Publicitat
Publicitat

De vacances

Les illes Eòlies i el vent

Deia Confuci que quan el dit indica la lluna, l'imbècil mira sempre el dit, i a mesura que passa l'estiu estic més i més convençuda que és el retrat perfecte d'un tipus de turista concret. De la mateixa manera, després d'haver passat un temps en aquest arxipèlag eòlic, arribo a la conclusió que el déu dels vents no podia pas ser un imbècil, i que si va decidir establir-se finalment entre aquestes illes, algun motiu devia tenir. Just després d'haver deixat l'Olimp i amb els vents tancats dins l'odre, va passar per Roma de camí a les Eòlies, on va deixar el seu fill predilecte, el lleugeríssim ponentino . Sobrevolant Sicília va arribar fins a l'illa de Stromboli i en aquest indret ideal entre el continent i l'illa gran, va fer realitat el somni del seu regne. Va inventar vents de tot tipus. El xaloc, el llevant, el ponent i la tramuntana han deixat, amb el temps, la seva petja entre les roques del volcà, però quan iddu explota, tot recomença. Com diuen els sicilians, és sempre necessari que tot canviï perquè no canviï res. Esperem, doncs, que tots aquells que miren el dit i no veuen la lluna no siguin capaços de deixar en aquesta terra petges més profundes que les que Èol s'ha permès al llarg dels anys.

Més continguts de