Un article que embafa

Arriba un moment en què parlar de l'estiu embafa. Embafa per excés, per repetició, per sobredosi, però també perquè la necessitat de plaer ja ha estat coberta. A veure si m'explico.

Embafa com quan veus a la taula del costat que un cambrer serveix un plat de paella quan tu ja ets a les postres, embafa com quan tornes a escoltar I will survive de camí cap a casa després d'una nit molt llarga, embafa com les bombolles d'un jacuzzi tres quarts d'hora després d'haver-hi entrat, embafa com la cinquena vegada que t'ha tocat fer la mateixa moneria a una criatura que no és la teva, embafa com els petons de més d'una boca desconeguda, embafa com trobar-se un jersei enmig dels banyadors en ple més d'agost, embafa com el setè acudit verd de sobretaula, embafa com l'excessiva amabilitat d'una dependenta quan ja has decidit que no compraràs res, embafa com les explicacions massa detallades de coses que no t'interessen, embafa com la quarta revista del cor d'una sala d'espera... Per posar-ne només alguns exemples. I és que el plaer és plaer perquè sabem que té un final i perquè, en excés, embafa. Per tant, abans que això passi, que s'acabi l'estiu, sisplau.