigilar de no quedar-nos enrere”, considera Macip, que fa un símil entre aquesta tècnica i l’energia nuclear: “Al principi pot anar molt bé. Però si no es vigila pot causar problemes. Ha d’estar ben regulada”, ressalta.

“És convenient que el debat comenci amb diferents actors de la societat implicats”, valora Fillat. “A Espanya i en altres països europeus no s’hauria pogut fer aquesta investigació. Aquí hi ha dues lleis que ho impedeixen”, aclareix Marfany, que apunta que el límit de l’edició genètica en embrions és “tènue”. “Quina malaltia es considera greu i quina no?”, pregunta. Amb l’edició genètica en embrions humans es pot modificar l’alçada o el color dels ulls o prevenir un càncer. “De coses trivials a d’altres de més interessants”, assegura Macip, que planteja fins a quin punt els pares han de poder escollir. “S’entra en un terreny en què no només es pot curar una malaltia”, afegeix. Marfany també recorda que cada país disposa de la seva legislació i que encara que Europa estableixi una moratòria, potser en altres països no hi serà. “Som en un món global i cal un debat a fons”, sentencia.

stats