Publicitat
Publicitat

De vacances

La lliçó de Hackney

Ara, amb la distància que donen els dies que han passat, es fa difícil destriar el moment més impactant dels aldarulls aquí a Hackney. Podria ser tornar a casa tranquil·lament des del parc i veure el supermercat on compres cada dia tancant les portes amb clients a dintre mentre una multitud descontrolada intenta saquejar-lo. També podria ser un conductor d'autobús abandonant la seva eina de treball amb llàgrimes als ulls mentre veu com els vidres davanters del vehicle s'esmicolen a cops de bastó amb una ràbia gens continguda. O la sensació angoixant de tancar-te a casa seguint les notícies mentre el brunzit dels helicòpters alimenta la teva paranoia, com si fossis Ray Liotta a la part final d'aquella gran pel·lícula de Scorsese. O potser constatar sorprès que espanta molt més el silenci del carrer major desert l'endemà del merder que no pas les corredisses del mateix dia. Però no, si he de triar el moment, ho tinc molt clar. Va ser pocs instants després d'estremir-nos per aquell silenci tan cridaner. Silenciosament, un exèrcit de veïns armats amb escombres i pales van ocupar els carrers del seu barri i, netejant els desperfectes en un parell d'hores, van demostrar qui mana de debò. Tota una lliçó.

Més continguts de