Estigmatitzada i associada equivocadament només a pobresa i immigració, la tuberculosi és més que una malaltia de personatges literaris com La dama de les camèlies o l'heroïna de La Bohème . És real. Un terç de la població mundial n'està infectada. Cada any apareixen 9,4 milions de casos nous de tuberculosi -malaltia bacteriana que sol afectar els pulmons- i l'any passat va causar gairebé dos milions de morts, segons l'Organització Mundial de la Salut. A Catalunya, l'any 2009 es van registrar 1.487 casos, que correspon a una taxa de 19,9 casos per cada 100.000 habitants. A l'Estat espanyol és del 16,6% i és un dels països europeus amb més incidència de tuberculosi.
No obstant, és una malaltia invisible ja que es considera una "malaltia antiga". I ho és. És una amenaça per a la salut des de fa més de 15.000 anys però encara no s'ha aconseguit eradicar. Des del 1920 existeix una vacuna però és tan poc eficaç que no ha servit per controlar la infecció i en els últims 90 anys no se n'ha desenvolupat cap de nova.
Una vacuna catalana
Hi ha diversos projectes en marxa al món però la vacuna Ruti, que lidera l'equip del doctor Pere Joan Cardona, és de les més avançades. Es calcula que el 2015 podria arribar a les farmàcies. "Ens hem situat per davant de molts laboratoris i la Ruti és la vacuna que té més possibilitats d'arribar a curt termini al mercat", explica Luis Ruiz, director general d'Archivel Farma, el laboratori que està finançant les investigacions. Pere Joan Cardona, especialista en tuberculosi de l'Hospital Germans Trias, fa deu anys que es dedica a la investigació de la primera vacuna terapèutica i preventiva que simplificaria l'actual tractament que es basa en antibiòtics de nou mesos a un. Cardona defineix la tuberculosi com "una bomba de rellotgeria", ja que la majoria de les persones amb infecció latent -el germen és al cos però no hi ha símptomes evidents- no arriba a desenvolupar la malaltia. Només un 10% dels infectats la desenvoluparà "però no sabem quan i és impossible de predir", diu.
Ell treballa amb la hipòtesi que la infecció per tuberculosi és un procés lent i que el bacil latent, al contrari del que es pensava, no està "adormit" sinó que hi ha un procés de constant reinfecció. Aquesta "hipòtesi dinàmica" és la que és al darrere de la vacuna Ruti. La investigació és ara al final de la fase 2 d'assajos clínics que s'ha fet a Sud-àfrica amb un centenar de pacients i al juny els resultats n'hauran de confirmar l'eficàcia. L'any que ve s'iniciarà la tercera i última fase i pels volts del 2015 s'espera que arribi al mercat. Serà un gran avenç per eradicar la tuberculosi, ja que ara el tractament és llarg i tòxic per al fetge i molts no el compleixen quan saben que només tenen un 10% de probabilitats de desenvolupar-la.
Situació a Catalunya
A Catalunya, dels 1.487 casos detectats, el 61,4% són homes i el 38,6%, dones. Tot i que han disminuït els casos respecte a l'any anterior, la tuberculosi continua presentant una taxa d'incidència molt superior a la de la majoria de països europeus i una evolució irregular amb augments i davallades d'un any a l'altre.
El repte actual és millorar el diagnòstic, ja que "com més es triga a diagnosticar més probabilitat hi ha de contagi i de brots epidèmics", explica Joan Caylà, cap del Servei d'Epidemiologia de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La meitat dels casos que tracta ha estat en persones autòctones: "Encara afecta molta gent d'aquí i a l'hora del diagnòstic no es pensa en aquesta malaltia". Als ciutadans procedents de països amb alta prevalença de tuberculosi se'ls aconsella consultar un metge quan presentin tos durant més de 15 dies.
La tuberculosi es contagia per l'aire però mentre que les persones infectades no la poden transmetre, les que la desenvolupen, sí. Si no reben tractament, a part de contagiar-la també poden emmalaltir greument i fins i tot morir. A més, un problema creixent en la tuberculosi és la resistència als antibiòtics.
Hipotecar-se per la vacuna
Darrere de la vacuna Ruti hi ha José Martínez, el mecenes que va creure en Pere Joan Cardona i la doctora Isabel Amat -la seva dona-, que comparteixen la invenció de la vacuna. Ell ja treballava en projectes d'investigació i volia donar suport a la feina d'equips joves. "L'empresa i la universitat han de col·laborar més perquè el cost econòmic no és tan alt", diu. Martínez ha invertit els seus estalvis i s'ha hipotecat per tirar endavant la Ruti i el laboratori Archivel Farma. Però ho té molt clar: "Per mi és un honor contribuir a fer un bé a la humanitat. I el 2015 el New York Times publicarà que la primera vacuna terapèutica del món s'ha fet aquí, a Badalona".
